L'ou ferrat hispà

Mmmmm.... donen ganes de sucar-hi pa, no? Al blog d'Alberto hi trobareu altres suggeridores composicions. Bon profit.

Hòstia!!

Una plataforma catòlica finança una campanya publicitària perquè no s'empre la palaula hòstia com interjecció.

Ací teniu la web en qüestió. Ah, per cert: bones festes!

And the oscar goes to.... ¡¡Pedroooooooooo!!

Imagineu-vos l'estadi del Bernabéu. El Madrid perd tres a zero davant del València C.F però a l'acabar l'encontre ix feliç un alt càrrec de l'equip dient, com si no anara amb ell la cosa, que el que ha passat en realitat és que els madridistes han guanyat per golejada. Tot això ve a conte dels rumors de la possible fugida del director de RTVV, l'excel·lentíssim Pedro García, a la casa dels amors de Zaplana. Un treball força més estable amb els vents que bufen: siga qui siga el president galàctic, sempre hi guanyen els blaus.

Si finalment es tanca el fitxatge, Pedro hauria de corregir la seua manera psiquedèlica de veure les coses. Els encontres futbolístics tenen massa testimonis com per colar gols deformatius del tamany dels del Notícies Nou. I el navier valencià Vicente Boluda fent de vicepresident del club, com ens recorda l'amic Malva-Rosa Connection. Segons conta el cronista de Tribuna.cat, no hauria sigut ell la celestina, sinó el mediàtic Melchor Miralles, responsable de la secció de bàsquet i alhora capo de la productora televisiva El Mundo TV, un dels proveïdors de teleescombreria pseudoinformativa preferits per Pedro. Favor per favor...

¿Podemos hablar en confianza?

Javier del Olmo (Delegado de FCC). ¿Podemos hablar en confianza? Yo he hablado con Pere Mayor [ex secretario general del Bloc], que es quien tienen ellos para estas cuestiones, el arreglador de cuestiones. Creo que no quiere...

Pascual Codina (concejal del PSOE). ¿Y por qué no llegasteis a un acuerdo?

Del Olmo. Por varias razones. Puede ser porque tiene un interés especial, aunque no tengo pruebas. No sé. Ni puedo ni debo. Pero no me hace caso.

Del Olmo. Lo antiguo... (se oye mal) y a lo moderno voy con un 2%.

Del Olmo. El contacto con vosotros fue Cataluña [Josep Maria Cataluña, ex secretario de Finanzas del PSPV-PSOE]. Eso fue hace tiempo. He hablado con él. Él me dice que ha hablado con la comarca.

Codina. A nosotros no nos ha llegado nada.

Del Olmo. Es evidente que no ha hecho nada. Todo queda en casa y no hay que repartir.

José Luis Sánchez Matilla (asesor del grupo municipal del PSPV en Xàbia). ¿Quién va a pagar la campaña al Bloc?

Del Olmo. Nosotros no vamos a pagar ninguna campaña. Estamos colaborando.

Del Olmo. Ni el uno resuelve ni el otro hace nada.

Sánchez Matilla. Hay alguien que ya lo tiene hecho. Pascual tiene un mensaje que lo apremia. Pero luego no llaman.

Sánchez Matilla. Lo mismo que tú has pensado que con Pepe Cataluña lo tenías hecho, éste piensa que ya lo tiene hecho con el alcalde.

Del Olmo. Me cuesta creerlo. Ese [Jesús Porta, representante de Cespa en la zona] no tiene experiencia y tiene una crisis importante en la delegación. Jesús está perdido. Esta cazando moscas y no se entera de nada.

Del Olmo. La oposición está conmigo. Yo conozco desde hace tres años a Ferrer [Salvador Ferrer, concejal de Ciudadanos por Xàbia] y mantengo muy buena relación. Y confió en él. Y él tiene buena relación con [Juan] Moragues (ex alcalde del PP).

Sánchez Matilla. A la oposición la tienes depende de lo que le hayas dado.

Del Olmo. Lo que tengo, lo tengo y no me puedo dar cabezazos contra la pared. La oposición está conmigo. Con el Bloc, nada y con vosotros pensaba que sí, pero ahora tengo dudas.

Sánchez Matilla. No estábamos ni estamos.

Del Olmo. Ahora me he dado cuenta y que el pacto que tenía con Cataluña, nada de nada.

Del Olmo. Nuestra desgracia es que con Dénia confiamos en un concejal, pero cuando empezó lo duro de la batalla, se hundió.

Del Olmo. Yo te he dicho lo que Salvador [Ferrer, Ciudadanos pro Xàbia], le dije que 25.

Sánchez Matilla. Más uno del máximo. Tú tienes a la oposición con equis, yo equis más un euro, porque tengo más votos que nadie.

Del Olmo. ¿Entonces, 26?

Codina. Yo no he visto a nadie trabajar para vosotros como a Salvador [Ferrer].

Del Olmo. ¿Tú te fías de mí?

Sánchez Matilla. Te repito equis más un euro. No me interesa Dénia ni Pedreguer. Equis más uno.

Del Olmo. No lo quiero perder [la adjudicación del servicio de basura] porque me echan a la puta calle. Porque no se pueden perder dos contratos tan rápido en la misma comarca. Esa es nuestra miseria (...). Dos grupos por 50. Salvador [Ferrer] está asegurado, y Juan [Moragues] está en ajo.

Sánchez Matilla. Después de las elecciones van a ser sólo tres partidos. Será la campaña más dura de los últimos años.

Del Olmo. ¿Vamos cerrando cuentas?

Sánchez Matilla. Dame un cuarto de hora.

Del Olmo. [Me voy] muy satisfecho porque lo tengo todo muy claro, pero un lado salgo algo más jodido, pero no importa porque lo cuenta es lo otro.

La transcripció de la conversa ha estat publicada a El País. Si no apareix cap prova més sòlida que els jocs dialèctics del trepa que volia la concessió, la precipitació del regidor del PSOE a fer-la pública abans que la Guàrdia Civil enxampés els sospitosos, amb les mans en la hipotètica pasterada de bitllets, té tots els visos de convertir aquest tèrbol assumpte en una (nova) tempesta en un got d'aigua. Per molt contaminada i pudenta que siga.

Rita ha d'actuar

La majoria dels que insultaren Rita Barberà durant els premis literaris Ciutat de València pertanyen a les joventuts del GAV. Aquesta organització barrufetaira en l'òrbita del fatxa Juan García Sentandreu gaudeix del privilegi de ser una de les poques organitzacions juvenils que l'Ajuntament convida tots els anys a participar a Expojove, que precisament se celebra entre els propers 26 de desembre i 7 de gener. Les altres són la Plataforma Jovenil Valencianista i la ultraconservadora Asociación Juvenil Española.

Només fa un mes que un col·lectiu de joves antifeixistes va demanar-li a Rita que deixara de facilitar-li al GAV la cobertura que suposa Expojove. Un grup que, per ressenyar els casos més recents, ha estat expulsat del Consell de la Joventut de València pel seu tarannà violent i conflictiu, té un exdirigent condemnat per assaltar un casal Jaume I i va participar en l'assalt a la facultat de Dret del passat mes de juny.

Després dels incidents que acaba de viure en primera persona, amb ella i Figueres com a víctimes propiciatòries, què més necessita l'alcaldessa per vetar-los l'entrada? Al pas que anem Expojove acabarà amb skinheads repartint caramels a les portes i Blas Piñar recitant-li rondalles als xiquets.

Aquest titolar d'El País no podia ser més explícit: El GAV boicotea a la alcaldesa, tiene subvenciones y está en Expojove.

