"Per ara, no hi ha vacuna contra els PAI. En totes les sigles polítiques hi ha malalts de rajola i formigó. És pandèmia."L'escriptor xativí Toni Cucarella, durant la conversa d'aquesta setmana a El Temps, on també s'ha queixat que "l’esquerra en el poder sol comportar-se com la dreta. I això crea bona part d’aquest desencís i la consegüent abstenció".
Cal remarcar que, més enllà dels discursos i les proclamacions d'intencions, al País Valencià no hi ha cap partit amb vocació institucional -ni verd (Villena...), ni nacionalista (Cullera...), ni d'esquerres (Canet...), ni republicà (Sueca...)- que no tinga cap PAI amagat sota la catifa de les pròpies vergonyes.
Això no lleva el reconeixement públic que caldria fer-li a tota una heterogènia, variada i rica colla de regidors resistents que -ells sí- no s'han deixat endur pel corrent i han aconseguit paralitzar o minimitzar la pandèmia a les seues respectives poblacions, durant el que està sent la legislatura més agressiva de la democràcia contra el territori valencià.
En compte de competir pel "tu, més" o el "tu, també", caldria que els partits apostaren per canviar les regles del joc de mode que qui haguera d'anar contracorrent i lluitar contra el vent dels temps foren els malalts de ciment, i no a l'inrevés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada