divendres, de setembre 29, 2006

De Julito a Francisco

"Este cap de setmana València i la seua paella han estat a Nova York. Em sembla perfecta la iniciativa. La paella és un plat excepcional, el més universal, diuen. Jo mateix quan vivia a Brusel.les feia paella cada diumenge i convidava els amics. També com han fet a Nova York duïa de casa la verdura. Mentre dinàvem, explicava als meus companys irlandesos, italians, belgues, alemanys, grecs o espanyols, quina era la meua ciutat, la quantitat d’escriptos, músics, empresaris, comerciants, viatgers, reis, artistes i papes que havia donat a la història de la humanitat, i m’umflava d’orgull. A Nova York han fet paella i ha cantat Francisco. Eixa combinació deu ser la que veritablement entenen els nostres governants d’allò que ha de ser una ciutat i un país cosmopolita".

Enric Morera » Blog Archive » Cosmopolita

dijous, de setembre 28, 2006

La siderúrgia en l'ull propi

Els populars tenen una manera molt estranya de comptabilitzar els abusos de poder i els atacs als drets humans.

Cal tindre en compte que estem parlant d'una gent que sosté que l'11-M va ser confabulat per un trust d'islamistes, etarres, forces de seguretat i socialistes àvids de poder.

Ara acusen el Govern espanyol de ser el primer des del franquisme que pretén tancar un mitjà de comunicació, en referència al segon canal de Telemadrid, La Otra, que només té llicència digital i emet il·legalment en canal analògic.

Ho diu un partit que va tancar dos periòdics, els bascos Egin i Egunkaria, a més de la revista Ardi Beltza, empresonant els seus responsables en base a unes acusacions que no han acabat prosperant.

Un partit que a Cantàbria va carregar-se el setmanari La Otra Realidad i al País Valencià ofega els mitjans en llengua pròpia i va protagonitzar un groller intent de contraespionatge d'anar per casa per amordassar les emissions de TV3.

Damunt ho sosté a la Comunidad de Madrid, on la presi Esperanza Aguirre pretén finiquitar a cop de decret la trajectòria de més de 20 anys d'història televisiva d'un canal pioner que actualment compta amb més audiència que a casa nostra té la otra de Canal 9, Punt 2.

Estem parlant de la primera televisió comunitària de l'Estat, TeleK , que malgrat la seua consolidació i trajectòria (o precisament a causa d'ella) ha sigut apartada a dit de l'olimp de la TDT a Madrid.

És normal que les declaracions del partit de los hilillos de plastelina destil·len una visió distorsionada de la realitat. Però tant?

No és que les hosts d'Espe vegen la palla en l'ull aliè i ignoren la viga en el propi. És que dins de la retina ocular amaguen tota una indústria siderúrgica de la mentida que algú haurà de contar.

D'ací l'interès en què l'afortunat comunicador siga La Otra i no "les altres". Tot siga per la llibertat d'expressió sense llibertinatge.

dimecres, de setembre 27, 2006

No contraprogramem, redéu!

Aquest cap de setmana els amants de la música en valencià que visquen pels voltants de l’Horta Nord hauran de viure el mateix dilema que les protagonistes d’un famós anunci de televisió.

Dissabte per la nit se celebra a Bonrepòs i Mirambell la final d’un concurs de música en valencià, el Bimrock 06 (res a veure amb les llesques de pà de sandvitx).

Malgrat l’humilitat del concurs els candidats són de luxe: Mugroman, The Garrophones, Dèneu, Caminar de Cromanyó, Verdcel i la Colla d’Emili.

Just al costat i a la mateixa hora, té lloc el Ressona Festival de Meliana.

Junt amb els populars sons mariachis de La Pulquería i l’ska vitamínic i reivindicatiu de La Gran Orquesta Republicana, despuntaran uns més que prometedors Soul Atac que venen amb nou disc sota el braç.

Què preferiu, doncs, mar o muntanya?