Un testimoni de la 'kale barraka'

El director de publicacions de Bromera, Joan Carles Girbés, va ser una de les persones que hagueren d'aguantar estoicament la disputa domèstica entre Rita Barberà i un grup de joves exhaltats del GAV en l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de València de dilluns passat. Podeu llegir-ne els detalls i les impressions del viatge al túnel de temps al seu Tirant al Cap.

Futbol o Monopoly?

"El apoyo institucional a esta jugada urbanística se utiliza para tachar de antivalencianista a todo aquél que ose cuestionarla, sin darse cuenta de que la hinchada se está percatando de que lo que se dirime no es una cuestión de orgullo patrio, sino un pelotazo de aquí te espero, y eso no hace ninguna gracia a nadie, ni a los más fieles. Porque no hay que confundir la velocidad con el tocino. El Valencia está persiguiendo la realización de su partida magistral de Monopoly en la que nuestra ciudad y sus alrededores no se han tenido en cuenta ni para disimular."

Podeu llegir més a l'article de Matilde Alonso, Carmen Blasco i Francisco J. Martínez que publica avui El País.

Responent a la pregunta del títol de l'entrada: et done cent xalets a Porxinos per un Albelda i un Cañizares. Les cases les construisc jo, o alguna empresa amiga, i el que sobre de l'operació se'l repartim com a bons germans. El futbol és així.

Lectura de premsa en valencià

Curiosejant per la web de l'AVL ens hem retrobat amb el Llibre Blanc de l'Ús del Valencià, una enquesta sobre la situació social del valencià que es va fer l'any 2004 i que esperem que s'actualitze prompte. Crida l'atenció l'apartat relatiu a la lectura de premsa en valencià en les zones més valencianoparlants (pàgina 13):

"Com és lògic, la lectura de premsa en valencià està condicionada per la situació del sector i per l'oferta existent.
- El percentatge de població de la zona de predomini lingüístic valencià que llig habitualment (almenys un dia a la setmana) premsa en valencià se situa en el 9% dels que lligen, mentres que la que ho fa de tant en tant arriba al 17%. Per tant, tres quartes parts dels entrevistats no lligen mai o quasi mai premsa en valencià.
- Les regions on més es llig premsa en valencià són, per este orde: Castelló (el 15%, un dia o més a la setmana, i el 17%, esporàdicament), Àrea Metropolitana de València (l’11%, un dia o més a la setmana, i el 20%, esporàdicament) i Alcoi-Gandia (el 8%, un dia o més a la setmana, i el 22%, esporàdicament).valencià. Per tant, podem deduir que només al voltant d'un 15% de la població entrevistada ha llegit algun llibre en valencià durant l’any anterior a la recollida de dades de l’enquesta.
- Entre les regions, destaquen per tindre més lectors de llibres en valencià la de València i Alcoi-Gandia (17% de la població entrevistada) i la de Castelló (16% de la població entrevistada)."

Seria interessant que hagueren preguntat pels nivells de lectura de premsa en castellà, per comparar. Segons l'EGM de 2002, l’audiència mitjana de premsa diària era d’1.114.000 lectors a tot el País Valencià, si fórem 4 milions exactes un 27, 8 per cent de la població. I el Llibre diu que a les zones valencianoparlants un 9 per cent llig premsa en valencià com a mínim una volta a la setmana i un 17 per cent ocasionalment. Les xifres no són per llençar cohets, però hi ha teles locals i no tan locals com ara Cuatro o la Sexta, així com emissores de ràdio i publicacions especialitzades, que els ixen els comptes amb índexs d'audiència més baixos. A veure què en diu el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.

La Gramàtica

A la secció de Documents de la web de l'AVL ja pot descarregar-se la Gramàtica Normativa Valenciana. Per cert, el substantiu web és masculí o femení?

La Reyna es confessa

Corria l'any 1973. Franco estava agonitzant però el seu règim seguia viu i punitiu. Amb l'addicte José Ramón Izquierdo d'alcalde digital de València i una societat ofegada pel corsé autoritari de la dictadura, el ministre d'Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora, anunciava la seua intenció d'asfaltar bona part del vell llit del Túria per fer-hi una via aorta. El diari Las Provincias, amb el poeta Vicent Andrés Estellés com a redactor en cap i una jove Maria Consuelo Reyna de subdirectora, encetà una campanya d'oposició --l'únic que permitia el règim-- a través de cartes al director i articles d'opinió signats per destacats membres de la societat civil i dirigents de l'oposició política clandestina. El 1974 el ministre canviava de parer i, dos anys més tard, el 1976, el nou cap de l'Estat li concedia a València la propietat del llit del Túria, esfondrant-se per sempre el malson d'una autopista al pulmó verd de la ciutat.

En el trenta aniversari d'aquella concessió, una de les protagonistes de la campanya, Maria Consuelo Reyna, torna de les tenebres de la mà del director de Valéncia Hui, Baltasar Bueno, per atribuir-se en exclusiva, a ella i al seu particular mode d'entendre el periodisme, la paternitat de l'actual llit verd del Túria. Si no hagués estat pel seu empeny, diu, no hi hagués hagut un inexistent clamor popular.

I ho fa a través d'una confessió:

"Usted ha dicho en alguna ocasión que, para defender el cauce como zona verde había manipulado la información...
Sí, y no me arrepiento lo más mínimo. Ahí está el cauce para demostrar que estaba en lo cierto e hice bien.

¿En qué consistió la manipulación?
Muy sencillo. Por ejemplo, siempre había sitio en las páginas del periódico para las Cartas al Director en defensa del cauce, siempre había sitio para los artículos en los que se apoyaba el cauce como zona verde y, fíjate tú qué mala suerte, las páginas estaban a tope cuando llegaban artículos o cartas en las que querían carreteras o parecidas barbaridades. Gracias a ello, el ministerio de Obras Públicas y autoridades varias creyeron que había un auténtico clamor popular. Años más tarde lo hubo, pero en aquel momento no. Había que inventárselo. Y se inventó."

Baltasar Bueno, que deu enyorar els temps que ell i la Reyna podien marcar l'agenda política valenciana, tombar un conseller, cremar una senyera o rebentar plens a cops de titolars, resumeix la confessió, que fa seua, en la nota editorial. Tota una declaració de principis:

"Lo hizo manipulando la información. Creando opinión, sagaz y aguda creadora de opinión, salvó el viejo cauce, El Saler, la Real Senyera i la Lengua Valenciana. Bendita manipulación".

Disputa domèstica

Tripis blaus

Com està el pati. Això és una octaveta d'una pseudocampanya titolada "Espanya es aixina" dels tronats de Llenguavalencianasí. Aquest seria el mapa d'Espanya sense els catalans, que no sense el territori de Catalunya, doncs el que es proposa senzillament és l'eliminació -qui sap si ètnica- dels catalans. No deixa de ser una simple boutade (creiem), però l'odi i el desficaci ja cansen.

Els avantatges de ser espanyol

Com deia el ministeri de Turisme franquista en temps de Fraga: Spain is different. I de retruc, un joc de pareguts raonables. Bon profit!

La guerra (independentista) dels móns

Per cert: els independentistes flamencs són d'ultradreta.

Vist a Escolar.

País Valencià esbiaixat

L'editorial d'El Temps d'aquesta setmana critica la imatge negativa i "esbiaixada" que donen del País Valencià els mitjans de comunicació principatins. El que no diu la revista és el percentatge de responsabilitat que hi té el seu editor i com de còmodes s'hi troben molts valencians nacionalistes amb eixa transmissió deformada i victimista de la pròpia realitat. Que ve a ser molt.

