Rajoles per a tots

Després dels pilotassos del València C.F. i el Llevant U.E., el Pamesa diu que també vol. Clar que sí! Prou de discriminacions al bàsquet, o suquem tots o la Rita al riu. I què passa amb el handbol, el futbol de base o el waterpolo? Requalificacions per a tots! El president de l'equip de Juan Roig, Manolo Llorente, diu mig en broma que "compraremos un campo de alfalfa y pediremos que nos lo recalifiquen para construir un pabellón". Eixa està sent la quintaessència de l'urbanisme valencià, que en la seua vessant esportiva porta temps amb les caretes llevades. Amb el pas que anem no seria estrany que d'ací a poc apareguera al Laboris un anunci del rotllo "Constructor arruinado busca club deportivo para pegar pelotazo". Però la gallineta dels ous d'or cada volta està més prima i famolenca. Que li ho pregunten a Juan Bautista Soler, l'amo del València C.F., que ja no sap a qui encolomar-li el caríssim solar de Mestalla. Però no us preocupeu. Si la jugada li ix malament, la factura anirà -com és tradició- a càrrec dels pressupostos de la Generalitat. El futbol som tots. I el bàsquet també, què collons!

Torrente desfila per Ontinyent

Aquest cap de setmana els fatxes més evidents desfilaren per Ontinyent, en pla pasarel·la Gaudí hitleriana però amb menys models i sense públic. Fidels a la seua tradició, enguany torna a portar-se el negre. No siguen mal pensats, ens referim als pantalons negres i les camises pardes (que és una altra manera de dir negre). També podia veure's una línia, més arriscada, de roba de xàndal estil mascatxapes. La majoria dels pentinats, d'al·lopècia artificial, tot i que el temps no perdona i a alguns se li veia molt natural. Aquest és el cas d'Antonio Vicedo, líder d'Alianza Nacional i amant de les línies dures (les del partit, s'entén). El seu mostatxo estil Caudillo imperial li faria tremolar les cames a les dones més àries. Ens recorda tant a José Luís Torrente (veure imatge de baix) que sembla que el personatge s'haja escapolit del cel·luloide.



Més fotos i crònica de la desfilada, ací.

El mal que ve del sud

Aprofitant la marxa del valencià Vicent Sanchis de la direcció de l'Avui, el director de la revista El Triangle, Jaume Reixach, fa una reflexió demolidora sobre el paper que han jugat històricament, al seu parer, els valencians "immigrats" a Catalunya.

Heus ací unes perles:

"Jordi Pujol, furibund antisocialista, va trobar en els “exiliats” valencians una eficaç “quinta columna” per tal d’afeblir per l’esquerra i l’independentisme el PSPV i, d’aquesta manera, desallotjar els socialistes de la Generalitat valenciana".

"Resulta molt fàcil per a un valencià –penso en Vicent Sanchis, en Eliseu Climent o en Alfons López Tena– donar lliçons de nacionalisme radical als catalans, mentre per activa o per passiva han fet que el PP més extrem governi al País Valencià. Abans que intentar “salvar” Catalunya, els valencians “exiliats” tenen l’obligació de “salvar” el País Valencià i això, o bé no els interessa o, en el fons, ja els hi va bé com estan les coses per tal de poder vendre (i cobrar) tones de victimisme a Barcelona".

Podeu llegir-vos l'article senser ací. Al capdavall es tracta d'una oda al PSOE, que pel que sembla és el gènere que darrerament més conrea Reixach. Això sí, no sembla faltar-li raó en algunes de les coses que diu, no?

Abstenció

Miquel Real, d'Iniciativa del Poble Valencià (IPV) fa una afirmació molt curiosa avui al mercantil:

Un estudi aproximat al comportament electoral valencià ens diu que els votants d´esquerres difícilment canvien el sentit del vot. Les decepcions polítiques les solen transformar en abstenció electoral i els patits d´esquerres, en moltes ocasions, no traduïm adequadament aquest missatge.

A quants electors haurà espantat ja la crisi del Compromís? No calen molts estudis per endevinar que el bac a les properes estatals serà antològic a una i altra banda del Danubi.

Què celebren avui?

Combustió espontània? Norl!!

El daikiri fa temps que se'ns havia acabat. Així que tornem de les eternes i immerescudes vancances i reprenem l'activitat al blog, que la cosa està que crema. De tota la palla que s'ha escrit sobre el major incendi d'aquest estiu que no acaba de marxar (parlem de retrats reials, no d'arbres), ens quedem amb els deliris del creatiu de la teoria conspiranoica de l'11-M, Luís del Pino, l'home que no va nàixer sinó que el van plantar (d'ací l'expressió castellana "plantar un pino"). La pel·li és la següent: l'Estat s'infiltra en tots els moviments antisistema, a dreta (extrema) i a esquerra (extrema), i si als vailets de l'independentisme català els ha donat per cremar borbons bidimiensionals ha sigut perquè des de les clavegueres de l'Estat tenen un pla. Exacte: el sempitern pla per destruïr Ejpaññña. Del Pino aspira a guionista de 24. De moment, al pobre, només el deixen escriure remakes de Torrente.

Vacances pàtries

Tenim una exclusiva: els nostres agents infiltrats han descobert l'indret on estiueja l'angelical Ángel Acebes.

La imatge pertany a Gorka Limocho.

Rita a bord

No se si sabeu que jo treballe per ACM, l' empresa organitzadora de l' event.

Doncs bé ahir quan va guanyar Alinghi, anaven a entregar-li la copa en una plataforma de conglomerat de fusta. Eixa plataforma estava pensada per suportar el pes de màxim 30 persones, o siga els tripulants i pocs més. Però heus ací que als senyors tripulants no se'ls ocorre millor cosa que pujar a les dones i els xiquets, a això li afegim a Camps, a Castellano, Rambla i companyia i per a mes inri la Rita (passadíssima de tot) pegant bots... els responsables de la plataforma tremolant, no se'ls en va anar la suor freda fins que tot acabà pq per un costat la plataforma va començar a quebrar-se i van estar a puntet d' anar tots al aigua...en serio vos dic que la van afonar...collons haguera sigut una imatge digna del millor sketch de Xavi Castillo.

També com a anècdota vos dire que en l' acte quan l' speaker va dir, nomes pujar Camps i Rita"saludemos a nuestras autoridades que nos han traido la Americ's Cup a Valencia" es van sentir xiulits, uns quants.

Extret d'un fil de Valencianisme.com.

L'estratègia de l'escorpí

Marcos explicó ante los dirigentes del resto de federaciones de IU que buena parte de la hecatombe electoral del partido en la Comunitat Valenciana se explica porque se vieron obligados por las circunstancias a pactar con el Bloc, que, según dijo, es el referente de Convergència i Unió (CiU) en la Comunitat y que esa especie de interferencia ideológica ha creado confusión respecto a la esencia de Compromís.

Llegiu més a l'article del mercantil. Al·lucinant. Pràcticament no hi ha cap analista polític, siga del color que siga, que no haja vist en el Compromís la taula de salvació que ha lliurat Esquerra Unida de l'extraparlamentarisme. Glòria Marcos menteix descabelladament per salvar els mobles davant la federal d'IU o definitivament ha perdut l'oremus polític. Els d'Esquerra i País també semblen ser d'una altra galàxia, si realment es pensen que el Bloc està per la llavor d'una Iniciativa per Catalunya a la valenciana. Tots plegats semblen decidits a seguir l'estratègia de l'escorpí, que quan es troba envoltat de perill opta per punxar-se amb el seu propi verí i suïcidar-se.

"La regata de tu vida"

Más de un centenar de voluntarios de las parroquias del Marítimo, y también otras del barrio de Benimaclet y la localidad valenciana de Burjassot repartirán desde mañana, sábado, y durante los dos próximos fines de semana 25.000 folletos de oración y reflexión entre los visitantes de la America's Cup, según informaron hoy fuentes del Arzobispado.

Los folletos, que llevarán el lema 'La regata de nuestra vida', recogen pasajes del evangelio y oraciones y reflexiones sobre "la frágil barca de nuestra existencia que navega en medio de un mar no siempre en calma y en cuya travesía Dios siempre está a nuestro lado", según indicó el promotor de la iniciativa, el sacerdote Miguel Angel Vives.

Poesia pura...

Un Consell sense zaplanistes

"And the winners are..."

Tu també, brutus?

"Aunque algunas fuentes apuntaban que el jefe del Consell no quiso contraprogramarse (el nuevo Gobierno habría acaparado más atención mediática que su acto de posesión), otras aseguraban que el presidente no pudo cerrar ayer su Ejecutivo en espera de que uno de los elegidos le diera una respuesta. Esa persona podría ser un independiente al que Camps le habría ofrecido ayer mismo entrar en su nuevo Ejecutivo. Sería el fichaje estrella de este mandato y que incluso podría provenir de ámbitos de la izquierda".

Ja veurem si es compleix l'especulació de la crònica del mercantil.