--------------------
Actualització:

El foc porta més llenya. Ens comenta Pere que el dia d'autes també hi ha sarau a Alcàsser. El cartell: Miquel Gil, Arròs Caldós i Sva-Ters (que també venen de parir nova criatura discogràfica).

Tot plegat seria un bon símbol de normalitat si no fóra pel detall que la resta de l'any les oportunitats de veure bona música en valencià per aquestes contrades són comptadíssimes.

Els diferents organitzadors podrien posar-se d'acord i repartir-se les dates. Total, només seria fer un apart en l'assemblea del partit, la reunió de la plataforma de torn o la mesa de negociació per al 2007... que n'hi ha de tots colors però tots comparteixen embolics.

---------------------------
Recontractualització:

Què ocorre el 30 de setembre? Hi ha lluna plena o què? La qüestió és que qui sàpia alterar l'eix espai-temporal pot aparéixer's al Wah-Wah de València. Hi trobarà l'actuació dels eskatalítics castellonencs Contratempo (abans coneguts com BRJ Ska Sounds) i els lleidatans La Família Torrelli. Dit queda.

dilluns, de setembre 25, 2006

Pessimisme a les Illes

Dividit el PSM per voler anar de bracet d’EU, consolidada Entesa per Mallorca i estant a l’expectativa que ERC vulgui anar sola a les properes eleccions, ens trobam davant un desolador panorama electoral. Aquesta vegada pot haver-hi més partits i agrupacions independents que mai en la història recent de Mallorca. A tot això, el PSOE, el PP i Maria Antònia Munar miren l’espectacle de divisió i enfrontament feliços i sorneguers

Això ho ha escrit l'escriptor mallorquí Miquel López Crespí. Podeu llegir l'article sencer ací.

Umberto Eco i els tripartits

Para ganar las elecciones, Prodi se ha visto obligado a constituir una alianza con la izquierda radical, una izquierda reformista y ciertos elementos dudosos, más interesados en las ventajas de sus grupúsculos que en el interés general. Esto, desde luego, crea dificultades. Pero si su casa se quema, usted no pregunta quiénes son los que le ayudan a apagar el fuego. La prioridad es detener el incendio.

Umberto Eco, en una entrevista publicada aquest diumenge al suplement dominical d'El País.

dijous, de setembre 21, 2006

Una gota en l'oceà


Trobar per la xarxa opinions favorables a l'enrocament d'EU és difícil però no impossible.

Això sí, en compte de perdre el temps acudint a l'oceà de fòrums i blogs que parlen del tema (la majoria crítics, estupefactes, deprimits o fastiguejats), cal tocar a la porta dels dirigents i militants de la formació que disposen d'espai a Internet.

Entre els enllaços de Pixelades n'hi ha un bon grapat. L'únic que hem pogut trobar ha sigut la web personal d'un dels polítics valencians pioners a Internet, Rafael Pla, on el dirigent del PCPV ha fet un recull d'articles seus i d'altres companys que no té cap desperdici. És l'argumentari de l'enrocament en estat pur. Llegiu-lo espaiet, no se us vaja a tallar la digestió.

dimecres, de setembre 20, 2006

Amenaces en l'Alacant Express

Com en les millors novel·les d'Agatha Christie, tots els personatges que viatgen en eixe tren cap al Benacantil en què s'ha convertit l'ajuntament d'Alacant tenen motius sobrats per a ser els autors de les amenaces de mort que han aparegut contra el maquinista, l'inefable José Luís Díaz Alperi.

Entre els candidats hi ha una llarga llista d'ecologistes enfurismats, ciutadans dessesperats, oposició cabrejada, constructors que volen més i, com no, els seus propis companys de partit, aquells que l'any passat decidiren saldar els comptes a bufetades a Elx i ara li estan fent la legislatura impossible.

Vint-i-quatre hores ha trigat algú del Partit Popular a condemnar la nota i demanar tíbiament que s'aclarisca l'origen de les amenaces.

