dimarts, d’octubre 31, 2006

La Caixa finança Diario de Valencia

Obrir Diario de Valencia i mirar la seua publicitat és seguir la crònica d'un vaixell que s'enfonsa. Els menys de (siguent generosos) quatre mil exemplars - entre venuts i regalats- que distribueix el pamflet de Jesús Sánchez Carrascosa donen per a anuncis de compromís i compadreig, i poca cosa més.

Des que va trencar palletes amb Fernando Giner, l'excoronel de Zaplana cada volta té menys gent que li finance la paradeta. Per això sobta veure -un dia sí, l'altre també- una plana sencera de publicitat de La Caixa, eixa institució financera on la majoria dels octagenaris lectors de Diario de Valencia no deixarien els seus estalvis ni que els hi anés la vida.

Quina mena "d'obra social" compleix la institució de Ricardo Fornesa pagant-li 1.805 euros la peça? Quina és la utilitat comercial? Ho saben a Barcelona, això?

dijous, d’octubre 26, 2006

Ni que siga com a segon de llista...

Ara ja és massa tard. Però quan centenars d'sms li demanaren a Zapatero que descartés la candidatura de De la Vega per liderar la batalla electoral de Madrid, se'ns va ocórrer una campanya semblant que li hauria ajudat a matar dos pardals d'un tret: "Joan Ignasi Pla, el mejor candidato para Madrid. Pásalo". I perquè fa temps que la corona espanyola va perdre les seues colònies d'ultramar...

Viure per a veure

Més d'un lector tradicional del provincial deu d'haver patit un atac de dislèxia induïda aquest matí, davant l'entrevista que li realitzen a la presidenta de la cosa acadèmica valenciana. No és que Ascenció Figueres s'haja descobert com la competent filòloga que no és, sinó que tot el text, de dalt a baix i pels quatre costats, està escrit en valencià.

Atenció a dos moments estelars de l'estranya entrevista:

"–Està polititzada l’Acadèmia?
–En absolut. Això es veu en les votacions, secretes o a mà alçada.

–Té por de les pressions d’un hipotètic tripartit?
–Si l’Acadèmia roman independent no té per què afectar-li el color polític del Govern."

Tela marinera...

dilluns, d’octubre 23, 2006

Historiadors incòmodes

Inventariar el passat més tenebrós per millorar el present. Aquest és l'objectiu del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Una colla de professionals i universitaris de diversa procedència que treballa per recuperar la memòria de la Guerra Civil i la repressió franquista a unes comarques on el trànsit a la democràcia parlamentària va deixar -com a Galícia- pràcticament intactes les velles i assassines estructures de poder. Els seus treballs són incòmodes per a molta gent, encara, a Castelló. Com ho demostra la negativa del virrei Carlos Fabra a inscriure'ls en el registre d'associacions culturals de la Diputació.

divendres, d’octubre 20, 2006

Agricultura moderna

"Un campo de golf no es una fábrica ni una rotonda ni un edificio; es una de las formas en las cuales la naturaleza transformada produce rendimiento al ser humano. El golf, al igual que la agricultura, es otro aprovechamiento más del suelo natural, lo que pasa es que en lugar de aparecer en forma de naranja, arroz o espiga de trigo aparece en forma de brizna de hierba que se puede pisar y practicar un deporte".

El rei de la manipulació, Esteban González Pons, reedita i perfecciona la teoria del seu predecessor a Urbanisme, Rafael Blasco, sobre el golf com a branca rica de l'agricultura. Ara només li resta demanar-li a la Unió Europea que subvencione la "gespitosa" i tindrem la quadratura del cercle...

dijous, d’octubre 19, 2006

La llarga mà d'Aznar

La coexistència impossible

"A orillas del Ebro, el cierzo en invierno y el bochorno en verano agitan los campos de maíz. Éste último es fatal. El aire lleva el polen de unos cultivos a otros y las parcelas de maíz ecológico quedan contaminadas. Cuando los técnicos hagan sus análisis preceptivos, saldrá transgenia en las muestras de las mazorcas y adiós a los precios previstos por producción ecológica".

Un reportatge d'El País explica com el blat de moro transgènic contamina l'ecològic a través de l'aire, i de com la coexistència entre ambdós conreus s'està tornant impossible.

