Avui escriu sobre nacionalismes al diari
mercantil un personatge que en sap molt perquè es tracta d'un furibund nacionalista espanyol. A la llarga llista de pecats comesos pels nacionalismes que no són el seu,
Fermín Palacios n'afegeix un de ben curiós:
"Han decidido poner trabas a los centros comerciales, al híper y a todo lo que suponga racionalizar el comercio (...). Quieren rescatar del pasado la venta en burro (...). Han decidido ir contra la libertad de horarios, contra las grandes superfícies, contra la creación de empleo y contra el mundo entero".
Sobta llegir uns exabruptes semblants en algú que exerceix de secretari general d'un sindicat, en concret del
Sindicato Independiente-CTV. La defensa del comerç tradicional front a les grans superfícies és una consigna compartida per formacions nacionalistes, partits d'esquerra i algun que altre partit conservador. No és aquest, evidentment, el cas del PP o del PSOE.
També acostuma a ser una posició sindical criticar la llibertat d'horaris en el comerç, perquè dóna peu a practiques abusives contra la gent que hi treballa.
Però no és d'això del que volem parlar sinó de
Fermín Palacios i el seu Sindicato Independiente.
L'autor d'aquestes deixalles mentals és un de tants trepes crescuts al caliu d'Eduardo Zaplana i del Partit Popular a l'administració valenciana.
Encara que semble increïble,
Palacios prové de l'anarcosindicalisme. De fet va arribar a ser cap de Premsa i Publicitat de la CNT del País Valencià i Múrcia (sic) fins el 1976, any en què es decidí a fundar el
Sindicato Independiente. Però no va ser a partir de l'arribada d'
Eduardo Zaplana a la Generalitat que l'habitant d'un luxós xal·let a la Canyada va ser beneït per la sort i la fama. Necessitat d'una força sindical que ballara a la seua corda, el cartaginer va dedicar-se a alimentar-lo a ell i a la
Unión Sindical Obrera (USO), de tendència cristiana. Fins i tot va patrocinar un intent de fusió entre ambdós sindicats per tractar de convertir-los en la segona força sindical del País Valencià. L'operació va ser avortada per la gent de l'USO, escandalitzats pel fosc tarannà de
Palacios.
Tot i això,
Palacios continua
apostant per eixa unitat amb articles al mercantil on parla de la
"macroorganización SI-USO" per sumar els seus delegats als de la USO i exigir-li al govern de Camps que rebaixe al cinc per cent el llistó perquè puguen participar en les negociacions col·lectives.
"Los casi 1.300.000 votos que han ido al PP tienen un componente laboral importantísimo que en modo alguno puede ser gestionado por los sindicatos sociopolíticos (CC OO) o de inspiración socialista (UGT)", explica.
El sindicalista
Palacios ha conreat una llarga amistat amb l'extrema dreta valenciana. És íntim de
José Luís Roberto, president d'España 2000, de l'empresa Levantina de Seguridad i secretari de l'associació de prostíbuls ANELA.
Sobre aquesta relació, el periodista
Joan Cantarelo, que ha investigat les trames de la prostitució a l'Estat espanyol i la seua connexió amb el món ultra,
diu "El jefe de los servicios médicos de ANELA es Javier Ruíz Sanhauja, analista clínico con despacho en la calle Ángel Guimerá, pared con pared con el Sindicato Independiente, sindicato vertical dirigido por gente de la ultraderecha íntimos de Roberto".Als anys 90
José Luís Roberto va ser condemnat per obligar els seus treballadors a sindicar-se al sindicat falangista de les CONS. Ara dissimula amb una tapadera més homologable: el Sindicato Independiente.
Si hi ha un nexe d'unió entre l'extrema dreta clàssica i els ultres 'a la valenciana' de
Juan García Sentandreu, eixe és
Fermín Palacios. Des de la presentació del bluf anticatalanista Coalición Valenciana, el tèrbol sindicalista ha participat en infinitat d'actes i confabulacions amb qui es presentava davant de molts sectors ultres com el futur ariet de pressió que els aconseguiria favors del PP. Però les urnes han sigut dures amb l'amic Sentandreu. També amb l'amic
Zaplana.
El sindicat que més s'avén amb
Palacios seria el sindicat del crim. El seu sindicalisme no és groc. És groc fluorescent.