PD. A Sarkozy li dóna per incloure polítics d'esquerres al seu Executiu i el tema es converteix en moda periodística. Les especulacions sobre el nou govern laborista de Gordon Brown a Londres parlen de la inclusió de ministres del Partit Conservador, i ara a Camps li atribueixen un tapat d'esquerres. No us pica la curiositat?

De Fraga a Steve Jobs passant per Pujol

Es manté el suspens. Camps ajorna fins ¿demà? l'anunci del nou Govern. Avui tocava foto en les Corts i l'endemà foto en el Palau de la Generalitat. El que cal és rendabilitzar el moment de glòria del president amb quantes més fotos millor. Una estratègia vella com la Coca-Cola que recorda les estratègies de màrqueting de la companyia d'Steve Jobs. La qüestió és crear expectació, com amb l'iPhone. El CEO d'Apple també es famós per les seues posades en escena, una martingala de la qual tampoc ha estat aliè Camps. La cerimònia de la seua presa de possessió, amb el Cor de la Generalitat entonant l'Himne, recorda els cent mil gaiters de Manuel Fraga a Galícia. Però sense la desmesura i megalomania d'aquell, sobretot evoca la solemnitat i el simbolisme amb què el lehendakari d'Euskadi o el president de la Generalitat de Catalunya prenen el càrrec. Fins ara els predecessors de Camps havien jurat o promès el càrrec com si foren presidents d'un consell d'administració o caps de funcionaris (ell mateix ho va fer el 2003), i no com a representants d'un poble. Els primers acaben passant. Els segons poden eternitzar-se com Jordi Pujol. Quina por...

La proclamació

Avui s'investeix Camps com a president de la Generalitat per segona vegada consecutiva. Però el morbo està en saber quins seran els escollits per acompanyar-lo en el Govern valencià. Les travesses aposten perque hi haurà sorpreses, tot i que la veritable sorpresa seria un nom que agradés tant als populars com a l'oposició, Hi ha qui diu que aquesta potser siga la primera vegada que tindrem l'oportunitat de veure a Camps en estat pur, sense lligams zaplanistes i amb la llibertat absoluta que dóna haver ampliat la majoria absoluta. Tammateix, el discurs que va oferir en la investidura presagia una política de continuïtat. Amb el PP valencià acostuma a complir-se la màxima aquella de "pensa mal i encertaràs". Eixirem de dubtes d'ací a unes hores.

Un trepa ultra

Avui escriu sobre nacionalismes al diari mercantil un personatge que en sap molt perquè es tracta d'un furibund nacionalista espanyol. A la llarga llista de pecats comesos pels nacionalismes que no són el seu, Fermín Palacios n'afegeix un de ben curiós: "Han decidido poner trabas a los centros comerciales, al híper y a todo lo que suponga racionalizar el comercio (...). Quieren rescatar del pasado la venta en burro (...). Han decidido ir contra la libertad de horarios, contra las grandes superfícies, contra la creación de empleo y contra el mundo entero".

Sobta llegir uns exabruptes semblants en algú que exerceix de secretari general d'un sindicat, en concret del Sindicato Independiente-CTV. La defensa del comerç tradicional front a les grans superfícies és una consigna compartida per formacions nacionalistes, partits d'esquerra i algun que altre partit conservador. No és aquest, evidentment, el cas del PP o del PSOE.

També acostuma a ser una posició sindical criticar la llibertat d'horaris en el comerç, perquè dóna peu a practiques abusives contra la gent que hi treballa.

Però no és d'això del que volem parlar sinó de Fermín Palacios i el seu Sindicato Independiente.

L'autor d'aquestes deixalles mentals és un de tants trepes crescuts al caliu d'Eduardo Zaplana i del Partit Popular a l'administració valenciana.

Encara que semble increïble, Palacios prové de l'anarcosindicalisme. De fet va arribar a ser cap de Premsa i Publicitat de la CNT del País Valencià i Múrcia (sic) fins el 1976, any en què es decidí a fundar el Sindicato Independiente. Però no va ser a partir de l'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat que l'habitant d'un luxós xal·let a la Canyada va ser beneït per la sort i la fama. Necessitat d'una força sindical que ballara a la seua corda, el cartaginer va dedicar-se a alimentar-lo a ell i a la Unión Sindical Obrera (USO), de tendència cristiana. Fins i tot va patrocinar un intent de fusió entre ambdós sindicats per tractar de convertir-los en la segona força sindical del País Valencià. L'operació va ser avortada per la gent de l'USO, escandalitzats pel fosc tarannà de Palacios.

Tot i això, Palacios continua apostant per eixa unitat amb articles al mercantil on parla de la "macroorganización SI-USO" per sumar els seus delegats als de la USO i exigir-li al govern de Camps que rebaixe al cinc per cent el llistó perquè puguen participar en les negociacions col·lectives. "Los casi 1.300.000 votos que han ido al PP tienen un componente laboral importantísimo que en modo alguno puede ser gestionado por los sindicatos sociopolíticos (CC OO) o de inspiración socialista (UGT)", explica.

El sindicalista Palacios ha conreat una llarga amistat amb l'extrema dreta valenciana. És íntim de José Luís Roberto, president d'España 2000, de l'empresa Levantina de Seguridad i secretari de l'associació de prostíbuls ANELA.

Sobre aquesta relació, el periodista Joan Cantarelo, que ha investigat les trames de la prostitució a l'Estat espanyol i la seua connexió amb el món ultra, diu "El jefe de los servicios médicos de ANELA es Javier Ruíz Sanhauja, analista clínico con despacho en la calle Ángel Guimerá, pared con pared con el Sindicato Independiente, sindicato vertical dirigido por gente de la ultraderecha íntimos de Roberto".

Als anys 90 José Luís Roberto va ser condemnat per obligar els seus treballadors a sindicar-se al sindicat falangista de les CONS. Ara dissimula amb una tapadera més homologable: el Sindicato Independiente.

Si hi ha un nexe d'unió entre l'extrema dreta clàssica i els ultres 'a la valenciana' de Juan García Sentandreu, eixe és Fermín Palacios. Des de la presentació del bluf anticatalanista Coalición Valenciana, el tèrbol sindicalista ha participat en infinitat d'actes i confabulacions amb qui es presentava davant de molts sectors ultres com el futur ariet de pressió que els aconseguiria favors del PP. Però les urnes han sigut dures amb l'amic Sentandreu. També amb l'amic Zaplana.

El sindicat que més s'avén amb Palacios seria el sindicat del crim. El seu sindicalisme no és groc. És groc fluorescent.

L'efecte Rita, també a Patraix

Vist a Testigo Accidental:

"Si hiciéramos una encuesta en Valencia sobre quién tiene más responsabilidad por la, a todas luces, errónea ubicación de la subestación eléctrica de Patraix, la gran mayoría no tendría dudas: Zapatero. Da igual que la instalación la autorizasen Aznar (PP), la Generalitat (PP) y el Ayuntamiento (PP), la culpa es del Gobierno socialista, como muy bien ha sabido transmitir la alcaldesa, que de comunicación sabe un rato.

Hasta el punto de que ahora le exige al ministro de Industria una solución que le corresponde buscar a ella."

Podeu llegir la resta de l'article a la columna que publica avui Javier Alfonso a l'edició valenciana de 20 Minutos,

Eleccions i putxeros a Pego

"9 del matí del dilluns 28 de maig de 2007, una dona d’uns 80 anys entra per la porta de l’Ajuntament de Pego, té el semblant seriós i els ulls rodats de llàgrimes, s’encara al primer funcionari que troba i li suplica que per favor no li lleven la paga, el funcionari estranyat li pregunta d’on s’ha tret això de que li lleven la paga, i la dona contesta tota convençuda que tot el món sap que si Maite no guanyava les eleccions retirarien la paga a les persones majors."

Seguiu la crònica d'unes manipulacions i trampes que enguany no han pogut ser, al blog de Josep Nadal.

Cerca les diferències

30 anys de desil·lusió

Joan S. Sorribes recorda a Anna Notícies el desengany de les primeres eleccions de la Transició:

"El 15 de juny de 1977 anàrem a votar i el 16 de juny ja teníem la nostra primera gran derrota col·lectiva electoral: l’esquerra realment existent, aquella que havia promogut, amb dolor, morts, persecucions, risc, la llibertat, va rebre un escàs suport. El Partit (el PC) i els partits (tots els demés) reberen molt poc recolzament electoral. Un PSOE que era desconegut pràcticament en els cercles de la resistència antifeixista rebé el suport majoritari de l’esquerra (i a partir del poder construí la mitologia de Suresnes i fagocità la resta). Tot plegat, s’imposaren a les primeres eleccions les forces de la dreta (una dreta immensament provinent del Movimiento Nacional, rebajetada com UCD i com AP)… Així va anar la cosa…, i perquè quedara meridiànament clar com eren les coses, quasi una dècada després, i per acabar de destrossar les restes del naufragi esquerrà, ens muntaren un 23F amb Tejero i Milans: poca broma. No se li tus a la monarquia heretada del franquisme ni se li tus a la Sagrada Unidad de la Patria (espanyola, és clar)".