Els llauradors que arrisquen i inverteixen en agricultura ecològica es veuen obligats a vendre bona part de la seua producció, contaminada, a preus de blat de moro convencional; i la distribució ecològica del blat de moro i els seus productes derivats se'n resenteix, amb un increment dels preus de venda al consumidor i un estancament del mercat.

Greenpeace està duent a terme una campanya de sensibilització contra la introducció de productes trangènics en l'agricultura i els rebosts estatals.

L'EGM en català

La majoria dels mitjans de comunicació en català -sobretot la premsa escrita i per damunt de tot els valencians- no apareixen a les enquestes de l'Estudi General de Mitjans (EGM). Ni tan sols estan sota el control de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). Les raons són diverses però es resumeixen en una: val uns diners que no tenen.

Com un peix que es mossega la cua, aquesta situació impossibilita que tant els anunciants, les agències de publicitat com els propis mitjans en valencià tinguen uns coneixements mínimament justificats de la difusió real de les seues publicacions, així com del perfil i l'evolució de les seues audiències reals i potencials. La qual cosa suposa un entrebranc a afegir per a la seua supervivència, si més no comercial.

El passat 2 d'octubre, i sense fer molt de soroll, va començar la primera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un observatori permanent del mercat dels mitjans de comunicació i de les indústries culturals als territoris de parla catalana que ni més ni menys pretén ser l'EGM en català.

Un ambiciós projecte que vol enfortir l'anomenat espai català de comunicació mesurant les audiències de tots els seus mitjans de comunicació. En total es pretén fer anualment 39.154 entrevistes en 41 unitats territorials de Catalunya, 7 del País Valencià i 3 de les Illes Balears, repartides en tres onades quadrimestrals de 13.050 entrevistes cadascuna. Les primeres dades oficials es donaran a conèixer a mitjans de 2007. Potser hi ha sorpreses.

dimecres, d’octubre 18, 2006

El monstre ja té Regne

A Sol-Malvarrosa li han xivat el nom de dues de les seccions que tindrà el monstre blau de Baltasar (no confondre amb Coco, si de cas seria un menjacocos). La d'esports es dirà Deports, i la de País Valencià -atenció- Regne. Una nomenclatura que fins la caverna més profunda tenia abandonada. És d'esperar que el ministre d'Hisenda hi apareixerà com de Facenda i parlaran de Mig Ambient, un nom que -tot siga dit- defineix perfectament la política mediambiental del PP. La cosa promet.

Sis anys de Revolta

Aquest 20 d'octubre Ca Revolta fa sis anys. Un aniversari que podem qualificar de miraculós donats els entrebrancs burocràtics i econòmics que travessa. Situat en la frontera difusa entre el Carme i Velluters -envoltat per sorollosos bars, pubs i sales de ball-, es tracta d'un centre social, cultural i lúdic amb una funció vital de la qual -com en tantes altres coses- segurament només serem conscients el dia que desaparega (que esperem que no siga mai).

Però deixem que ho expliquen ells mateixos:

"Des del 1998, l’Ajuntament no ha afluixat la pressió sobre la casa, en el punt més feble: l’econòmic. Perquè Ca Revolta no és un negoci i la gent hi treballa voluntàriament. La idea inicial era sobreviure dels seus socis, de la cafeteria, dels concerts i de les festes organitzats de cara als amics, al carrer, a la ciutat sencera. Però precisament per a les activitats que més possibilitats tenien d’esdevindre la font més significativa de finançament, els concerts i les festes, la Casa no ha aconseguit les llicències corresponents. I l’Ajuntament l’ha aclaparada amb multes. Cada actuació musical requereix d’una petició prèvia, molt concreta, que se sol concedir de mala gana i amb restriccions. La protesta per excés de soroll d’un sol veí es tradueix de seguida en una penalització econòmica, fins que el deute acumulat ha aplegat a l’alarmant xifra de 60.000 euros.

Per totes aquestes raons, Ca Revolta ha decidit aprofitar la celebració de sis anys d’intensa activitat cultural i ciutadana per encetar una campanya de sensibilització que faça visible la necessitat que gran part de les associacions i col·lectius ciutadans de València tenen de la Casa per a continuar amb la seua tasca imprescindible. Esteu tots convidats a gaudir de la inauguració dels actes el proper divendres dia 20, amb el show de Xavi Castillo, i també de la gran festa de dissabte 21".