Com que renoven la portada setmanalment, ací teniu el text sencer:

València esbiaixada

Sembla inexplicable que la premsa del Principat destaque molt les notícies vingudes del País Valencià quan són negatives i, en canvi, relativitze, rebaixe o matise les informacions positives. Els fets luctuosos, l’activitat dels blaveros o el boicot contra el cava poden ocupar la primera plana d’un diari barceloní, però el pacte d’Esquerra Unida (EUPV), el Bloc i els Verds no mereix el mateix tractament, sinó un breu o un terç de l’última pàgina de la secció de política.
No és només un problema de la premsa escrita. La televisió i la ràdio pública de Catalunya cauen sovint en el mateix parany, encara que tenen una audiència gens menyspreable al País Valencià. És evident que no pensen a augmentar els oients o televidents, perquè si ho feren mirarien de donar una informació equilibrada, tot explicant allò que és notícia a València o Alacant i discriminant allò que no ho és.
L’exemple més clar d’això es va produir fa dues setmanes, quan El Matí de Catalunya Ràdio va incloure unes declaracions del feixista Juan García Santandreu en què reclamava un nou boicot al cava mitjançant un “cava anti-Estatut”, unes manifestacions que ningú a València no va sentir en cap ràdio ni va llegir en cap diari. Senzillament, perquè ni aquell dia ni el dia anterior no hi havia hagut declaracions de Santandreu. El diari Avui –dirigit pel valencià Vicent Sanchis– també publicava en portada una referència al cava anti-Estatut, tot prenent com a excusa els resultats de Freixenet, que l’any passat van experimentar una baixada atribuïble, segons ells, al boicot. El diari La Vanguardia també havia dedicat una plana sencera al tema, unes setmanes abans.
És legítim rescatar una notícia que ha passat desapercebuda i és cert que els feixistes valencians existeixen. Una altra cosa és destinar un espai desproporcionat a aquestes informacions i no matisar-ne l’abast real: enguany els diaris valencians no parlen de boicot i els seus impulsors són quatre gats.
A més, aquesta imatge no es corregeix amb una informació àmplia i acurada que permeta als lectors fer-se una idea dels avenços i retrocessos de la societat, la política, l’economia o la cultura. Els lectors de la premsa catalana no podran saber que la majoria dels empresaris valencians són partidaris d’un potent eix ferroviari per unir Barcelona i València, ni que el nou pacte EUPV-Bloc podria portar canvis a la Generalitat Valenciana.
Tot plegat és poc honest, perquè falseja la realitat nacional, i gens rendible: no vendran més pel fet d’esbiaixar la imatge del País Valencià.

Diego Gómez, entrevistat

Un dels diaris més llegits de València publica avui dijous una entrevista a Diego Gómez, president d'Escola Valenciana. I la publica, per més senyes, en valencià. Si voleu llegir-la no aneu a la web del Levante ni a la de Las Provincias perquè no la trobareu enlloc. L'entrevista ha aparegut a ADN-València, un diari que publica tots els dies articles en valencià i que malgrat pertànyer al grup dels estigmatitzats "gratuïts" de tant en tant conté coses que valen la pena. Malgrat les limitacions gibaritzadores del format, el fet de ser distribuït de bades en llocs estratègics com les boques del metro o les universitats fa que probablement aquesta haja sigut una de les ocasions en què més gent diversa haja pogut llegir les paraules de Diego. Gabinetaires de premsa i aspirants a líders d'opinió: tingueu sempre present la premsa gratuïta. Ací teniu l'entrevista.

Missatge de S.M., el Juanca

Molts ja l'haureu vist. En el moment de penjar el vídeo hem comprovat que ja té 121.500 lectures i aquesta setmana figura en el lloc 71 del rànquing mundial de vídeos més visitats de YouTube. La cosa promet...

Justícia poètica

La dona de la foto és Lucía, la filla major de Pinochet, a qui sembla no haver-li agradat gens el tractament que ha rebut la mort del seu pare a la premsa internacional. Des d'aquest humil blog celebrem que siga així (a excepció de mitjans com la Cope o Libertad Digital...), i li recordem a Lucía que té un judici pendent pels seus vincles amb els més de 27 milions de dòlars que el seu pare li va furtar a punta de pistola (mai millor dit) al poble xilè.

Però del que volíem parlar és de la justícia poètica d'aquest vídeo. A banda de salutacions hitlerianes, el dictador va rebre l'adéu que es mereix.

Devoció

Pinoxetistes en estat pur

Trobat a Escolar. Dels millors vídeos de CQC.

Déu els cria...

José Luís Roberto, president d'España 2000

El happenning dels Peones Negros ahir a València semblava una quedada dels oïents de la Cope. Podeu llegir la torrentiana crònica i veure més fotos al fòrum d'España 2000. Entre crits de Queremodesabé i els Vivaspaña!, encara els restaria temps per plorar la mort del company Pinochet.

Per cert: hi anà cap dirigent del PP valencià? Queremodesabé...

Se desarmó el Belén!

El robatori de figueretes, un esport molt valencià, sembla ser més propi de les Falles que del Nadal. Però en aquest cas no hem confós el calendari perquè el que s'han endut els cacos ha estat una figureta del Betlem que ha instal·lat Bancaixa davant l'Ajuntament de València.

No és un Betlem qualsevol, no. Es tracta del Betlem més gran d'Europa, i la figureta en qüestió -una peça de conjunt on hi ha sant Josep, la Verge i el Jesuset- valia 6.000 ronyons de res. Encara n'hi ha 1.199 escultures més, de diferents tamanys, realitzades "en fang de forma artesanal" en un espai que ocupa 300 metres quadrats.

El llistat confés del material emprat per armar el Betlem dóna idea del gegantisme de la iniciativa: 6.000 quilos de guix, 1000 quilos d'espart, 200 quilos de claus, 175 quilos de cola, 300 quilos de pintura, 25.000 vats de llum i so, 300 focus d'il·luminació, 6 quilòmetres de cable elèctric, 3 camions de suro expandit, 1.200 figures i més de 10.000 hores de treball.

Arribats a aquest punt, ja no sabem de quin robatori estem parlant, si del de la figureta dels dimonis (amb perdó), o del de Bancaixa als seus inversors, socis i clients. Perquè si bé hi veiem certa funció social (qüestionable com puga ser-ho el finançament d'una exposició d'art), tanta despesa és absolutament innecessària, injustificable i arbitrària. Tres adjectius que per desgràcia defineixen a la perfecció la tònica predominant en l'obra ¿social? de Bancaixa. I si voleu parlem de Terra Mítica...

Una mort impune patrocinada per Aznar

La foto és demoledora. Són el traïdor i el traït posant davant les càmeres dies abans que Augusto Pinochet decidís convertir la democràcia més sòlida d'Amèrica Llatina en un oceà de sang. Podeu veure més imatges curioses ací (atenció a les explicacions de la falla).

L'assassinat del sacerdot valencià Antoni Llidó és una de les més de 300 causes pendents que han sigut vençudes per la mort, tot i que la majoria no morirà amb el personatge del dictador. L'horror ha sigut patrimoni de molts i hi ha responsabilitat civil per un tub.

Una mort que hagués pogut ser diferent. Però la principal iniciativa per sentenciar i condemnar el carnisser de Xile va ser avortada per un personatge funest, José María Aznar.

Mentre la direcció del PP condemna amb la boca petita l'assassí, no és gens estrany que els hooligans i ideòlegs de la cadena dels bisbes es dediquen a honrar-li les cendres. Noblesa obliga. Era un dels seus.