No us sentiu una mica així, després del 27-M?

Transició

Quan, ara fa 30 anys, se celebraren les primeres eleccions per sufragi universal després de la desaparició de la República, el PCE estava legalitzat però no partits com ERC o els trostkistes del Movimiento Comunista. Per això seria arriscat qualificar aquelles eleccions de democràtiques. Si de cas van ser les primeres de la Transició, que no és poc.

Sobre aquell període d'il·lusió i incertesa s'ha vessat molta tinta. Però encara queden moltes zones fosques per aclarir. Aquesta setmana, a través de les ones de La Ventana de Gemma Nierga, Miguel Herrero de Miñón li engegava a Santiago Carrillo, que s'ha fet el sorprès, una cosa sabuda: "Santiago, la Ley d'Hont la hicimos contra ti". Leopoldo Calvo-Sotelo no es queda curt, i li confessa avui a El Mundo que "por miedo a que el PCE arrasara, UCD ayudó con dinero al PSOE". Ara sabem d'on va provenir una part dels diners de Felipe González i Alfonso Guerra:

P: ¿Cómo se contemplaba a la izquierda desde la UCD?

R: Los que andábamos arreglando UCD entonces no hablábamos con la izquierda. Y estábamos todos profundamente equivocados, pues creíamos que el Partido Comunista podía arrasar en votos. Nos equivocamos completamente y ése fue un error que se mantuvo en los Gobiernos de UCD de Suárez, en los míos, y hasta en los de Felipe. Tal era nuestra impresión que ayudamos con dinero para sus campañas al PSOE de Felipe sobre todo. Nos dijimos: "Vamos a dar dinero a éstos que están muy débiles, para que no se los coma el PCE".

P: ¿Dinero procedente de…?

R: Había muchas fórmulas legales: subvenciones, ayudas, ministerios que tenían dinero para estas cosas, como Presidencia, los sindicatos… Había cantidades utilizables de una manera seria y no prevaricadora. Muchos decían: «Ojo con el Partido Comunista». Por lo tanto, «atendamos a la izquierda razonable, que es la izquierda socialista».

D'ací uns quants decennis, un ancià Carlos Fabra o un Francesc Camps més encorbat podrien confessar-se davant la premsa amb arguments semblants: "Aquell maig de 2007 ens pensàvem que guanyaria un embull d'esquerra irracional i férem tot el possible per evitar-ho. Unflàrem censos. Férem el xantatge de la F-1. Finançàrem un partit alternatiu al PSOE, el PSD, i compràrem vots d'immigrants. Tanmateix, estàvem equivocats. No calia".

(Sobre la Transició espanyola, el que va poder ser i no va ser, hi ha un treball de l'historiador Francisco Espinosa que denuncia el "pacte de silenci" en què es va basar, així com els successius intents de fer passar per just i democràtic el comportament que aleshores van tindre les èlits governants i l'oposició homologada. Ací el teniu).

Què és Nafarroa Bai? (I)

L'exitosa Nafarroa Bai s'ha posat de moda en certs cercles nacionalistes valencians. Com ja vam fer abans amb el País Valencià, li hem preguntat a Google què és Nafarroa Bai (cal tenir en compte que el cercador fa cerques intel·ligents a partir de l'historial de cadascú).

Ací teniu algunes de les respostes que ens ha donat aquesta distracció tan curiosa com inútil:

Nafarroa Bai és «un partit democràtic legítim per poder formar majories»
Nafarroa Bai es la segunda fuerza de Navarra
Nafarroa Bai es una coalición vasquista, abertzale, progresista y de izquierdas
Nafarroa Bai és el mateix que Compromís pel País Valencià i que Bloc per Mallorca
Nafarroa Bai es un partido separatista
Nafarroa Bai es un conglomerado independentista
Nafarroa Bai es un voto prestado y momentaneo
Nafarroa Bai es una realidad
Nafarroa Bai es la más favorecida por la desaparición de IU
¿Nafarroa Bai es el diablo?
Nafarroa Bai es un nacionalismo moderado que respeta las reglas
Nafarroa Bai es el ejemplo
Nafarroa Bai no es Batasuna
Nafarroa Bai no es ETA
Nafarroa Bai es un timo
Nafarroa Bai es el PNV en Navarra
Nafarroa Bai es el largo brazo de Josu Jon Imaz
Nafarroa Bai es la garantía del cambio
Nafarroa Bai es el peor enemigo de ETA
Nafarroa Bai es una “alternativa” para mucha gente
Nafarroa Bai es posibilismo Peneuvista
Nafarroa Bai es un claro exponente de adaptación al medio
Nafarroa Bai es un cuento
Nafarroa Bai es y debe ser algo dinámico
Nafarroa Bai es un falso amigo para los socialistas españoles
Nafarroa Bai es una apuesta estratégica
Nafarroa Bai es el rechazo a UPN
Nafarroa Bai es un partido antiviolencia
Nafarroa Bai es el tipico partido camorrista al estilo ERC
Nafarroa Bai no es es de izquierdas
Nafarroa Bai es Batasuna

Parada de monstres

L'amic de Malva-Rosa Connection ha publicat una foto amb tots els presidents que han tingut les Corts. Per ordre d'aparició: Antonio García Miralles, Vicente González Lizondo, Hèctor Villalba, Marcela Miró, Julio de España i Milagrosa Martínez. Sí, heu llegit bé: Milagrosa Martínez.

Camps ha donat la sorpresa nomenant l'exalcaldessa de Novelda en un càrrec que sembla gafat. Això sí, l'alternativa era mil voltes pitjor: l'encara president de la Diputació de València Fernando Giner.

A l'ex Fuerza Nueva, ex UV i etern fatxa se li havia promès eixa cadira si romania en el PP. La victòria aplastant de Camps i l'enfonsament de la caverna anticatalanista l'han fet prescindible, i fa temps que el seu nom havia caigut de les travesses. Suposem que donades les escasses aptituds polítiques de Martínez i el masclisme congènit de Giner, el nomentament li haurà tocat finament la moral.

Ara està per veure si a Giner li donen un altre lloc des d'on blavejar a costa de l'erari públic o rep una definitiva i merescuda patada en el cul. De monstres aspirants a ocupar cadira, al PP van sobrats.

Junt amb Milagrosa hi ha també dues sorpreses: el pijo Ricardo Costa serà el nou secretari general del partit i presidirà la finca del PP a les Corts. El portaveu del grup serà el Pinotxo valencià, el venedor de fum i melons d'alger González Esteban Pons. El seu nomenament s'interpreta com un càstig i podria suposar molt més. Sobre això, ja en parlarem. De moment seguim atents als nomenaments de l'any 0 de l'era post Zaplana.

Ai, Pañella...

Encara no ha estrenat el càrrec i ja ha pixat fora de test. En una nota de premsa del Bloc-Compromís el diputat Josep Maria Pañella amolla que "el tancament de TV3 per part del PP és més propi de Veneçuela que no d'un país de la UE". Que jo sàpia la TV3 no ha impulsat ni defensat un colp d'estat ni s'inventa diàriament falsetats contra els càrrecs del PP ni fa crides al magnicidi de Camps. El tancament de TV3 és profundament més injustificable que la no renovació de la llicència a la televisió colpista RCTV. Segurament el que voldria expressar Pañella, volent un missatge sense matisos i per tant faltant a la veritat, és que crida l'atenció -i molt- que si els càrrecs del PP critiquen la no renovació de la llicència al canal privat veneçolà se'ls hauria de caure la cara de vergonya amb la persecució que li estan fent a la televisió pública catalana. Senzillament: es queden sense arguments.

Actualitze: hi ha qui ja s'ha fet resó de les declaracions amb un titolar com Compromís compara el cierre de TV3 "con la situación actual de Venezuela". Tal com se les gasten a EU, això dóna per a una crisi...

Actualitze de nou: afortunadament no ha passat res.

El tsunami valencià

El periodista David Miró la clava amb un article publicat a El Periódico, que és tan interessat que paga la pena llegir-se'l senceret:

Ho va dir Francisco Camps la nit electoral: "Ha guanyat una manera d'entendre la vida, la valenciania". I no podia ser més exacte. Perquè, a l'hora d'analitzar les causes del tsunami popular que ha tenyit el País Valencià de taronja, el color corporatiu del PP, i ha deixat l'esquerra completament desarborada, s'ha d'anar més enllà d'unes sigles, d'un candidat o d'una campanya més o menys encertada. Un pròcer de l'esquerra valenciana ho resumeix en una frase entre lúcida i desconsolada: "El país ha canviat i nosaltres no ens n'hem assabentat".
Efectivament, ningú en el camp progressista estava preparat per a una cosa com aquesta. Per perdre sí, fins i tot per un cert avantatge, però no per ser humiliats fins al punt de ser pràcticament esborrats del mapa autonòmic i municipal. El cicló popular ha anorreat molts mites, per exemple el del cinturó roig de València que servia de flotador per a un PSOE en hores baixes. Ja no existeix aquest cinturó, al- menys roig. Ciutats on no havia governat mai la dreta, com Torrent o Paterna, s'han passat al PP de cop i volta. I així en molts altres municipis. Dels bastions socialistes només resisteix Elx, i amb penes i treballs. La resta és un oceà popular clapejat per aquí i per allà per exòtiques excepcions.