Donarà amb els autors de tan fatídiques lletres eixe digne treballador de la TIA que tenim per delegat del Govern anomenat Antoni Bernabé? Tal volta si fóra l'inspector Poirot...

dimarts, de setembre 19, 2006

Per un grapat d'euros



Joan Sapena (alcalde de Palma), Providencia Martínez (alcaldessa d'Alfauir) i Juan Ros (alcalde de Villalonga) justifiquen en aquest vídeo la proliferació de camps de golf a les seues respectives poblacions.

Atenció a l'advertència final de la presentadora: "la gent és molt intel·ligent i té més memòria de la que molts polítiques i polítics es creuen, i solen recordar les coses, i quan algú més convençut està que va a poder amb tot és quan li furten la vara".

Ja ve Baltasar...

No, no es que vengan los reyes (ni los magos ni los otros). Es que todo apunta a que será para octubre cuando vea la luz un nuevo periódico en Valencia dirigido por Baltasar Bueno. Ya tienen redacción, por la Fnac, y ya está contratando redactores. El nombre lo guardan en secreto, o al menos a mi no me ha llegado.
Més a Malva-Rosa Connection

Polacos? Ni tan sols hongaresos...

Quina estan muntant els hongaresos per unes mentidetes del seu primer ministre al descobert!

Ací som més civilitzats i xulos que ningú i, per contra, practiquem el valencianíssim esport d'encimbellar qui se'n va de la llengua.

Amb un parell!!

divendres, de setembre 15, 2006

Imaginem-nos

Imaginem-nos un dia qualsevol, posem per cas l'endemà de les eleccions de 2007.

El PP revalida la majoria absoluta pels pèls i Esquerra Unida i el Bloc orbiten per separat fora de les Corts, a un milímetre de distància del mur granític del 5 per cent, vell conegut per a uns, convidat inesperat per als altres.

En fi... coses del pactus interruptus.

Des de l'Astoria Palace un emocionat reporter de Canal 9 retransmet les ja tradicionals imatges de Rita Barberà dalt de la tribuna d'oradors cantant l'"Asturiaaaas patria queridaaaaaa", mentre al seu darrere Francesc Camps i Juan cotino ballen el cumbaià.

Déu meu, el cumbaià!

No us entra un calfred per l'engonal que us travessa l'espina dorsal fins arribar al cervell en forma d'una mala hòstia de cagar-se i no torcar-se?

Ara projecteu eixos electrons i positrons negatius cap a fora... quin rostre conegut veieu? No és ell, però calent, calent...

Oferta de treball

Sé que no és el lloc adequat, però és urgent. Una empresa xicoteta de llarga tradició en el seu sector necessita per abans que acabe el mes un representant per a la seua nova línia de producció. Em comenten que les condicions laborals són excel·lents i que no se necessita molta qualificació per aconseguir el càrrec. Ací teniu l'oferta més detallada. Sort!

dijous, de setembre 14, 2006

Zaplana el titella

Zaplana ha passat de promoure Terra Mítica a ser dins del PP el doberman de les conspiranoies de Pedrojota i Losantos. El periodista gallec Manuel Rico es pregunta al seu recomanadíssim blog què saben d'ell aquests dos periodistes perquè actue com el seu més aguerrit portaveu...

Glòria Marcos se sincera

dimecres, de setembre 13, 2006

Xe, quina modernor

El paradigma de la modernitat valenciana: Francis Montesinos cloent la presentació a la Ciutat de les Ciències dels seus draps de temporada dedicats a la Copa Amèrica, amb Paquito el Chocolatero com a melodia de fons. Emetrà el canal Vogue tanta explosió concentrada de modernor?

Camps el màgic

El guió és repeteix: el PP llença la pedra, amaga la mà i... voilà... acusa els altres dels vidres trencats. Ara toca una de greuges comparatius amb Catalunya.