Actualització:

- Recomanem encaridament la visita al web d'Íñigo Sáenz de Ugarte, Guerra Eterna, que aquests dies està publicant reculls de reaccions i anàlisis sobre Pinochet, així com recollint lamentables escenes poc conegudes del personatge.

- Tirant al Cap ens convida a la lectura d'una recopilació de les cartes del sacerdot valencià "desaparegut" a Xile sota la dictadura, que ha estat editada per Tàndem. Per fer justícia i no oblidar.

Una incident massa freqüent

Agustí Cerdà va presentar fa uns mesos una proposició no de llei (.pdf) sobre l'actuació del Govern davant l'allau d'agressions feixistes a València, que va acompanyar d'una pregunta parlamentària sobre les indagacions policials. La resposta va arribar aquest divendres 1 de desembre: "La actuación policial es inmediata y constante tanto para prevenir como para investigar este tipo de hechos" (.pdf).

Doncs bé. Això és el que li va ocórrer ahir -tan sols quatre dies després- a un usuari de Valencianisme.com:

Hui he anat a la Llibreria 3i4 i en eixir he sigut escridassat per quatre individus jóvens, que en castellà (naturalmente) han repetit consignes anticatalanistes i s´han enrecordat, entre altres coses, de ma mare. Més lamentable, si cap, ha sigut l´actitud d´indiferència dels policies nacionals que s´hi trobaven molt prop d´allà, només en girar cap a la Plaça de l´Ajuntament.

Si voleu llegir la resta de la història podeu fer-ho ací. L'incident compta amb els dos ingredients que constitueixen el modus operandi bàsic d'aquestes agressions cavernícoles i barrufetaires:

1) Un grup de joves intolerants amb ganes de muntar gresca

2) L'eterna passivitat dels cossos de seguretat de l'Estat.

Malgrat les respostes parlamentàries del Govern.

Quina castanya!

Aquest és el logo que figura a la web en obres de la coalició EU-Bloc-Verds-Compromís pel País Valencià, que comença a ser coneguda per les sigles CpPV. Esperem que tot plegat -web i logo- siguen simples esbossos d'urgència i que les tasques de disseny li les encarreguen a algú que sàpia dissenyar.

El color de la manipulació

Fa temps que circula per Internet una cançó aberrant, no per roïna (que també), sinó per constituir un bast intent de propaganda viral política de la xunga. La lletra, que sembla escrita per un Yomuss post-adolescent passat de birres, és tota una apologia del barrufetisme lingüístic i mental. Hi ha frases que no farien cap lleig en un himne NS. Ni el mateix Barrufet Pare (aka Lizondo) s'hauria atrevit a tant. Ja sospitàvem la paternitat de l'engendre, i un parell d'enllaços que s'han afegit a la web ens la confirmen. Seria curiós conèixer els músics que s'han prestat a l'aventura. Atenció a la versió (?) en valencià. És clarivident.

Santa especulació

El president del València C.F. vol que el Papa beneïsca la primera pedra del nou estadi. No és broma! Seria el primer pilotasso urbanístic valencià que comptaria amb butlla papal, per si no hi haguera prou amb el vist-i-plau de Camps i Rita.

Bautista Soler volia aprofitar la visita a Roma per al partit de la Champions perquè Ratzi li glorifiqués la roca davant la plana major de l'equip i una delegació de la Generalitat liderada pel mateix Camps i família. La idea no sembla haver-li fet molta gràcia al Vaticà, que mitjançant una nota oficial ha posposat la trobada fins una nova data -desconeixem si amb pedra o sense pedra-.

La dona de Camps, Consuelo Rubio, estava tan il·lusionada que s'havia dedicat a trucar (pressionar?) a les parelles dels jugadors del València C.F. per tractar de convèncer-les que s'apuntaren a l'expedició. Pobreta.

Xavi Castillo li diu adéu al PP

Vist a la web del Bloc Jove.

Actualització: Morera se seveix del vídeo per respondre a les declaracions de Camps des del seu blog.

L'enèsima (i la primera) manipulació de Canal 9

Així de fort va desinformar Canal 9 sobre el pacte entre EU i el Bloc l'endemà de l'anunci, reduïnt-lo a una unió d'interessos per fer fora el PP, en el que va ser el primer episodi d'un serial que promet comptar amb moments encara més vergonyosos. Podeu trobar un anàlisi de la manipulació a Racó Català. Ja hi ha hagut bajanades més fortes (com la de vincular-los amb Carod-Rovira, l'home del sac), però de moment no són a Internet.

Per la seua banda, des del blog EU-Bloc plantegen tot un seguit de propostes per combatre les manipulacions de la ràdio-televisió valenciana i aconseguir traslladar a l'opinió pública que l'estan enganyant i mentint com amb els atemptats de Madrid. Les subscrivim fil per randa. És més: proposem la creació d'un grup internàutic que es coordine per penjar al Youtube els moments més estelars del Notícies 9. Que les seues manipulacions en brut arriben al màxim nombre de persones. L'U.R.D.A.C.I. valencià és Lluís M.O.T.E.S. Que córrega la veu.

El vídeo l'ha penjat La Mírada Crítica.

Analitzant el pacte

Amb l’acord preelectoral tancat, caldrà esperar a veure la incidència que té el discurs de Joan Ignasi Pla, secretari general del PSPV-PSOE, i, encara més, l’anomenat “efecte Zapatero”, en la titànica feina dels socialistes per retallar els onze punts que el PP va treure’ls el 2007. Si són capaços de retallar aquesta distància, l’objectiu del pacte –“oposar-nos en qualsevol cas al PP”– serà ben a prop. Caldrà veure, també, si aquest compromís dels contraents implica que no puguen haver pactes amb el PP a cap municipi, una qüestió que no seria gaire ben rebuda per determinades esferes dels nacionalistes.

Més coses a la crònica de Tribuna.cat.

Amb dos collons!

La cosa té bemols. L'autoritat portuària de València, la mateixa que va carregar-se la Punta en un zal i no res i que ara sospira per fer més gran la casa sense importar-li els possibles efectes en la platja del Saler, lliura uns premis de Gestió Ambiental a través de la Fundación Valenciaport. Si això ja té delicte, l'empresa guardonada, Spanish Depot Service, encara en té més: fa temps que ocupa sense llicència sòl protegit al parc de l'Albufera. I li donen un premi --mediambiental!!--, com si res.

La punta de l'iceberg

La investigación abierta por el PP de Murcia sobre los negocios del alcalde de San Javier (Mar Menor, La Manga) indica que ese asunto es la punta de un iceberg con conexiones societarias y políticas que alcanzan a la provincia limítrofe de Alicante, al corazón de la Comunidad Autónoma de Murcia e, incluso, a otros municipios murcianos gobernados por el PSOE.

I quines són les poblacions alacantines afectades? Bingo! Pilar de la Horadada (o de la Foradada, com la conya que li faig a una amiga que hi viu). Llegiu, llegiu...

El cotó-en-pèl

No falla. Quan hi ha escissions i acusacions mútues de corrupció en el grup municipal d'un partit, la prova del cotó-en-pèl està en comprovar 1) Qui mou fitxa per fer-se amb el poder 2) Qui vol fer el PAI.

Si l'hagueren inventat abans...

Qui sap. Potser personatges com el de la imatge, retratat genialment junt amb el seu ego, s'haurien dedicat a coses tan productives i innòcues com el conreu de tomaques en el cas d'haver conegut abans a Jock, Wonder Jock.