Un altre mite que ha enterrat el 27-M és la creença que els valencians sempre voten el partit que governa a Madrid. No ha estat així. Els valencians han votat, potser per primera vegada, en estricta clau interna, i és bastant possible que el resultat de les pròximes generals sigui una mica diferent, més favorable per al PSOE. Però això no és un consol per a una esquerra indígena consternada i, sobretot, desorientada. La veritat és que el partit socialista tampoc havia fet gran cosa per guanyar les eleccions, ni en aquestes últimes ni en les anteriors. Però ara confiaven en una barreja d'efecte Zapatero i de desgast del PP per tornar a governar, esperant que la inèrcia dels cicles electorals els beneficiés. Per això a cada derrota es vivia la il.lusió que la pròxima vegada seria diferent. Il.lusos.

Durant tot aquest temps no han sabut veure que el PP ha aprofitat el seu domini polític, social, eco- nòmic i mediàtic per promoure una nova escala de valors que els blindés en el poder. El resultat del 27-M vaticina una autèntica edat de gel per a una esquerra que haurà de comen- çar a pensar a vuit o a 12 anys vista. I primer de tot assumir la nova realitat d'un país on no importa que hi hagi un accident de metro amb un resultat de 42 morts a causa d'una deficient senyalització, no importa que un alcalde o un president de diputació estiguin imputats per diversos delictes de corrupció, no importa tampoc que els mitjans de comunicació públics siguin descaradament manipulats, i no importa que el partit governant faci trampes amb el padró. Res de tot això importa.

En la nova escala de valors el que compta és una altra cosa: fer diners ràpids i fer ostentació pública d'a- questa riquesa. Tots els que s'hi interposin, és a dir, esquerra reglamentista, nacionalistes romàntics o ecologistes bons jans, són enemics del progrés; els esgarriacries de torn. Francisco Camps i el PP connecten a la perfecció amb aquest sentiment general. ¿Com han de castigar els electors un alcalde corrupte si tothom es beneficia del frau al paradís del diner negre? Al contrari, el corrupte és la garantia que la festa continuarà com fins ara. ¿Una societat malalta? Potser, però no més que moltes del nostre entorn.

A vegades m'han preguntat per a què serveix el nacionalisme. Doncs perquè no passi el que ha passat a València. A Catalunya això que anomenem nacionalisme ha comportat una certa visió romàntica del paisatge i del territori, que és un valor en si mateix perquè representa la nació, i això ha evitat que la destrucció causada per la febre del totxo sigui encara més gran. Si no em creuen vagin a Marina d'Or. El valencià tipus actual, quan veu el seu territori, no veu una porció d'un país, ni tan sols d'un antic regne amb una història gloriosa, el que veu són metres quadrats multiplicats per milers d'euros. Com el Tío Gilito, als seus ulls hi apareix el signe de l'euro. Un amic valencià em va explicar que coneixia casos de joves que s'associaven per comprar un pis i al cap de poc vendre'l i repartir-se'n el benefici. No se m'acut cap exemple millor per explicar el que Camps defineix com una manera d'entendre la vida.

I davant d'això, ¿què es pot fer? Doncs hi ha dues opcions: o hi plantes cara amb un sistema de valors alternatiu i una nova agenda o balles al mateix ritme que la majoria. I fins ara molts dels municipis on governa el PSOE és perquè ha fet el mateix que el PP: requalificar i repartir dividends. Ningú sap què passarà quan la bonança s'acabi i ens trobem amb una crisi econòmica i social, amb mig milió d'immigrants que ningú s'ha preocupat d'integrar i amb un monocultiu turístic que pot embarrancar quan altres països (Algèria és aquí al costat) resolguin els seus problemes. Ningú sap què passarà del cert, però jo faig un pronòstic. Els que ara fan negoci agafaran les maletes i tocaran el dos. I els que es quedin recolliran les cendres del país que no va ser.

Progrès?

"Aquí he nacido yo, mi padre, mi abuelo y mi tiritiribuelo", describe Pascual Belloch, de 83 años, de la quinta generación de la familia que ha cultivado la huerta del barrio de Patraix, en Valencia, durante los últimos 200 años. Hasta ayer, cuando el Ayuntamiento derribó la primera alquería de las cinco, aún en pie, que allana el terreno que dará lugar a un nuevo PAI que prevé 3.200 viviendas. Los cultivos, degradados hasta convertirse en un gigante solar, están limitados por las calles de Fontanares, Virgen de la Cabeza y, por supuesto, la calle de la Alquería Benlloch.

L'Ajuntament de València elimina les restes de l'antic poblat llaurador de Patraix. Podeu llegir la crònica d'El País.

Amenaces del PP

Va passar en època electoral a Castelló, la taifa del signore Fabra. Un home va escriure una carta al Mediterraneo criticant unes declaracions del vicepresident de la Diputació Francisco Martínez (us enrecordeu? és aquell que també fa d'alcalde de la Vila i que té molts amics i familiars que li regalen terres). Als pocs dies el seu fill rebia la cridada misteriosa d'un home dient que eren uns "rojos". Eixa telefonada va eixir de la seu del Partit Popular.

Vist a Indymedia La Plana.

El fenomen UM

"Per quines raons Unió Mallorquina gairebé sempre té la clau de la governabilitat a Mallorca i a les illes Balears?". La revista El Temps ens ho explica en un extens reportatge sobre els orígens i la trajectòria de la formació que lidera Maria Antònia Munar. La Unió Valenciana de les Balears sense dèries anticatalanistes torna a tindre la paella pel mànec. I sembla que optarà per l'esquerra.

Rita, quant cobres, xata?

Si els polítics amb càrrec no cobraren un sou digne només podrien dedicar-s'hi els marquesos i similars, sempre que estigueren podrits de diners, és clar. Dit això, ens ha arribat una carta de la COS (no confondre amb "lacoste" -festival de l'humor-) que anima l'alcaldessa de València a aplicar-se el Salari Mínim Interprofessional (més festival de l'humor):

Estimada Rita,

ningú sap el que cobres cada mes. Diuen que eres l’alcaldessa que cobra més del nostre país i de les que més cobra de tot l’estat.

Què fas amb tants diners, xiqueta?. No saps que te n’aniràs a l’infern sense res, amb una mà al davant i una altra al darrere?, com qualsevol de nosaltres, “morts de gana” i “amotinadors” que morim en accidents de Metro o de treball, o d’un atac de cor a les escales de l’Ajuntament?...

No et fa vergonya, veure com hi ha valencians i valencianes que cobrem el SMI, 570.6 € al mes, i d’altres que cobren la pensió mínima de jubilació, 338 € al mes. De vergonya, ja sabem que en tens poca perquè en el passat t’has preocupat ben poc dels problemes quotidians dels ciutadans anònims (del Cabanyal, de la Punta, de Russafa, de l’Horta, dels i les accidentades al metro, etc.), però potser ja comença a ser hora que dónes una mica d’”amor”. No pot ser bo guanyar 7.000 € cada mes, tant se val, 1.000 € amunt o avall.

Sigues valenta, més xula que ningú, com sempre!. I aplica’t el Salari Mínim Interprofessional (SMI)!. Passa davant de tothom, com has fet fins ara, però fes-ho tenint un detall per la gent que dius estimar. Només així sabràs com vivim molts i moltes valencianes.

RITA BARBERÀ, NO ENS FALLES, APLICA’T EL SMI!.

Besets,

COORDINADORA OBRERA SINDICAL (COS)

Canviem la façana

Salta a la vista. Estrenem tratge nou. De la sobrietat de la plantilla clàssica de Blogger passem a una façana colorida on predominen les formes sinuoses. La llarga nit que ens espera de mediocritat i ciment gris a les institucions valencianes no ens gelarà l'ànim. Per molt dura i llarga que siga la tempesta -que ho serà- la vida continua. No perdam el somriure. Al mal temps, bona cara.

El que sí que hem perdut, amb el lifting, són els enllaços de la columna del costat. Mira que ens havia costat reunir-los! Anirem penjant-ne a poc a poc. I compartint amb vosaltres -si voleu- les impressions, anècdotes, alegries i planys que trobem per la tan dolguda i punyent actualitat valenciana. Amb la dosi habitual de pinzellades crítiques.

Actualització: pel que sembla amb l'internet explorer falla la visualització. Es tracta del navegador més comú, així que si no podem solucionar el problema haurem de cercar un altre disseny. Hi ha algú que controle de CSS a la sala?