El conseller d'Economia ha denunciat solemnement que si, en els pressupostos per a 2007, el Govern apanyol apliquès amb el País Valencià el mateix criteri emprat amb Catalunya, aquest ens deuria ni més ni menys que 270 milions d'euros en inversions. Diners frescs per a tapar forats...

L'únic que ha fet el pèrfid ZP ha sigut aplicar l'Estatut català, que estableix que la inversió de l'Administració central a Catalunya ha de ser equiparable al seu pes econòmic en el PIB estatal. Com que l'Estatut valencià que va impulsar i aprovar Camps no diu res de tot això, els valencians ens quedem sense eixes inversions de més. Però la culpa és dels altres, no?

Les declaracions les podeu trobar ací. El cronista podria haver afegit algun detall colorista per arrodonir la notícia, del tipus "mientras sacaba este nuevo conejo de su chistera, nuestro esforzado presidente Camps miraba melancólicamente, a través de la ventana, el fuerte aguacero que caía sobre Valencia".

"Involuciónense, coño!"

L'any passat er Papa va vestir el seu crani amb un estètic tricorni model Tejero que va fer les delícies dels feligresos més nostàlgics. Enguany acaba d'abjurar de la teoria de l'evolució i dóna corda a eixe engendre pseudocentífic anomentat creacionisme. De moment no hem pogut constatar que una cosa tinga res a veure amb l'altra. Però ho sembla.

La il·lustració és de J.R. Mora.

Firma de foristes blavers



Sense comentaris.

dimarts, de setembre 12, 2006

Volem construir!


Dénia deu ser un dels poquets pobles del País Valencià on els constructors ixen al carrer en indignada manifestació. Que cundisca l'exemple.

divendres, de setembre 08, 2006

Quin panorama!

Apreteu-vos el cinturó que hi ha curves:
El Metro de Valencia fue utilizado el pasado mes de julio por 4.592.000 personas, lo que supone un 5,85 por ciento más que en el mismo mes del año anterior. Supone el incremento más grande de todas las ciudades que disponen de metro. Estos datos reflejan que, pese al trágico accidente que se registró en la Línea 1 el pasado 3 de julio, los valencianos siguen confiando en la seguridad del servicio de FGV.
Qui parla no és el portaveu de la Generalitat valenciana, Vicente Rambla, sinó el seu alter ego digital Panorama Actual.

L'escribà s'oblida de dos greatests hits de la seua pròpia propaganda oficial: "l'èxit de la visita papal" i "València, capital turística mundial"...

Però sobretot omet el detallet que ningú ha qüestionat mai la seguretat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana: únicament la de la Línia 1 del Metro, que va ser la que va viure la crònica d'un accident anunciat.

Just la mateixa línia que va patir un descens brutal de passatgers durant el mes de juliol. La mateixa que García Antón ara vol modificar i plenar de balisses de frenatge, tot i ser la-més-segura-del-mòn.

dijous, de setembre 07, 2006

Totalitarisme lingüístic


Sabíeu que encara hi ha una comunitat autònoma on se segrega els xiquets en funció de la llengua amb què estudien i a molts se'ls obliga a assistir a classe amb una llengua imposada? No cal anar-se'n a la pèrfida Catalunya ni al filoterrorista País Basc per trobar-se amb una abominació que li posaria els pèls de punta a defensors de la llibertat tan preocupats per les dictadures lingüístiques com Esperanza Aguirre o Luís María Ansón.

Cada any, al País Valencià, els alumnes se segreguen en funció de la llengua amb què van a ser educats, i milers viuen el drama de voler estudiar en valencià i no poder perquè no n'hi ha places o directament perquè els professors assignats per Educació no entenen ni papa de valencià.

Encara podem donar les gràcies que el valencià continue com assignatura obligatòria. Temps al temps..

Recomane l'article de Manuel Rico sobre una de les darreres incongruències lingüístiques de la caverna.