Podeu llegir més a la web de L'Avanç.

dimarts, d’octubre 17, 2006

Excuses

Si férem un rànquing d'excuses, en els darrers temps guanyaria moltes posicions la dels "problemes tècnics". La Generalitat valenciana, sempre atenta a les innovacions en política d'imatge, ha descobert una nova modalitat d'aquesta excusa: la del hacker infiltrat que et bloqueja el sistema informàtic. En un món cada volta més tecnificat, serveix per justificar les pròpies ineptituds tecnològiques.

Un producte més de la factoria Camps, a afegir a altres clàssics com:

- No som nosaltres qui no volem corredor mediterrani, són els altres qui ens el lleven.

- No som nosaltres qui despilfarrem l'aigua, són els altres que no ens la volen donar.

- No som nosaltres qui renunciem via estatutària a rebre més diners de l'Estat, són els altres qui ens els neguen.

- No som nosaltres qui agredim el territori, sinó -com sempre- els altres. Que pel que sembla ens tenen una mania de cagar-se i no torcar-se.

dilluns, d’octubre 16, 2006

Animals al Parlament

El famós vídeo de ConfidencialCAT ha resultat ser previsible i avorrit. Hi ha qui ha preferit donar-li altres usos més divertits.

Molt millor és l'eslògan de la Plataforma Antitaurina Contra el Maltractament Animal (PACMA), extensible a la resta d'eleccions i en especial les valencianes: Animals al Parlament!

divendres, d’octubre 13, 2006

Arts de saldo

Mentre el Liceu català i el Teatro Real madrileny aposten per la qualitat i l'avantguarda transgressora per atreure's el públic operístic, l'engendre del Palau de les Arts opta per un altre model de negoci: els "espectacles musicals" amb rostres coneguts de la faràndula.

A més d'un jubil·lat europeu de luxe li donarà un atac quan descobrisca que l'Òpera que li han venut al costat d'eixe xal·let que li va costar tants diners en realitat es tracta d'un music hall caspòs. Això sí: podrà fer la depressió més suportable al green.

Qui sap. Potser la Comissió Europea, tan atenta al benestar dels súbdits comunitaris per aquestes contrades, prenga cartes en l'assumpte...

dimarts, d’octubre 10, 2006

Deja vú

A l'espera que algú ens passe el número zero de Valencia Hui, aquest matí hem estat a punt de confondre el futur i prometedor libel de Baltasar Bueno amb un exemplar de Las Provincias.

Així titolava el diari de la dreta centrifugada (que vol dir fugada del centre) la desfilada vespertina d'ahir 9 d'octubre:

"Gritos a favor de presos de ETA y Terra Lliure marcan la manifestación de los grupos de izquierda"

Molt ens temem que, fins les eleccions de 2007, el diari que va ser de Mª Consuelo per després metamorfosejar-se en basc -Carrascosa dixit- amenitzarà els seus lectors amb una nova remesa de tripis blaus per fascicles. Els efectes del primer mal viatge perduren. Compte, que estan caducats.

Actualització dimecres:

El provincial publica avui una informació amb declaracions d'Enric Morera, Glòria Marcos i Toni Gisbert desmentint el deliri del dia anterior. Això no passava en els temps de la Reyna, però l'al·lucinògen ja està venut, mastegat i digerit.

L'edició d'avui ve amb un tripi sutil sota la gola:

El líder catalán de EU apoya el pacto con el Bloc para echar al PP

La influència d'EUiA a EU és igual a zero. Però a què dóna a entendre una altra cosa....

Empresari modèlic o aprenent de Corleone?

La imatge és de J.C., membre de la CNT i del comitè de vaga del centre de Sant Sadurní d'Anoia de Mercadona, en vaga indefinida des del 23 de març de 2006.

El passat 28 de setembre cinc desconeguts l'abordaren pel carrer i l'apallissaren fins deixar-lo inconscient. Des del sindicat asseguren que en un moment de l'agressió li amollaren: "Esto por Mercadona".

Podeu llegir la crònica dels fets ací.