La companya Ángela

"Le decimos, a modo de título, que en realidad es la madre de todas las bellezas, y se le iluminan los ojos. Los ojazos. “Llegué a sentirme así cuando me coronaron ‘miss Cantabria’”, se justifica con una sonrisa ante la que se derrumbaría hasta el mismísimo Miguel Ángel Revilla, presidente de su Cantabria natal. “Es un hombre encantador, y eso que ahora andamos enfrentados en lo político”, dice Ángela, la compañera Ángela, que milita desde hace dos años en IU. La misma que a punto estuvo de presentarse en las pasadas elecciones autonómicas por la izquierdista Convocatoria por Cantabria (IU/BR)".

La portada de l'Interviú d'aquesta setmana, al roig viu.

Tot a la dreta

"Ni ells mateixos s´esperaven un èxit tan clamorós, tot i que la seua campanya, des del punt de vista tècnic i de recursos, era indiscutiblement la millor. Ningú no havia percebut -els sociòlegs tampoc- la profunda transformació que s´estava produint a la societat valenciana i que, a hores d´ara, considere en gran part irreversible. Al locus social perdut ja no es pot tornar mai.
Finalment, les mancances organitzatives i de discurs de l´esquerra ja estan sent objecte de debat i no puc entrar-hi ara, tanmateix no crec que la clau de volta de les condicions que han emergit en la societat valenciana passen pel canibalisme militant. Ningú no s´esperava aquesta debacle. És evident que cal molta reflexió i anàlisi serena de com actuar a partir d´ara. No crec, però, que les noves vies de regeneració civil i democràtica passen per un debat de persones. Qualssevol que hagueren sigut els candidats, no hagueren aconseguit recaptar molt més vots. Convé no oblidar una alliçonadora novetat: si el 1982 els socialistes aconseguiren un resultat millor -per poques centèsimes- que el que ha aconseguit ara la dreta, el PP ha obtingut el seu millor resultat després de dotze anys de govern".

Rafa Xambó dóna a Annanotícies una visió sociològica del 'tsunami popular' i la desfeta de l'esquerra que ens sembla molt encertada. Vénen temps difícils per a la lírica.

La web morta del Bloc

Internet és ple de cadàvers. Pàgines en desús que de tant en tant se t'apareixen com espectres per mitjà del Google o altres cercadors. Així pots topetar-te amb www.bloc-nacionalista.org, la web del Bloc entre 1999 i 2001, any en què va passar al seu domini actual: www.bloc.ws. Segons www.who.is el domini continua pertanyent al Bloc, tot i que salta a la vista que la tenen més que descuidada. L'únic enllaç t'envia a una pàgina porno i, junt a un text en què es convida a manifestar-se contra la guerra d'Iraq, els crackers han deixat un comunicat dels antixavistes veneçolans!

La web original, evidentment, no hi té res a veure. Qui tinga curiositat pot fer un viatge en el temps a través de Time Machine. És interessant veure, per exemple, els dissenys i missatges de la formació a l'octubre 1999 (sembla una Nafarroa Bai!) i seguir-ne l'evolució posterior fins febrer de 2001, últim mes actiu de la web, on s'introdueix en el disseny un blau fosc "convergent" i hi ha referències a eixe "tercer espai" que tanta literatura produïria després.

Votoyón virtual

Hi ha publicitat viral que fufa i d'altra que ni fu ni fa. Els analgèsics han fet estralls amb una pàgina que va crear l'equip de campanya d'IU que segurament li sonarà a xinès a molta gent. Votoyon (les referències a què remet són clares, no?) es basava en difondre vídeos de suposat impacte penjats també al Youtube, com ara una suposada versió censurada del vídeo electoral d'IU o una conversa entre dos suposats candidats del PP i el PSOE molt especial. Els autors esperaven que el contagi s'estendria com un èvola cibernètic. Una altra vegada serà.

Objectiu aconseguit

No aprén (o sí)

La líder còsmica de la pota coixa del Compromís assegura haver pres nota de la desfeta electoral. Com a mostra de bona voluntat renuncia a presentar-se a les eleccions de 2011, però que la deixen fer de parlamentària durant aquests quatre anys. No se n'adona la camarada Marcos que eixe costum purificador de cremar cada legislatura les naus parlamentàries no ha beneficiat gens a Esquerra Unida? Hi ha qui diu que aquesta volta no serà així, que a EU li queden quatre telediaris i Marcos, efectivament, no es presentarà sota unes sigles que desapareixeran. Però qui sap si ho farà sota una mena de "reunificació comunista" de nou encuny...

Joan Ignasi l'optimista

Un conegut socialista em comentava fa poc que Joan Ignasi Pla és un socialista clàssic de la vella escola. D'aquells que només abandonen la cadira pel mètode democràtic de la patada al cul. Que si s'aferra al càrrec com un ionqui a la xeringa no és per evitar desgastar el partit de cara a les properes eleccions estatals, sinó senzillament perquè pretèn optar a la reelecció com a secretari general.

Esperem que aquest optimisme "planià" estiga tallat de la mateixa fusta que el va fer confiar que, amb ell de candidat, els seus derrotarien el PP el 27 de maig. I que la reparadora patada al cul vinga prompte...

Tornem del silenci

L'altre dia, abans d'eleccions, un amic em preguntava perquè teníem abandonat el blog. La resposta és senzilla: només se'ns ocorrien crítiques a la campanya socialista i a la del Compromís i per desmoralitzar a la tropa ja està l'enemic. Així i tot, la desfeta ha sigut pitjor que el que vaticinaven els nostres més terribles malsons. Ara més que mai calen noves veus i noves reflexions. Cal un tsunami que canvie de dalt a baix la fesomia i els discursos de l'esquerra valenciana. El present és magre però el futur encara pot ser nostre si volem i podem. Parlem-ne, doncs.

Tenim els polítics que ens mereixem?

Sàvies paraules, les d'Enric Castelló al Bloc pel País:

El problema valencià no és si hi ha més o menys blau a la bandera, el problema valencià és l'atur, el problema d'accés a la vivenda, la manca d'infrastructures tecnològiques, la qualitat de l'ensenyament, la competitivitat de les empreses mitjanes, la modernització del camp, la desertització del territori, etc. Eixos problemes són més difícils però infinitament més urgents que qualsevol debatet sobre valencià-català. Alguns polítics només tenen respostes tan fàcils com inútils i demagògiques: ala, muntem una manifestació "!Agua para todos!". Jo, sincerament, només veig una solució: més democràcia. O siga: canvi, canvi i canvi. Els valencians no ens mereixem això.

Només un apunt: seguir que a l'altra banda tenen ben clars quins són els veritables problemes dels valencians?

Manipulació de primera

Confesse que em tenia prou mosca l'atribució que els mitjans de comunicació li donen a Tele Espe com la pitjor televisió pública de l'Estat. "I Tele Camps, què?", em preguntava. "Ai, ja estan els mesetaris mirant-se el melic com sempre..." .

Qüestions lingüístiques al marge, sí és veritat que a Canal 9 la manipulació activa se centra més en el telenotícies. A la resta, senzillament, desinformen: espectacles, successos, premsa del cor i futbol (i si poden anar junts, millor).

Telemadrid és una altra cosa. És la manipulació contínua: en quasi totes les franges horàries hi ha espais on es repeteixen les consignes del PP.

Aquesta setmana s'ha emportat la palma Ciudadanos de Segunda, un documental de prop de 50 minuts on, amb una mentida com argument principal (la suposada persecució del castellà a Catalunya), s'exposen tots els tòpics espanyoleitors contra els malèvols catalans, eixos jueus-menja-xiquets del segle XXI.

Algú ha penjat l'esperpent al Youtube. A Tele Camps li ha eixit un alumne avantatjat. Ací teniu la prova. Cuideu-vos.

Comando G

La campanya sembla començar a estendre's pel Youtube. Ací teniu una nova parida visual: el comando G-eneralitat, que encara no hem sabut esbrinar si està a favor o en contra del Compromís... vosaltres direu...

Trencant el silenci

La mandra i la inèrcia són els pitjors enemics dels blocaires. Després d'una temporada en silenci tornem a la càrrega amb les piles renovades. Fins aviat!

El trio de les Azores

Es quedava curt

No fa molt Mariano Rajoy va amollar que "es absurdo que el concejal de Orihuela tenga más poder que la ministra". Ara hauria d'afegir que també és absurd que la regidora d'Hisenda tinga més poder que el ministre d'Hisenda. La pobre (que, per cert, és del mateix partit que Rajoy) ha perdut deu milions d'euros entre la paperassa comptable. El veritablement inexplicable és que l'ajuntament d'Oriola continue existint.

Hi haurà boda?

"Després de saber que el Compromís pel País Valencià -per explícit desig del consell local d'Esquerra Unida- no existirà a València ciutat, la cúpula del PSPV fa mans i mànigues per rendibilitzar tots i cadascun dels electors que acostumen a votar Bloc. On? Doncs, principalment, al cap i casal i a la comarca de la Ribera Baixa. A València, el nacionalista Joan Mansanet seria escollit regidor sota l'aixopluc de la llista socialista, i a tres municipis de la comarca referida -Tavernes de la Valldigna, Cullera i Sueca-, PSPV-PSOE i Bloc concorrerien de bracet. Un favor per l'altre, al remat. (...) L'entesa podria fer que el Bloc no presentara llista en municipis de l'Horta en què els socialistes governen en solitari, sense cap regidor nacionalista al davant, però que pateixen l'amenaça d'un augment de vot del PP. És ací, com a Tavernes de la Valldigna, on la militància del Bloc posa entrebancs a aquest curiós acord amb el PSPV-PSOE".