"L'accident estava cantat"

Coincidint amb l'inici de les jornades de la Fundació Societat i Progrès (PSPV) sobre la tragèdia al metro de València, 20 Minutos li publica una breu entrevista a un dels participants, Vicente Torres, professor de la Politècnica i portaveu de la Plataforma pel Ferrocarril:
¿Por qué cree que el PP lo vetó en Les Corts?
Supongo que sospecharon que iba a exigir responsabilidades políticas, porque saben que hace tiempo venimos denunciando deficiencias en los medios.

Para el Consell, el accidente que segó 43 vidas fue «inevitable e imprevisible...»
Nuestra Plataforma ya advirtió riesgos, sobre todo tras el accidente de Picanya. Entonces denunciamos la falta de mantenimiento y de inversiones. Con estos precedentes, estaba cantado que algo grave iba a pasar.

¿Y era evitable?
Efectivamente. La seguridad en la Línea 1 depende de que los maquinistas estén toda la jornada al 100%, y sus jornadas son muy largas. Hoy en día hay sistemas que previenen errores o despistes.

¿Cree conflictiva la curva de la tragedia?
Sí. Es un trazado obsoleto. Me parece acertado que la vayan a suprimir. Para mejorar frecuencias tienen que pasar más trenes y más rápidos. Es un punto peligroso.

La cuina de la moció vista per l'ABC

Sembla que el grup Vocento haja decidit deixar el provincial per al "populacho" i dedicar la secció valenciana de l'ABC per a la intel·lectualitat centrista. Molt interessant l'article publicat avui sobre la cuina de la moció de censura, allunyat del traç gruixut més propi de l'exrotatiu de Mª Consuelo:
Ferraz conocía desde julio la intención de Pla de plantear una moción de censura contra Camps

V. VILLAPLANA

VALENCIA. El órdago político en forma de moción de censura lanzado por el secretario general del PSPV, Joan Ignasi Pla, es resultado de una nuevo cambio de orientación del círculo de asesoramiento político del que se rodea el socialista. Tras los distintos cambios en el grupo de confianza del político de Atzaneta d´Albaida -hasta crear los «maitines» de Blanquerías-, ahora Pla cuenta también con asesores externos con conexiones en ámbitos nacionales y ajenos a la política.

La decisión de plantear la reprobación política de Camps nació en conversaciones con un «nuevo fichaje». Ello no significa que haya abandonado a quienes hasta la fecha le asesoraban dentro del PSPV. De hecho, el «entorno» de Pla en el partido conocía y fue consultado sobre la estrategia de inicio de curso del líder socialista, como muy tarde, en agosto.

La prueba del trabajo de planificación que ha conllevado el anuncio es que la dirección federal del PSOE conocía las intenciones del socialista desde el mes de julio -el día 3 de ese mes ocurrió el accidente del metro de Valencia que se llevó la vida de 43 personas, uno de los argumentos principales para reclamar la salida del PP de la Generalitat-. Eso sí, la decisión partió de Valencia.

Nadie en el PSPV oculta que el anuncio de la moción busca marcar la agenda política estos días, mientras los temas que el PP había preparado para el inicio del año político -agua, seguridad- se ven relegados y el Consell trata de recobrar el protagonismo. De ahí el enfado del círculo de Pla después de que se filtrara el anuncio de la moción la jornada previa al inicio del curso político en Terra Mítica.

El modelo Pérez Touriño
La idea de una moción de censura surge por analogía con la situación previa a las últimas elecciones autonómicas gallegas, cuando el portavoz del PSdeG-PSOE, Emilio Pérez Touriño, planteó una acción idéntica al popular Manuel Fraga a cuenta del naufragio y posterior hundimiento del petrolero «Prestige».

Pla cambia el argumento de la marea negra por las víctimas mortales del descarrilamiento y busca el mismo objetivo, un cambio de signo político en los próximos comicios a través de una coalición de la izquierda, que olvidaría así errores como la negociación del Estatuto en Madrid.

