L'EGM en català

La majoria dels mitjans de comunicació en català -sobretot la premsa escrita i per damunt de tot els valencians- no apareixen a les enquestes de l'Estudi General de Mitjans (EGM). Ni tan sols estan sota el control de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). Les raons són diverses però es resumeixen en una: val uns diners que no tenen.

Com un peix que es mossega la cua, aquesta situació impossibilita que tant els anunciants, les agències de publicitat com els propis mitjans en valencià tinguen uns coneixements mínimament justificats de la difusió real de les seues publicacions, així com del perfil i l'evolució de les seues audiències reals i potencials. La qual cosa suposa un entrebranc a afegir per a la seua supervivència, si més no comercial.

El passat 2 d'octubre, i sense fer molt de soroll, va començar la primera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un observatori permanent del mercat dels mitjans de comunicació i de les indústries culturals als territoris de parla catalana que ni més ni menys pretén ser l'EGM en català.

Un ambiciós projecte que vol enfortir l'anomenat espai català de comunicació mesurant les audiències de tots els seus mitjans de comunicació. En total es pretén fer anualment 39.154 entrevistes en 41 unitats territorials de Catalunya, 7 del País Valencià i 3 de les Illes Balears, repartides en tres onades quadrimestrals de 13.050 entrevistes cadascuna. Les primeres dades oficials es donaran a conèixer a mitjans de 2007. Potser hi ha sorpreses.