La margarida es desfullarà durant els propers dies. Més informació a la crònica de Tribuna.cat.

Fora caretes

Quina diferència hi ha entre l'ultra Inestrillas i Jiménez Losantos? Bàsicament, que el primer té menys pèls a la llengua que el segon, encara que no ho semble. Tot i això, al talibà de la Conferència Episcopal darrerament se li escapen perles com aquesta. Franquisme nostàlgic en estat pur. Sense caretes. La copeïna, cada volta més desmadrada.

Vist a Netoratón 2.0

València no és impossible

Pràcticament tothom dóna per renovada la majoria absoluta de Rita Barberà a les municipals. Fins i tot dins les files socialistes, amb la boca petita, et circumscriuen la candidatura de Carmen Alborch a un cop d'efecte per mantenir el tipus a l'Ajuntament, sumar vots a les autonòmiques i ajudar a desallotjar el PP de la Diputació, un objectiu que es considera més a l'abast. Hi ha poques excepcions a la regla, començant per la mateixa candidata Alborch. Qui la coneix comenta que està realment convençuda que guanyarà, i que això es correspon amb el seu tarannà personal.

Malgrat tot, pels mentiders polítics de la dreta es comenta una sorprenent enquesta oculta del PP. Segons conta el tam tam, a diferència de la darrera enquesta publicada pels populars, aquesta projectaria 16 regidors per a ells, 13 per al PSOE, 2 per a EU i -sorpresa- 1 per a Coalició Valenciana i 1 per al Bloc, amb la qual cosa el govern de Rita estaria penjant del fil dels indecisos.

Val a dir que si sona a marcià el regidor del partit de Sentandreu, més marcià encara sembla el del Bloc. Les coses com són. Si les enquestes les carrega el dimoni, en aquest cas s'intueix una operació de rumorologia per motivar la militància conservadora a posar-li més llenya al foc de la campanya. Nosaltres preferim quedar-nos amb la lectura que tot el bacallà no està, ni de bon tros, venut, i que hi ha llum per a l'esperança. El canvi és possible, també a València.

Salvem la casa de Bernat i Baldoví

A Valencianisme.com hem llegit la proposta d'encetar una campanya per demanar-li a l'ajuntament de Sueca que salve la casa de l'escriptor Bernat i Baldoví, que els seus actuals propietaris volen enderrocar per fer-hi un edifici nou.

Demanen l'enviament d'un correu a l'Ajuntament de Sueca (sueca@sueca.es) i als coordinadors de la campanya perquè en tinguen constància (campanyaesenpositiu@hotmail.com), amb el següent text:

Estimats/ades senyors/es:

Tenint coneixement de la voluntat dels propietaris de la casa natalicia de Bernat i Baldoví em dirigisc a vostés perque en virtut de la llei 4/1998 de la Generalitat Valenciana de Protecció del Patrimoni Cultural Valencià encete els tràmits per a salvar esta casa de l'enderroc i convertir-la en centre cultural al voltant de la figura d'este insigne escritor, autor del primer llibret de falla i també alcalde de Sueca.

Amb un parell de clics al teclat de l'ordinador podem ajudar a salvar la casa de qui va ser un dels principals poetes satírics valencians, veí del poble que ha donat un dels nostres principals pensadors. De segur que Joan Fuster també hauria participat en la protesta. Animeu-vos.

Moratòria urbanística

A Gloria Marcos no le tiembla el pulso cuando asegura que si Esquerra Unida gobierna la próxima legislatura establecerá una moratoria de dos años, revertirá los planes urbanísticos aprobados fuera de los planes generales y no construirá ni un campo de golf más. Serena y tranquila, critica la actitud "cínica" del conseller Esteban González Pons al anunciar medidas y no llevarlas a cabo.

Podeu llegir les declaracions de Glòria Marcos a l'entrevista que li publica el setmanari econòmic El Boletin, on explica amb deteniment quin és el tipus de moratòria urbanística que proposa el Compromís.

Ja en tenim prou!

Ja en tenim prou, la iniciativa ciutadana de vídeos contra el PP, estrena web i ja té data de presentació, el 26 d'abril, un dia després del 300 aniversari de la batalla d'Almansa. Dalt teniu el trailer de presentació. Ja sabeu, que creme el Youtube...

La doble personalitat d'Iturgaiz

De tots els atacs que està rebent la visita d'eurodiputats al País Valencià per part de destacats dirigents del Partit Popular, brilla amb llum pròpia l'arengada de Carlos Iturgaiz a Castelló. A pocs quilòmetres de Marina d'Or i amb el signore Fabra de cos present, l'eurodiputat va amollar que considerava la visita una "persecución inaceptable" i "sin precedentes", que es devia a què "los socialistas quieren hablar de urbanismo para no hablar de terrorismo y tapar las negociaciones del Gobierno con ETA". A banda de l'estranya mescla de xurres urbanístiques amb menines terroristes, el que sorprén és que això provinga d'un personatge que actualment exerceix de vicepresident de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que és d'on parteix la investigació, i no per caprici, sinó perquè eixa és la seua funció. Com a membre de la Comissió, Iturgaiz ha participat en unes quants viatges de treball en altres zones on hi ha hagut denúncies d'abusos institucionals contra ciutadans. A la foto de dalt apareix junt amb els eurodiputats verds Monica Frassoni i David Hammerstein en una visita institucional que van fer a Torino per investigar el projecte d'un tren d'alta velocitat. Iturgaiz treballa a temps parcial per a la conspiració judeu-masònica-ultraesquerrana i a la vegada fa de portaveu dels ultramontans. Que s'ho faça mirar.

Els concerts de la SER, en castellà

Ja se sap el cartell dels concerts de Falles de la Cadena Ser i no n'hi haurà cap que cante en valencià. Front a les elementals i necessàries queixes i llaments, caldria afegir la nostra sorpresa quan fa pocs dies ens arribà la informació que els de la campanya encara no havien parlat amb l'encarregat dels concerts i que ho confiaven tot a la "pressió popular". Esperem que la informació siga incorrecta, perquè així no es fan les coses, tot i que gent que treballa a l'emissora també ens ha comentat que no els consta que ningú s'haja posat en contacte amb ells d'una manera formal, i que si això haguera ocorregut potser els directius s'ho hagueren plantejat. Una qüestió que -tot siga dit- trobem difícil donada la trajectòria ideològica del director de Ser València, afí al PP, i tenint en compte la filosofia empresarial de l'emissora, que és la mateixa que la dels 40 Principales, refractària no només a la música en valencià sinó a tot allò que faça olor a 'diferent'. Tot i això, el money és el money, i a veure si per a la propera ocasió anunciants de la cadena que aposten per la música en valencià fan valdre la seua xicoteta força econòmica per fer-los veure que no estaria gens malament que entre els triunfitos, l'Erentxun o el Melendi, hi hagués cap grup en valencià. Aquesta gent només entén el llenguatge dels diners. No entén de dignitat, ni de cultura, ni de peticions ciutadanes. Els diria que han perdut un oient, però ja fa temps que no els escolte, menys encara en les desconnexions peperes de la seua programació.

Més tripis blaus

En la recent reforma de l'Estatut els socialistes acceptaren la proposta del Partit Popular de llevar-li el gentilici de "valenciana" a la Generalitat. Una mesura que Camps justificà en equiparar-la en dignitat a la catalana, que no duu cap gentilici, simplement és "la Generalitat". Un gest que algú podria considerar blau si no fóra perquè els blaus practiquen una visió tan distorsionada i psicodèlica de la realitat que no s'han donat per al·ludits, sinó més bé el contrari. El libel de Baltasar Bueno, el Valéncia Oi!, publica ara que "el catalanisme vol desposseir a lo valencià del nom per a absorbirlo", mentre que l'escrivà d'El Palleter enlllaça l'article amb la següent carta de presentació: "El PP i PSPV acordaren rebatejar la Generalitat Valenciana simplement com Generalitat. La majoria de llibres de text parla de "la llengua", "la llengua comuna" o "la nostra llengua" sense cap referencia al nom de la mateixa". Ja ho diu Baltasar Bueno: "bendita manipulación".

Pitjor, impossible

La notícia té la mateixa credibilitat que el mitjà que la difon, és a dir, poca. La qüestió és que Valencia Hui, el diari de Baltasar Bueno, publica avui que Zapatero estaria pensant en Leire Pajín com a possible substituta de Joan Ignasi Pla en el cas que els socialistes valencians perderen les eleccions de maig. Així, a la catàstrofe de veure al PP quatre anys més en el Govern valencià, s'hi sumaria la presència al capdavant del principal partit de l'oposició d'un personatge tan fosc, autoritari i desconnectat de la realitat valenciana com Pajín. Quina por...