Just uns dies després, la flamant nova Alta Distinció de la Generalitat valenciana, l'empresari Juan Roig, aprofitava el lliurament del premi durant els actes institucionals del 9 d'octubre per amollar un dels eslògans que l'han convertit en l'empresari modèlic de "la Comunidad" (també ajuden els regalets i àpats amb què periòdicament complimenta els periodistes):

"Cuando mejor tratas a los empleados, más dinero ganas".

Tota una declaració de principis.

dilluns, d’octubre 09, 2006

Pareguts raonables

A qui s'assembla aquest home del neanderthal? La resposta la podeu veure ací, per gentilesa de l'amic faltonetti.

divendres, d’octubre 06, 2006

Si no ara, quan?

La gent d'Espai País Valencià ha engegat una iniciativa ciutadana per pressionar les forces d'esquerra i nacionalistes perquè signen d'una volta el pacte per al 2007. Es tracta d'un manifest col·lectiu i una campanya de mails en cadena que se suma a la cadena d'sms encetada aquesta setmana per Escola Valenciana, Acció Cultural, Valencians pel Canvi i Xúquer Viu.

Si voleu signar el manifest, podeu fer-ho ací. Recordeu la dita: quan més hi serem, més força tindrem.

Mentre, la reunió d'ahir entre el Bloc i EU va ser un fracàs.

dijous, d’octubre 05, 2006

Una de violència

"Un grup de verdaders fascistes va intentar boicotejar la conferencia de Juan García Sentandreu i la posterior inauguracio de la seu de la formacio valencianista en la localitat de Carcaixent. Els manifestants increparen als veïns de la poblacio que acodiren a la conferencia i esgrimiren una pancarta en la que es comparava el "blaverisme" en el fascisme".

En la foto es pot comprovar la rancúnia fascista d'eixos joves mentre l'indefens i tolerant Sentandreu era violentament agredit i increpat.

La nota de premsa és verídica.

Uf, va dir ell

"He rejuvenecido tres años". Declaracions d'un somrient Camps en els passadisos de les Corts després que cap pucholàs inesperat li acabés aiguant la moció. La cita l'hem recollit de Panorama Actual.

Per cert... us heu fixat en l'agressiva publicitat institucional amb què s'obri el diari electrònic de Jorge Mestre? Es nota que és Findus.

dimecres, d’octubre 04, 2006

Ensopiment a l'OK Corral

La moció de censura ha avorrit les mosques. Ningú se n'ha eixit del guió. Ni el Partit Popular, que ha fet l'impossible per torpedejar-la. Ni Joan Ignasi Pla, que ha comfirmat una volta més que si mai arriba a governar la Generalitat serà perquè Camps perdrà les eleccions i no perquè les guanyarà ell.

Podeu llegir una anàlisi del sainet al Tripartit Valencià.

dimarts, d’octubre 03, 2006

Zapatero vol arrestar Silvio

Un amic que viu a Itàlia ens envia fragments traduïts d'un article del diari Libero sobre el processament de Berlusconi pel cas Tele 5, que va ser publicat fa unes setmanes. El text és una antologia del disbarat i recorda l'estil periodístic que està triomfant per ací als mitjans de la dreta. Els interrogants són nostres.

Zapatero vol arrestar Silvio

Les agències i les webs espanyoles anuncien a les cinc de la vesprada que la “corrida” torna a començar. El jutge Garzón reobri el procés contra Silvio Berluconi pel “Caso Telecinco”. En la practica li podrien caure catorze anys de presó. C-a-t-o-r-z-e! (…)

Si Romano Prodi tingués una mica d’orgull nacional, intervindria per dir que es tracta d’una interferència inadmissible en la nostra vida política. Una violació de la nostra democràcia (...) un gest contra aquella meitat dels italians que se sent representada per Il Cavaliere. (...)

Si sembla que últimament l’esquerra italiana a deixat d’amenaçar Berlusconi amb la presó (...) els que sempre estan preparats per soltar el gos rabiós són els camarades de la Internacional Socialista, secció Zapatero. (...)

El sistema judicial espanyol està molt polititzat i Garzón esperava amb ànsia l’ocasió per processar a Berlusconi (...) Des del 1997, quan es va interrompre el procés contra Berlusconi gràcies a la seua immunitat parlamentària, Garzón s’alça cada matí amb la santa obsessió d’empresonar al Cavaliere (...)