1 euro per a Espe

Interessant i divertida iniciativa cuinada en un temps rècord al recomanadíssim blog de Periodismo Incendiario. Més d'un espe local es mereix un regal semblant. A què esperem?

Nou periodisme?

El arzobispo de Valencia, monseñor Agustín García-Gasco, visitó ayer la redacción de Valéncia hui. Llegó a las cinco en punto de la tarde y fue recibido por los accionistas del diario, Juan Lladró y Héctor Gimeno, y por el director, Baltasar Bueno.

Tanto él como su amplio séquito recorrieron las instalaciones y comprobaron los medios técnicos con los que cuentan. Después procedió a su bendición y a desear suerte a todos los profesionales que se han embarcado en este novedoso proyecto.
"Veo gente joven y con ganas de resonancia. En vuestras manos está hacer lo que necesita Valencia, Y de aquí llegar al ámbito nacional e incluso internacional", observó el arzobispo.

Monseñor Agustín García-Gasco animó a los redactores a "descubrir día tras día que la diversidad y la complementariedad son necesarias para la unión. Así podréis conseguir que vuestro trabajo no sólo contribuya al bien común, sino también que entre en la familia".

Encara no li hem donat una ullada a l'edició en paper del nou pamflet de Lladró i Baltasar. La cita l'hem tret de la seua web. La pàgina principal encara no és accessible, però podeu curiosejar ací.

Ah, i per descomptat, la notícia s'intitola El Arzobispo bendice Valéncia Hui. La cosa promet...

Zaplana, el perfil

Ara que el diari El Mundo ha alliberat els seus arxius històrics a Internet, podem rescatar de l'oblit un escandalòs perfil hagiogràfic de l'aleshores flamant nou minijtre de Treball. Aquest subproducte periodístic del genere pilota que tant li agrada conrear a Pedrojeta conté unes declaracions que mereixerien ocupar, amb drets propis, un lloc privilegiat en l'extensa biografia del personatge.

Avisats esteu:

Cuando le preguntas qué haría de tener en su mano el poder para cambiar el curso, a veces inevitable de las cosas, responde rápido sin darse un respiro: “Si tuviera ese poder eliminaría el hambre, la miseria, las desigualdades. Ojalá con sólo desearlo pudiéramos ayudar de verdad a los más desfavorecidos".

Desconeixem què ha fet Edu per la pau mundial des què toca poder, però sí sabem que de plorar per no poder aconseguir un Opel Vectra (.pdf) ha passat a tindre grans propietats immobiliàries. Tammateix, encara li queda molt a aquest gran somiador per superar la misèria i les desigualtats que el distancien de prohoms com Bill Gates o l'amic Paco el Pocero. Cal seguir lluitant.

Fumata blanca!

El culebrot de l'any, que s'ha allargat més de l'estrictament necessari, ha acabat finalment en matrimoni. Per les xemeneies de Vilaweb podeu veure el primer senyal de la fumata blanca. Els d'EU-Bloc ja ho intuïen aquest matí. Ara només queda la consumació en forma de presentació oficial. Seguirem informant.

Actualització: podeu llegir la primera declaració programàtica ací (.pdf) i ací (web).

Uiiii....

700.000 forats diaris

Que l'ajuntament de València no té ni un clau és cosa sabuda. No ho és tant la magnitud de la tragèdia d'unes xifres que maregen. Per als pressuposts de 2007, de 830 milions d'euros, hi ha previst un deute que supera els 968 milions d'euros. Un 36 per cent més que el 2006!

Segons explica El Boletín en un reportatge de lectura obligatòria, el deute està creixent ara mateix al vertiginós ritme de 30.000 euros per hora o, el que és el mateix, 700.000 per dia. O siga, que en el minut que em costa escriure aquesta entrada Rita Barberà haurà aconseguit que els seus administrats li deguen 500 euros més als bancs. Quin vertigen, no?

Justícia a Vila-Real

"A Ecks empresonem els polítics només elegir-los. Ens estalviem tràmits".

Traducció lliure d'una cita de Terry Prachett, autor de la meravellosa i descollonant saga de Discworld (per a quan en català?).

Podeu llegir una bona anàlisi sobre la delicada situació del Dioni de Vila-Real ací.

Creuem els dits

Aquesta vesprada EU i el Bloc desfullen definitivament la margarida del pacte. Tot i que tampoc seria descartable un nou aggiornament d'eixos a què ens tenen tant acostumats. Com diuen al blog d'EU-Bloc, "no pactar ens sembla una burrada, però ajornar la burrada només servirà per fer-la més gran". Atents, doncs, a la bloguesfera. Estarem a l'aguait.

Ara, un geroglífic

La solució, al blog de Sibilio. Està xupat.

Més semblances

Cortesia de l'amic Faltonetti.

Pareguts raonables

La troballa l'ha fet la gent de Nocapencapcap -als qui de pas saludem i felicitem pel seu blog- . A qui s'assembla José Manuel Miralles, eixe ecologista d'ocasió que actualment fa de president d'Unió Valenciana? Uiiiii... us esteu congelant més que un esquimal empatxat de frigos... la resposta la teniu ací.

Per cert, ja posats en el tema, Malva-Rosa Connection ens cita una nota de premsa de la nova parella de fet de Miralles, Los Verdes (?)-Ecopacifistas (?). Ojo al dato, que diria aquell:

"En la reunión (...) se acordó por mayoría considerar la tendencia política-filosófica de Los Verdes-Ecopacifistas como de: CENTRO MODERADO"

Festival de l'humor.

20-N

Una mica de nostàlgia televisiva no ve malament en una data tan assenyalada com aquesta.

Trobat a Escolar.

L'estranya parella

Que Unió Valenciana es coaligue amb Los Verdes-Ecopacifistas és com si un grup de maltractadors s'ajuntaren amb unes feministes. Podeu llegir la notícia ací. A qui li semble una marcianada això de Los Verdes-Ecopacifistas caldria recordar-li que el 2003 obtingueren 21.199 vots en solitari, uns milers més que ERPV, els quals, units als 72.594 de la formació de José Manuel Miralles, apropen els regionalistes a les portes de la barrera del 5 per cent.

Però el conte de la lletera s'acaba ací. A les eleccions de 2007 s'espera una sagnia de vots blaus cap a Coalición Valenciana, no sabem de quina dimensió però suficient per preveure que l'estranya parella no creixerà per eixe costat. La pota verda també falla: a desgrat dels mateixos partits verds, que ara defugen el combat en solitari emprant resultats anteriors com a moneda de canvi per pactar llocs d'eixida en altres formacions, una part gens menyspreable dels seus hipotètics votants només fan l'esforç d'acostar-se a les urnes si hi ha paperetes exclusivament del seu color, sense tonalitats afegides. És la "llei de la marca verda". Bona part dels abans impensables resultats de Los Verdes-Ecopacifistas de 2003 s'expliquen en què eren l'única opció verda que s'hi presentava en solitari, mentre que les opcions tradicionals ho feien, dividides, uns amb l'Entesa i els altres amb el Bloc.

Això, per no parlar que hi ha sumes que resten. A veure com li explica Unió Valenciana al seu votant-de-tota-la-vida que ara s'han tornat com eixos odiats i temuts "ecologistes"; o com convencen Los Verdes-Ecopacifistas als seus antics electors que ara toca votar per eixe partit tan associat a l'epidèmia dels PAI com és Unió Valenciana. Una estranya parella, sí senyor.

Per cert: hauran acordat la línia política a seguir en el fantasiós cas d'arribar a les Corts i ser clau del Govern? Us imagineu un quadripartit PSOE-EU-Bloc-UV, o un govern del PP amb vots ecologistes? La política, veritablement, és l'art de l'impossible.