Acudit reial

"-¿Sabéis por qué los de Lepe no podrán pertenecer nunca a la mafia? Silencio expectante en la Sala VIPS. -¡Porque les pides coca y te traen Pepsi...!"

O almenys això és el que diuen els d'El Confidencial. A l'article es parla de passada dels negocis del monarca, que ha passat de la misèria absoluta a ser una de les fortunes més riques de l'Estat apanyol. Tot això, i més coses, podeu trobar-les a una recomanadíssima i perseguida biografia no autoritzada del rey. Fa temps que circul·la per internet. No diu res de nou que no s'haja sabut abans, però tot juntet impressiona i de quina manera! Here you are.

Cultura de saldo improvisada

La Copa Amèrica no seran només veles i vents. També hi haurà música i espectacle. El turista mana, i cal que vinga i disfrute, com en el circ. Per això Ajuntament i Generalitat acaben d'anunciar a bombo i platerets que la societat pública Vive Valencia (participada per ells) destinarà sis milions d'euros "a actes culturals i lúdics per complementar la competició". Em comenten que l'anunci ha agafat per sorpresa a molts promotors musicals i culturals -ningú els havia dit res-, però que la sorpresa ha sigut encara més majúscula quan han descobert que, tot i que els espectacles comencen en pocs dies, el programa encara no està tancat i els de la Copa van desesperadament a la cerca i captura de continguts amb què omplir l'artefacte. D'entre els pocs noms anunciats hi ha els britànics d'Il Divo. De moment, a la seua web no figura per enlloc la teòrica actuació d'aquest 28 de febrer, el que dóna idea de la improvisació d'aquesta tramoia.

Qualsevol programació cultural d'envergadura que es pretenga seriosa té pràcticament tancat i perfilat el programa mesos abans de la seua celebració. Més encara si la broma val sis milions d'euros i hi ha administracions públiques per enmig. L'Ajuntament i la Generalitat, en canvi, segueixen la pràctica del pensat i fet. Així no es munta cap programació coherent. Simplement s'intenta complir la nota cultural a colp de talonari. L'important no és que vinguen grups bons i atractius, que hi haja espectacles poderosos i una programació interessant, sinó que la gent veja que es fan coses, encara que siga penosament. Tot i així, esperem que en la pedrega vinga algun grup que pague la pena, i no, no m'estic referint a Il Divo...

Què li passa a Izquierda Unida?

Les diferències entre les distintes famílies que conformen Esquerra Unida van marcar els prolegòmens de la signatura del Compromís pel País Valencià. Però no són res -absolutament res- comparades amb les que atien la formació mare, Izquierda Unida. El periòdic Diagonal analitza aquesta setmana els casos més sagnants, que podeu llegir en valencià ací (cortesia de la gent d'Espai Alternatiu). El cas valencià, un joc de xiquets.

Falles light versus falles papals

Llig al provincial que la Junta i els artistes fallers "vigilaran que no hi haja figures ofensives en l'exposició del ninot". En el record queda la censura de l'any passat que va patir un ninot de l'artista Toni Fornés. La cosa anava de sotanes. De fet consistia en un grup de monges mirant-se un consolador en forma de ciri. Tot plegat molt faller, irreverent i grotesc, que és com eren la majoria dels monuments fallers abans d'imposar-se la moda light que s'estrenà amb el franquisme.

I què dimonis voldran dir amb allò de "figures ofensives"? Si ens posem en el terreny del políticament correcte, a dures penes hi hauria cap ninot que se salvés de la porga. La cosa olora a què la fatwa només dóna llicència per ofendre's a la santa Església catòlica de Roma. Posats a queixar-se, les feministes, els gais, els funcionaris, els polítics o els simples estetes podrien dir molta missa, però de segur que poques veles tindran en l'enterro. Amb la visita del Papa encara recent, els seus representants en la terra de les flors i de l'amor deuen d'estar tremolant amb la visió dels Ratzingers de cartró-i-pedra o cotó sintètic que els esperen a la cantonada. Front a la cultura light, no hi ha res com una bona dieta mediterrània.

Amb un parell!!

L'alcalde d'Albaida -personatge gris on els hi haja- és un Stalin d'anar per casa. D'eixos que quan parlen de "ciutadans" en realitat volen dir "súbdits". Si una imatge li espatlla la propaganda, encarrega quatre retocs de Photoshop i a volar. Però els súbdits no són imbècils, i la misteriosa permuta de la ministra Salgado per Camps en la foto de la visita dels Reis cantava massa per a tan poca carbassa. Aquestes són les explicacions que, amb setmanes de retard, ha donat sa il·lustríssima eminència enmig d'un solemne ple municipal orquestrat per a l'ocasió: "han salido los que tenían que salir". Si és que...

Mariano Rajoy el classista

"El pasado martes, Mariano Rajoy decía en una entrevista que "para ser presidente del Gobierno deberían exigir algo más que ser mayor de 18 años y ser español". Según informa la Cadena SER el líder del PP tiene una idea negativa de la igualdad que viene de antiguo. En 1983 y 1984 publicó sendos artículos en los que defendía la idea de que la desigualdad es algo natural al género humano y que toda búsqueda de la igualdad es "radicalmente contraria a la esencia misma del hombre".

Vist a El País. Podeu llegir un d'aquells articles a la web de L'Avanç, on el líder del PP afirma coses com que "la desigualdad natural del hombre viene escrita en el código genético", o que els models progressistes de pensament "constituyen un claro atentado al progreso, porque contrarían y suprimen el natural instinto del hombre a desigualarse, que es el que ha enriquecido al mundo y elevado el nivel de vida de los pueblos".

Expulsió a Rajoy

"Bé, entre xarra que te xarra hem arribat a la conclussió que políticament tot seria més fàcil si el Parlament espanyol fos com un Gran Hermano. I he ficat l’exemple de la darrera edició d’eixe programa, no patiu que no faré com Blair.

M’explique, estava mirant la tele i vaig escoltar un èsser que parlava d’una manera de, i a, les dones que em vaig indignar de tal manera....Vaig agafar el telèfon ràpidament per ficar: EXPULSIÓN PULPILLO i ho vaig enviar al 7777 (o a no se quin número, no ho recorde), però vamos, d’eixe estil.

Doncs mirant l’altre dia a Rajoy al Parlament espanyol em van entrar unes ganes de poder fer-lo fora amb un simple sms! Us imagineu a la xica que ix al costat de la pantalla de la TVE2 parlant el llenguatge dels signes fent l’anunci d’expulsión Rajoy al 7777???"

Vist al bloc de Sara Gómez.

Foto anecdòtica

No tota la dreta s'absentà de la manifestació per la pau a Madrid del passat 13 de gener. Els de Falange Auténtica hi assistiren, com es pot comprovar en el cartell que apareix a la dreta de la foto. L'home que hi ha somrient pel costat esquerre és Pepe, Pepe Bono. No deixa de ser una anècdota que alguns -curiosament fatxes- han volgut convertir en categoria. Això sí: molts companys del partit de Bono haurien escampat només veure la pancarteta. L'exministre i amic de Paco el Pocero hi continuà fins el final de la mani.

Torrefiel al Youtube

A algú li sembla que Rita Barberà té oblidat el barri de Torrefiel i ha penjat un vídeo al Youtube per denunciar-ho. Advertim que és un tant cutre i caspós, però precisament eixa és la virtut del Youtube: que qualsevol amb els mínims coneixements tècnics pot dir-hi la seua.

Martí Domínguez

El premi Pla d'enguany, un dels més veterans de la literatura catalana, té sabor valencià. Un fet que, com es lamenta Tirant al Cap, ha passat desapercebut per la majoria de la premsa valenciana. El biòleg i escriptor Martí Domínguez l'ha guanyat amb El retorn de Voltaire, una novel·la històrica sobre el pensador francès que tanca la seua trilogia sobre la Il·lustració. Però millor si llegiu l'entrevista que li fa El Temps aquesta setmana, que trobareu ací.

Dues Valències

"Y es que si uno es consciente, sabrá que habrá quien tendrá motivos para que los impuestos de los ciudadanos se vuelquen en inversiones para hacer de Valencia una capital para el turismo mundial: los constructores, los hosteleros, los restauradores de alto rango (que no los propietarios de los bares de barrio, esos no verán a un guiri en su barra que no sea un inmigrante -que bienvenido sea, por cierto-), los dueños de pubs de las zonas selectas (que tampoco los más asequibles para los jóvenes, a esos ¡zas!, que nos los corrompen), los propietarios de tiendas en las calles más chics... Todos esos se deben estar frotando las manos, no lo duden. Y eso, claro está, si los turistas son de los que gastan (recuerden en qué quedaron los ingresos que decían que originaría por la visita del Papa).