Ara que a Espanya governa Zapatero (company de partit i d’ideologia de Garzón[?]), la cosa és més fàcil. El President Zapatero, que fa acords amb ETA i fa l’ullet als yihadistes d’Andalusia [?], no té cap intenció d’aturar a Garzón, d’altra banda ex-diputat del PSOE.

Baltasar Garzón ha participat a les trobades de Porto Alegre i a hores d’ara ningú no dubta que s’ha convertit en un heroi dels moviments anti-globalització [?]. (...) Mentre, l’esquerra es frega les mans. I és que avui Garzón és el millor representant de la Inquisició Espanyola contra Berlusconi.

I què passa amb El Temps?

La donació de la llibreria Tres i Quatre a Acció Cultural per part del seu fundador, Eliseu Climent, obri la incògnita sobre el futur d'El Temps i la seua empresa editora, Edicions del País Valencià.

Fa temps que corre la veu que el setmanari podria passar de les seues mans a un incipient grup de comunicació de Catalunya.

Però cal ser cautes i esperar esdeveniments. La Generalitat d'allà dalt no és la mateixa que fa un any...

Brigadisme

"Mucha gente me pregunta o me entero que le preguntó a un amigo si he cambiado, si me he vuelto como el típico brigadista que se va al tercer mundo, y vuelve odiando el primer mundo por lo materialistas y fríos que somos, aunque la verdad es que le cuesta admitir que en Nicaragua lo trataban como un rey por ser un dólar andante y cómo en su país natal, en mi caso España (Cataluña), es tratado como una simple hormiga trabajadora, el efecto es idealizar el tercer mundo y cabrearte con todo lo que te rodea en tu país, buscando excusas que son espejismos".

Una curiosa i polèmica visió del brigadisme feta a càrrec de l'autor del documental oeneger Con Ánimo de Lucro, vinculat també a la campanya del Mileni de Nacions Unides.

De segur que al seu torn alguns empraran arguments semblants per descarregar la pròpia conciència front l'enveja que els suposa veure eixos extravagants personatges que se'n van a l'altra banda del món per ajudar causes "perdudes", mentre ells llangueixen avorrits en la rutina diària de la formigueta occidental.

El documental es pot veure en streaming a aquesta pàgina.

dilluns, d’octubre 02, 2006

El monstre ja té nom (II)

Comentant l'aparició de Valencia Hui (veure post anterior) amb Malva-Rosa Connection, ens han assaltat uns dubtes friquis sobre la possible accentuació (o no) de la capçalera.

A primera vista podria semblar intranscendent, però es tracta d'un assumpte amb substància.

Si l'opció fóra Valéncia (amb e tancada) s'estaria seguint les tesis del sector "moderat" (amb moltes cometes) del blaveram, políticament enquadrat dins del PP i les files d'UV.

Per contra, si es decidira publicar a pèl, sense accentuar, el diari de Lladró estaria desautoritzant la normativa de la Loca Acadèmia que ell mateix presideix i seguiria les directrius del sector més extremista, que considera l'accentuació un sacrilegi i políticament està representat sobretot per la paradeta de Sentandreu.

Com veieu, es tracta d'una decisió política de la qual se'n podria inferir la línia editorial del diari. També serveix per donar-nos una idea de l'absurd permanent en què malviu la caverna anticatalanista.

Nosaltres apostem per la teoria de les dues aigües i creiem que finalment faran com EL PAIS, posant el nom en majúscules. Així Lladró s'estalviaria el marró d'haver de mullar-se amb els accents...

El dia del part eixirem de dubtes. Quina emoció (més friqui)!

El monstre ja té nom

La criatura s'anomenarà Valencia Hui. El director és Baltasar Bueno i la seua redacció es posarà en marxa el proper 16 d'octubre.

Abans hi haurà un número zero per al 9 d'octubre, on apareixerà la declaració d'intencions de la falla i es faran la foto els seus principals anunciants, patrocinadors i impulsadors.

El diari compta amb els favors de Fernando Giner, els diners de Juan Lladró i dues seccions senceres del planter del Diario de Valencia.

El pamflet de Carrascosa es queda descompost i sense núvia, a l'espera d'algú que vullga fer-se amb els seus deutes milionaris...

Si voleu saber unes pinzellades més sobre l'operació sorpasso dins la premsa blava llegiu ací.