Les mentides de l'aigua

Escola Valenciana ha editat un rigurós estudi sobre el territori valencià que, entre altres coses, treu unes conclusions esfereïdores sobre l'aigua que trenquen molts mites i mentides perpetrades pel Partit Popular i la Generalitat valenciana. Aquestes són algunes de les seues dades:

- Al País Valencià la demanda humana d'aigua per unitat de superfície és més del doble que al conjunt d'Espanya.

- Els valencians consumim el 80 per cent de les aportacions mitjanes del cicle hidrològic. Unes xifres que contrasten amb la mitjana mundial, d'un 10 per cent, europea, d'un 20 per cent i espanyola, d'un 30 per cent.

- El ritme de consum valencià doblaria l'espanyol i triplicaria a l'europeu encara que igualàrem els nivells de pluja.

- Per aconseguir un euro de PIB es necessita el doble d'aigua al País Valencià que a la Unió Europea.

- Consumim un 31 per cent d'aigua per unitat de superfícies que la mitjana de l'Arc Mediterrani.

Això vol dir que sense una nova cultura de l'aigua consensuada entre totes les forces polítiques, empresarials i socials, ni amb quatre transvasaments de l'Ebre se soluciona el sempitern problema hídric valencià, que no es resumeix en una simple qüestió de camps de golf. A altres zones mediterrànies amb nivells semblants de pluviositat i urbanisme descontrolat el consum d'aigua està força més racionalitzat que a casa nostra. Però el PP sembla estar còmode rere la barricada del PHN en compte de voler agafar el bou per les banyes...

El preu de la Copa

Rita Barberà li ho acaba de comunicar a les associacions de veïns: als pressupostos de 2007 toca apretar-se el cinturó i no hi haurà diners per a parcs ni -atenció- més faroles (Rita sense plantar faroles...!). L’Ajuntament ha tocat fons per moltes raons, però una d'important són els 90 milions d'euros que li ha pagat als suïssos d'ACM per haver triat València com l'organitzadora de la Copa Amèrica. Una xifra que va motivar la deserció de la que en realitat era la principal candidata, Marsella, que va rebutjar la Copa al considerar que el preu que demanaven a canvi era “un robatori”. Allí governa una coalició d’esquerres. A València... ehem... algú sap qui dimonis governa a València?

Cinc cèntims de la Gramàtica

A l'espera que algú -o la mateixa AVL- penge a la xarxa l'acabada d'eixir del forn Gramàtica Normativa del Valencià, al fòrum de Valencianisme.com l'usuari Captallat ha publicat el que sembla ser la Introducció. Ací la teniu.

PD. Si algú troba una adreça amb el document sencer, que avise als comentaris, plis.

Hipòcrita i farsant

A principis de la dècada dels 80, un conegut periodista apanyol escrivia sobre el GAL coses com les que segueixen:

"Para estos cómodos vigilantes de la doble moral sería bueno que la policía acabara por todos los medios con el terrorismo, pero sin que la sociedad se enterara demasiado de la sangre, el sudor y las lágrimas que cuesta defenderla”

“A Barrionuevo no habría que cesarle por estar consintiendo acciones irregulares en el sur de Francia, sino por cosechar tan pocos éxitos, a pesar de la infinita buena voluntad con que ejerce el cargo. ¿Existe alguna fuerza política o social de cierta relevancia dispuesta a reclamar la cabeza de González por esta circunstancia? Desde luego que no”

“A las bestias se las encierra tras los barrotes más gruesos que existan en la celda. Para ello, primero se las caza mediante todo tipo de tretas. Y si en la aventura muere alguna, mala suerte (o buena suerte). La muerte de ETA es nuestra vida. No hay derechos humanos a la hora de cazar el tigre. Al tigre se le busca, se le acecha, se le acosa, se le coge y, si hace falta, se le mata. Podrían caer cincuenta etarras en combate y las manos de España continuarán limpias de sangre humana… A los policías que disparen contra ellos se les recibirá como a valientes…”

"La lucha contra ETA debe planearse como una campaña de ‘desratización’ aplicando una serie de técnicas tan viejas como la historia del mundo…”

“[El terrorisme d'Estat té]legitimidad moral para recurrir a métodos irregulares”

No parlem de cap redactor d'El Alcázar o la revista interna de Fuerza Nueva, sinó del mateix Pedrojeta Ramírez. Un hipòcrita professional que canvia de jaqueta i juga amb la mort en funció dels propis interessos.

El pensament polític del negre de Giner

La Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) presentarà dijous de la setmana vinent un llibre d'eixos que estan destinats a ocupar el lloc més humit, abandonat i fosc dels soterranis d'alguna institució a l'ús. Aquesta contribució desinteressada a l'extermini dels boscos porta per nom Valencianisme i municipalisme sempre: ahir, hui i demà, i constitueix un compendi dels discursos d'eixe prohom i intel·lectual de la política que és Fernando Giner.

En la foto fixa de l'acte hi haurà un gran absent, a qui paradoxalment li agrada eixir en les fotos més que una llepolia a un xiquet: el mateix Giner. Les raons? Segons el diari mercantil s'hauria desvinculat del llibre al no poder participar en la selecció dels textos. També és evident que un home que ha transitat de Fuerza Nueva al PP via Unió Valenciana, i del zaplanisme al campsisme, puga preferir que no li recorden coses del seu passat, ni que siga el més immediat.

Qui si podria ser-hi present, dissimulat entre el públic, és el veritable autor de la major part de la producció literària de Giner durant la seua estada a la Diputació de València, el seu negre de cambra particular. Què se n'ha fet d'aquells membres de l'antiga Joventut Valencianista, amants de la tercera via i del "valencianisme de conciliació", que a diferència dels seus excompanys, en compte d'engrossar les files del nacionalisme decidiren practicar l'entrisme en el PP prometent canviar-lo des de dins? A un d'ells la UNED li acaba de publicar un llibre...

Actualització: al final guanyaren les ganes d'eixir en la foto i Giner va assistir a la presentació de l'obra. La crònica de la cerimònia pot llegir-se al mercantil. Creiem que l'home va tindre un lapsus lingüístic, i que quan va amollar que "desde que tengo uso de razón, el amor de mi vida ha sido mi tierra, el Reino de Valencia", en realitat volia dir "mi solar".

La propaganda que ve (II)

El Boletín d'aquesta setmana entrevista José María Mas Millet, president de Televisión Popular del Mediterráneo, que serà un dels dos canals autonòmics de televisió privada que apareixeran amb la TDT. L'altre serà el de Las Provincias...

Amb un nom de reminiscències tan populars, el capital d'aquesta tele està format pels següents accionistes: l'Arquebisbat de Sogorb-Castelló (10 per cent), l'Obispat d'Oriola (10 per cent), Iniciativas Audiovisuales-Grupo Cope (30 per cent) i TPL Cartera de Medios Audiovisuales (40 per cent). Aquesta darrera és una societat creada ad hoc que té al mateix Mas Millet com a únic accionista. Tot i això, l'home, que sap tant de gestió televisiva com pot saber-ne un advocat, assegura voler incorporar-hi "empresarios y profesionales de esta Comunidad que estén dispuestos a ello y que compartan plenamente y sin fisuras nuestro modelo de televisión".

I quin és el model de televisió plantejat? "Valenciana, entretenida, amena, cercana, que transmita optimismo y que sea eminentemente de carácter familiar, haciéndonos eco del mensaje que nos dejó Benedicto XVI en su visita a Valencia de que la família sí que importa".