En cambio, los trabajadores por cuenta ajena o simples currantes, los que no hemos visto subir nuestro sueldo con el cambio al euro, pero sí vemos que tomar un "cubata" en el Carmen ahora vale 10 € o 2€ un cortado en la Plaza del Ayuntamiento porque hay turistas que pueden permitírselo, no sé qué motivos tenemos para estar tan contentos. Y más cuando a nuestro Ayuntamiento no le queda un duro para gastarse en las necesidades de nuestros barrios porque los ha malgastado en estos fuegos de artificio. Ante esta tesitura, sin duda creo que las cabezas pensantes detrás de tanto autobombo emitido a discreción, se han pensado que los segundos somos tontos y nos tragamos la patraña, saliendo a recibir los fastos que encarecen nuestras vidas con total alegría, como decía la canción de Bienvenido Mr. Marshall. Yo, que no soy tonto, aunque reconozca que se ha hecho una gestión provechosa para los empresarios de los sectores antes mencionados, desde luego no la aplaudiré porque para mí, los míos y la gran mayoría de mi ciudad, no lo ha sido . ¿Y usted, mi querido conciudadano?".

Reflexió de Testigo Accidental.

Amenaça

Miguel Domínguez, regidor de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de València, parlant sobre la promo d'Alonso:

“Estamos dispuestos a hacer un evento de este tipo cada trimestre”

Glups...

Autoodi?

"Moltes vegades he comentat a valencians amics, coneguts i saludats, que si la Ciutat de les Arts i les Ciències de Vàlència l'hagueren plantificada a Barcelona, els catalans n'haurien fet un emblema de modernitat. De la mateixa manera, si les falles hagueren sigut un invent català, els cauria la bava, com els hi cau davant d'una parsimoniosa sardana. I no ho dic com una crítica als catalans, sinó com la constatació d'una mancança dels valencians, que col·labora (i molt!) a no lligar el nostre teixit social de cap de les maneres".

Extret d'una interessant reflexió d'Ignasi Mora al Bloc pel País. Paga la pena llegir-la sencera.

Ducat regnícola

Astorats i bocabadats ens hem quedat amb la notícia de l'atorgament per via judicial d'un oblidat ducat de València a un ramader extremeny descendent del general Narváez. Subscrivim fil per randa les reflexions que n'ha fet V d Cabyla (qui a més a més aporta una recomanable contextualització i explicació de la falla) i n'afegim una altra d'inevitable: què se n'ha fet dels aguerrits defensors de les essències regnícoles valencianes davant de l'episodi? Els colen un Ducat a la capital de lo Regne i ningú obri la boca, ni que siga per fer una tèbia protesta. Ara imaginem-nos què hauria passat si als descendents del general els hagués donat per instal·lar-se a Catalunya...

Publirreportatge

La retransmissió per Canal 9 de la presentació del nou McLaren de Fernando Alonso va superar totes les expectatives. Ni en el més funest dels nostres somnis ens imaginàvem la imatge de Paquito Camps entrevistant el pilot només acabar l'exhibició, com si fóra un 'Lluís Motes' més de la casa. La seqüència va ser repetida fins la sacietat, en alguns casos amb so ambient, amb el presi preguntant coses com "¿Qué te ha parecido Valencia?". Un episodi que supera aquell de la ministra socialista fent un speech en l'estrena de l'informatiu de Gabilondo a Cuatro, que al capdavall no deixa de ser, a diferència de Canal 9, una tele privada.

Per a Gerardo Camps el publirreportatge ha costat 1.200.000 euros, dels quals només la meitat -en contra del que s'havia promés- ha estat finançada pels patrocinadors privats. La resta l'ha posat la Generalitat, que és el mateix que dir que tu i jo. A això cal afegir tot el desplegament tècnic de la televisió valenciana, que si ens atenem a la despesa de la visita papal podria doblar la xifra. Però això, clar, serà més complicat saber-ho...

Actualització: Enric Castelló parla de la festa de McLaren al nou blog col·lectiu Bloc pel País. Aprofitem l'ocasió per donar-li la benvinguda a aquest projecte que reuneix les plomes dels germans Castelló -Enric i Rafael- junt amb la de l'escriptor Ignasi Mora per aportar "idees, pensaments i raons per a la construcció valenciana".

L'ajuda fantasma

Algú coneix un lloguer a l'àrea metropolitana de València -i si m'apureu, a tot el País Valencià- que siga menor a 312 euros mensuals? Per les principals webs de recerca immobiliària -Fotocasa, Idealista- no n'hi ha per enlloc. Doncs bé, aquesta és la quantitat màxima que t'ha de costar el pis si vius a soles i aspires a rebre una ajuda de l'IVAJ. Complicat, no? La lectura és que si ets jove i no disposes dels suficients recursos per disposar d'un pis l'hauràs de compartir sí o sí. Per a la Generalitat, els joves no tenim dret a la completa independència. Haurem de compartir casa amb els amics, un desconeguts, o plantejar-nos el dilema preferit pels organitzadors de la visita del Papa, de continuar vivint a casa dels pares o fer-ho amb la parella, que cal promoure la família...

Estratègies electorals

"En términos electorales, es muy posible que, cara a las municipales de mayo, los dos grandes partidos, PP y PSOE, prefieran el enfrentamiento sobre ETA, la tregua y el diálogo, que sobre la corrupción urbanística. El primer tema moviliza a los militantes y simpatizantes, los enardece y reafirma en dos o tres ideas y les empuja a reagruparse en la defensa de sus siglas y de sus líderes. El segundo, mucho más enraizado en la injusta, pero muy poderosa, idea de que todos son iguales a la hora de recalificar terrenos y de crear fortunas de la noche a la mañana, desmoviliza a unos y a otros e incomoda a los dirigentes, incapaces de solucionar esas dudas con las mismas frases publicitarias que son tan eficaces en el otro enfrentamiento".

Soledad Gallego-Díaz, a El País. Vist a Guerra Eterna.

Una gran veritat

Valencia se convierte en la capital mundial del espectáculo circense

Llàstima que la notícia no acompanye el titolar...

Urbanisme creatiu, pilotasso amagat?

Curiosa iniciativa, la de Llombai. El seu alcalde, David Cervera (del PP), vol aprovar una norma que prohibisca vendre terreny municipal a les persones que porten menys de deu anys empadronades al poble. Amb això diu pretendre evitar que "arribe un promotor que adquirisca centenars de metres quadrats per desenvolupar plans urbanístics de 2.000 o 3.000 vivendes", els famosos PAIs que assolen el País Valencià.

El nou PGOU contempla dos milions de nova zona residencial, més de la meitat dels quals són de propietat municipal. La mesura impediria, certament, que cap gran promotor forani pogués urbanitzar la zona mitjançant un PAI hostil. Teòricament, també evitaria un encariment del sól residencial i afavoriria que persones que ja viuen al poble hi puguen romandre.

El que calla l'Alcalde és que la mesura també pot permetre que els terrenys -que recordem que actualment pertanyen a tot el poble- es repartisquen entre un grup d'amics, a un preu per baix del de mercat, i que aquests després facen el negoci del segle muntant un PAI del paraguai. De moment li concedim el benefici del dubte, que ja és prou tractant-se d'algú que milita en el mateix partit que eixe capdavanter de l'enginyeria creativa urbanística anomenat González Pons AKA professor Bacterio.

Una simple úlcera

El periodista Javier Ortiz, amb qui compartim molts punts de vista, és un gran coneixedor d'ETA i l'esquerra abertzale. Avui ha publicat una entrada al seu blog amb una frase que sintetitza la situació i el paper actuals de la banda armada:

ETA vive marcada por una maldición histórica, que le persigue desde sus orígenes (y sé de lo que hablo). Cada vez que le surgen unos dirigentes que ponen cierto interés en pensar, aparecen otros que los quitan de enmedio. Éstos de ahora siguen sin asumir el cruel raciocinio que se atribuye a Luis María Ansón: para el Estado español, ellos no pasan de ser una úlcera, que duele y fastidia, pero no pone en peligro nada fundamental. El Estado español no sólo no corre riesgo, sino que se fortalece gracias a ellos, porque mientras estén ahí, poniendo bombas y matando, no habrá modo de plantear seria y serenamente otros problemas. El del federalismo, por ejemplo. O el del confederalismo.

Kramer contra Kramer

Al màxim accionista del València Club de Construcció li va la marxa. Ara que el Llevant està en venda, no descarta comprar-se un paquet d'accions "si se tercia". La idea no sembla tan descabellada: el constructor xe també és soci de l'equip granota. "On poses els collons no poses els torrons", diuen, i Juan Bautista Soler podria acabar amb un penjant del Nou Mestalla i l'altre envaint el camp del Llevant, si la Federació de la Lliga Espanyola ho permet, és clar, que està per veure si és legal això de jugar en Primera contra tu mateix.

Per si cola, l'home ja ha manifestat que li sembla massa precipitat remodelar el Ciutat de València: "¿Para qué gastar más dinero? Tiempo habrá cuando el Levante se consolide en Primera para remodelar el estadio". Traduït al romà paladí, això vol dir alguna cosa així com "xeeeeeeeeeeee, Villarroeeel, espeera't hoooooooooooome, que jo també vull una part del pastíííííís". Una de dues: o és un catxondo mental, o està fet un insaciable golafre...