Entre los precedentes de esta estrategia están tambien la moción de Felipe González a Adolfo Suárez en 1980 con una Unión de Centro Democrático (UCD) descompuesta orgánicamente, previa a la victoria del PSOE en 1982; y la propuesta por Pasqual Maragall a Jordi Pujol en 2001 después de que el convergente anunciara la sucesión en CiU en favor de Artur Mas.

Mientras, Pla sigue trabajando entre las organizaciones políticas y sociales de todo el espectro con el objetivo de atraerse a la sociedad civil. La mayoría clara del PP en las Cortes prácticamente asegura una derrota de la iniciativa en el pleno, por lo que Pla busca respaldo social para aparecer ante el electorado como «vencedor moral».

Ayer, el líder socialista se reunió con el presidente de Unión Valenciana, José Manuel Miralles, quien no quiso decantarse hasta conocer la argumentación, pero sí dijo que la moción «va encaminada a buscar el bien» de la Comunidad, así como las organizaciones agrarias AVA, La Unió y UPA, que descartaron pronunciarse.

Además, se encontró con el secretario general del Bloc, Enric Morera, quien afirmó que la censura está «más que justificada» por los casos de supuesta corrupción y la «agonía política del Gobierno del PP». Por la tarde, Pla logró el respaldo unánime y «entusiasta» de la Ejecutiva Nacional, y hoy consultará al Consell Territorial.

Nou per fora, vell per dins

Des d'avui el provincial renova la seua façana a Internet. La llàstima és que el lifting només afecta -i d'una manera molt limitada- el continent: els continguts continuen sent els de sempre.

dimecres, de setembre 06, 2006

I la lluna...


Fan bé des de la coalició de Glòria Marcos a voler desmarcar-se dels socialistes i visibilitzar que Pla no tindrà barra lliure per a fer i desfer en un hipotètic tripartit valencià. Faltaria menys! Però comencen amb mal peu si per recolzar la moció de censura contra Camps exigeixen un impossible com la retallada de la barrera electoral del 5 per cent. Ni amb Marcos com a molt honorable presidenta de la Generalitat es podria rebaixar el ditxós percentatge sense el consentiment del PP. En compte de demanar la lluna estaria bé que centraren primordialment la seua atenció -i la dels seus votants, per això de no crear falses expectatives i futures decepcions- en perseguir possibles com el compromís formal del PSPV a declarar una moratòria urbanística i revisar la política urbanística valenciana dels darrers quinze anys. Que no és poc.

Una de marcians

Quina il·lusió! Tenim ració autòctona de conspiranoia. L'autor de la trama és el director d'El Semanal Digital, Antonio Martín Beaumont, l'home de les mil teles, qui assegura que l'ideòleg de la moció de censura presentada per Joan Ignasi Pla contra Camps no és un altre que l'insigne Jesús Sánchez Carrascosa. Segons Beaumont, la idea sorgiria de les converses del famolenc director de Diario de Valencia amb el socialista Manuel Matas. Ambdós haurien pactat que una premeditada i oportuna espantada de diputats zaplanistes acabaria amb el regnat de Camps i donaria peu a un govern socialista en minoria. I on està Carrascosa hi ha Zaplana al darrere, que és a qui vol posar contra les cordes el director d'El Semanal Digital amb aquesta marcianda. Perquè es tracta d'una marcianada, no?

divendres, de setembre 01, 2006

Canya!

Manifestació "espontània" a Torrevella en solidaritat amb els policies i regidors investigats. En les pancartes, cap clamant la seua innocència, que és el mateix que reconéixer la veracitat dels fets que se'ls imputen. S'hi podia llegir coses com: "Detener a los chorizos y no a la policía", "Mano dura a los atracadores", "Ánimo, a por ellos"...

Actualització: no deixa de ser curiosa la postura del braç d'un home situat d'esquenes al mig de la part inferior de la imatge. Segurament l'estarà aixecant com a senyal de protesta, però donat el context dóna peu a equívocs...