Això fa por, molta por...

La propaganda que ve (I)

El canal és Libertad Digital TV, propietat de Federico Jiménez Losantos i portaveu mediàtic de la dreta més extrema del PP. Malgrat ser una televisió forània i sense cap tipus d'experiència en el món audiovisual, al País Valencià emetrà per imposició del PP a les demarcacions d'Elx, Sagunt, Torrent i Alzira. Unes zones que són, veges tu quina casualitat, governades majoritàriament per l'esquerra.

Sense complexos: el presentador de la promo és Españoleitor, el Borja Díaz de Pecado Original. Tota una declaració de principis.

De pilotes i pilotassos

Els veritables cracks de la pilota han deixat de ser noms com Ronaldiño, Zidane o Morientes. Els partits es guanyen fóra del camp amb personatges com Florentino Pérez, el traspassat Jesús Gil o Bautista Soler. La seua fórmula per arribar al gol és el pilotasso. Malva-Rosa Connection ens explica amb senzillesa les claus de l'operació Mestalla, mentre que El País xifra avui en 1.000 milions d'euros (1.000 milions!) els beneficis que han tingut els clubs de futbol en els darrers anys només amb les requalificacions urbanístiques. Atenció a la rotunditat del primer paràgraf:

"El fútbol español juega al pelotazo. Aunque los futbolistas raseen el balón, sus millonarios sueldos salen en buena medida de recalificaciones urbanísticas, de la publicidad institucional y de otros apoyos públicos. En los últimos cinco años, una decena de clubes de primera y segunda división han ingresado más de 1.000 millones de euros sólo con cambios de uso del suelo. Las operaciones inmobiliarias han saneado las cuentas y mejorado los resultados deportivos."

Fins en la sopa

La pressió urbanística és tan gran que arriba fins els indrets més insospitats, per exemple la versió en castellà de la Wikipedia. Atenció al que s'hi pot llegir sobre El Puig:

"Las empresas Promotoras estan expandiendo la oferta inmobilaria de El Puig e incluso el Grupo TERESA tiene su sede principal en el municipio, ofreciendo empleo a más de 300 personas y promoviendo una media de 500 viviendas anuales.

La futura urbanización de un sector de 2.500.000 metros cuadrados con Campo de Golf garantizan una constante expansión y revalorización del Pueblo de El Puig."

Tela marinera.

Eliseu, optimista

- Vostè és optimista respecte a les perspectives de canvi al País Valencià?

- Fa sis mesos no li hauria contestat amb optimisme, però avui crec que ara la qüestió està més encarrilada. D’entrada, sembla que Zapatero s’està implicant més en aquest canvi, amb una actitud força més oberta. El PSPV en tindria prou amb un parell o tres de diputats més, sempre i quan les forces que se situen a la seva esquerra nacional finalment es posin d’acord per fer una coalició electoral. Per tant, per poder fer fora el PP de la Generalitat és fonamental que els socialistes valencians s’espavilin, que les forces nacionalistes, que representen més de 300.000 vots, s’uneixin i que Zapatero jugui a fons aquesta carta."

Eliseu Climent entrevistat per la Gemma Aguilera a Tribuna Catalana durant els Premis Octubre.

Jo no he sigut

Desconeixem a quant es cotitzarà la barra de pa al PP valencià. Perquè en tenen molta. Especialment Rita, la de l'Homo Zapping News (sense segones).

València col·lapsada i apareix la dona de roig assenyalant el Govern apanyol com el roïn de la pel·lícula. "Si plou o fa sol, er soe éj lo peó".

Potser li han llevat les competències de llicència d'obres i policia local i no ens n'havíem adonat (somiar és de bades). L'unic que podem garantir és que, en tot cas, aquesta senyora demostra tindre una gran competència en allò que més fa: fugir d'estudi. Una incompetència digna d'estudi.

Gràcies, Senta!

A la ciutat de les flors i de l'amor existeix un milhomes que ell tot solet ha fet més per la unitat de la llengua que quaranta escamots de Maulets empaperant el Carme. Parlem de Juan García Sentandreu, l'advocat i aprenent de polític que aspira a liderar la tribu anticatalanista a cops de boomerang judicial i putschs de 9 d'octubre fustrats.

Ell, i no cap altre, és el pare putatiu de l'abundant jurisprudència -i conseqüent blocatge- en favor de la unitat de la llengua que s'està donant a totes i cadascuna de les instàncies que composen el sistema judicial estatal.

El seu és un mètode científic amb pell de toga. Tracta de falsejar el reconeixement legal de la unitat lingüística forçant que se li passe el cotó-en-pèl del veredicte dels tribunals, amb el resultat que cada volta aquest ix més net i polit.

Ara és la Real Acadèmia de la Lengua Española qui, a instàncies de Coalició Valenciana, ha avalat davant el Tribunal Suprem (que marca la doctrina a seguir pels jutges) que "valencià i català són dos noms d'una mateixa llengua" i que "el català de València" és quelcom com l'espanyol de Mèxic. D'ací a poc hi haurà sentència...

Allò que Pompeu Fabra no va aconseguir unir legalment -en els seus temps no calia, per obvi- ho està fent el Senta. Ànim!

Les lliçons d'Iniciativa (II)

Molt s'ha parlat per la bloguesfera valenciana de les lliçons que EU podria aprendre dels seus companys catalans, únics guanyadors morals de l'equip tripartit 2.0 en l'sprint electoral cap a la Generalitat d'allà dalt.

Per a Glòria Marcos, la coordinadora que repeteix -i per tant per a la majoria de la coalició-, no hi ha res a imitar. La realitat política valenciana i la catalana són diferents. Santa raó. Però una cosa no lleva l'altra. Fins i tot és probable que, en virtut d'eixa diferenciació, la fam de tripartit siga major al sud que al nord del Sènia entre l'electorat d'esquerres. Citant a la mateixa Marcos, és evident que "CiU no és el PP". I si al nord no volen CiU ni en pintura...

Fent amics

Fa uns anys, per a ser més exactes el 2003, hi havia qui cercava acords prelectorals amb la lletania "neoblaver dretà de merda, pacta amb mi". Ara la truita s'ha capgirat i abunda més el "comunista espanyol de merda, pacta amb mi". Qualsevol diria que la intenció és fer amics...

De moment ens hem lliurat

El possible desembarcament a Canal 9 del periodista més objectiu que mai haja tingut RTVE, eixe model de manipulació anomenat Alfredo U-R-D-A-C-I, haurà d'esperar. L'home ha fitxat per Onda 6, la televisió autonòmica madrilenya de Vocento, on presentarà un magazine anomentat Locos x el PP..., perdó, volia dir Madrid.

Els valencians podem estar d'enhorabona. Els madrilenys no tant, però almenys s'han lliurat de pagar-li les factures.

Més raó que un sant

"Per ara, no hi ha vacuna contra els PAI. En totes les sigles polítiques hi ha malalts de rajola i formigó. És pandèmia."

L'escriptor xativí Toni Cucarella, durant la conversa d'aquesta setmana a El Temps, on també s'ha queixat que "l’esquerra en el poder sol comportar-se com la dreta. I això crea bona part d’aquest desencís i la consegüent abstenció".

Cal remarcar que, més enllà dels discursos i les proclamacions d'intencions, al País Valencià no hi ha cap partit amb vocació institucional -ni verd (Villena...), ni nacionalista (Cullera...), ni d'esquerres (Canet...), ni republicà (Sueca...)- que no tinga cap PAI amagat sota la catifa de les pròpies vergonyes.

Això no lleva el reconeixement públic que caldria fer-li a tota una heterogènia, variada i rica colla de regidors resistents que -ells sí- no s'han deixat endur pel corrent i han aconseguit paralitzar o minimitzar la pandèmia a les seues respectives poblacions, durant el que està sent la legislatura més agressiva de la democràcia contra el territori valencià.

En compte de competir pel "tu, més" o el "tu, també", caldria que els partits apostaren per canviar les regles del joc de mode que qui haguera d'anar contracorrent i lluitar contra el vent dels temps foren els malalts de ciment, i no a l'inrevés.

Les lliçons d'Iniciativa (I)

El Levante entrevista avui, per partida triple, els candidats al càrrec de coordinador d'EU que es decidirà durant l'assemblea d'aquest cap de setmana, peça clau per albirar el futur de la hipotètica coalició amb el Bloc i els diferents Verds.

Amb el precedent immediat de l'èxit electoral dels seus companys al nord del Sènia, l'entrevistador els formula la inevitable mateixa pregunta, "¿En vista del éxito de Iniciativa, en qué medida cree que es un modelo que puede ser reproducible en la Comunitat Valenciana?". La importància està en els matisos. Hi ha qui no hi veu cap lliçó...

Pasqüal Mollà:
-Creo que ese modelo debería ser reproducible con las especificidades que aquí tenemos. Iniciativa es también Esquerra Unida i Alternativa. Allí lo que ha funcionado es la coalición. En las autonómicas de 1999 fue el desacuerdo entre Iniciativa y Esquerra Unida la que hizo que Convergència continuara gobernando. De aquella lección se aprendió y en 2003 acudieron en coalición. Aquí lo que no tendríamos que repetir son los fracasos, sino los éxitos. Los referentes aquí de Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa serían ese espacio del Bloc, Els Verds y Esquerra Unida. Pero aquí el nacionalismo no es el radical ni de centro, sino está el nacionalismo en el que se sitúan algunos sectores de Iniciativa.

Josep Bort:
No deja de ser una apuesta por un pacto electoral entre Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa. Apuestan por una opción de gobierno alternativa donde la participación ciudadana, el ecologismo y el nacionalismo son claves. Pero sobre todo apuestan por una tranquilidad interna que hace años que en Esquerra Unida no hay. Sin eso no podremos conseguir ser una izquierda fuerte. Ese modelo hay posibilidad de hacerlo dentro del seno de Esquerra Unida El objetivo es aglutinar todo lo que hay a la izquierda del PSOE, y cuando digo todo es todo, pero siempre desde dentro de Esquerra Unida, a partir de la cual se puede ir sumando.

Glòria Marcos:
-No lo creo. Quien ha tenido unos magníficos resultados son Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, no quisiera olvidarme de esta pata importantísima. Me parece que nosotros somos el referente de la izquierda. Me preocupa exportar modelos políticos de otras comunidades cuando las coyunturas históricas, políticas y culturales son diferentes. ¿Dónde está aquí el referente de Convergència? La sociedad valenciana es diferente y nosotros somos la alternativa de la izquierda transformadora ecosocialista y del valencianismo progresista.

La Caixa finança Diario de Valencia

Obrir Diario de Valencia i mirar la seua publicitat és seguir la crònica d'un vaixell que s'enfonsa. Els menys de (siguent generosos) quatre mil exemplars - entre venuts i regalats- que distribueix el pamflet de Jesús Sánchez Carrascosa donen per a anuncis de compromís i compadreig, i poca cosa més.

Des que va trencar palletes amb Fernando Giner, l'excoronel de Zaplana cada volta té menys gent que li finance la paradeta. Per això sobta veure -un dia sí, l'altre també- una plana sencera de publicitat de La Caixa, eixa institució financera on la majoria dels octagenaris lectors de Diario de Valencia no deixarien els seus estalvis ni que els hi anés la vida.

Quina mena "d'obra social" compleix la institució de Ricardo Fornesa pagant-li 1.805 euros la peça? Quina és la utilitat comercial? Ho saben a Barcelona, això?

Ni que siga com a segon de llista...

Ara ja és massa tard. Però quan centenars d'sms li demanaren a Zapatero que descartés la candidatura de De la Vega per liderar la batalla electoral de Madrid, se'ns va ocórrer una campanya semblant que li hauria ajudat a matar dos pardals d'un tret: "Joan Ignasi Pla, el mejor candidato para Madrid. Pásalo". I perquè fa temps que la corona espanyola va perdre les seues colònies d'ultramar...

Viure per a veure

Més d'un lector tradicional del provincial deu d'haver patit un atac de dislèxia induïda aquest matí, davant l'entrevista que li realitzen a la presidenta de la cosa acadèmica valenciana. No és que Ascenció Figueres s'haja descobert com la competent filòloga que no és, sinó que tot el text, de dalt a baix i pels quatre costats, està escrit en valencià.

Atenció a dos moments estelars de l'estranya entrevista:

"–Està polititzada l’Acadèmia?
–En absolut. Això es veu en les votacions, secretes o a mà alçada.

–Té por de les pressions d’un hipotètic tripartit?
–Si l’Acadèmia roman independent no té per què afectar-li el color polític del Govern."

Tela marinera...

Historiadors incòmodes

Inventariar el passat més tenebrós per millorar el present. Aquest és l'objectiu del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Una colla de professionals i universitaris de diversa procedència que treballa per recuperar la memòria de la Guerra Civil i la repressió franquista a unes comarques on el trànsit a la democràcia parlamentària va deixar -com a Galícia- pràcticament intactes les velles i assassines estructures de poder. Els seus treballs són incòmodes per a molta gent, encara, a Castelló. Com ho demostra la negativa del virrei Carlos Fabra a inscriure'ls en el registre d'associacions culturals de la Diputació.

Agricultura moderna

"Un campo de golf no es una fábrica ni una rotonda ni un edificio; es una de las formas en las cuales la naturaleza transformada produce rendimiento al ser humano. El golf, al igual que la agricultura, es otro aprovechamiento más del suelo natural, lo que pasa es que en lugar de aparecer en forma de naranja, arroz o espiga de trigo aparece en forma de brizna de hierba que se puede pisar y practicar un deporte".

El rei de la manipulació, Esteban González Pons, reedita i perfecciona la teoria del seu predecessor a Urbanisme, Rafael Blasco, sobre el golf com a branca rica de l'agricultura. Ara només li resta demanar-li a la Unió Europea que subvencione la "gespitosa" i tindrem la quadratura del cercle...

La llarga mà d'Aznar

La coexistència impossible

"A orillas del Ebro, el cierzo en invierno y el bochorno en verano agitan los campos de maíz. Éste último es fatal. El aire lleva el polen de unos cultivos a otros y las parcelas de maíz ecológico quedan contaminadas. Cuando los técnicos hagan sus análisis preceptivos, saldrá transgenia en las muestras de las mazorcas y adiós a los precios previstos por producción ecológica".

Un reportatge d'El País explica com el blat de moro transgènic contamina l'ecològic a través de l'aire, i de com la coexistència entre ambdós conreus s'està tornant impossible.

Els llauradors que arrisquen i inverteixen en agricultura ecològica es veuen obligats a vendre bona part de la seua producció, contaminada, a preus de blat de moro convencional; i la distribució ecològica del blat de moro i els seus productes derivats se'n resenteix, amb un increment dels preus de venda al consumidor i un estancament del mercat.

Greenpeace està duent a terme una campanya de sensibilització contra la introducció de productes trangènics en l'agricultura i els rebosts estatals.