"El 15 de juny de 1977 anàrem a votar i el 16 de juny ja teníem la nostra primera gran derrota col·lectiva electoral: l’esquerra realment existent, aquella que havia promogut, amb dolor, morts, persecucions, risc, la llibertat, va rebre un escàs suport. El Partit (el PC) i els partits (tots els demés) reberen molt poc recolzament electoral. Un PSOE que era desconegut pràcticament en els cercles de la resistència antifeixista rebé el suport majoritari de l’esquerra (i a partir del poder construí la mitologia de Suresnes i fagocità la resta). Tot plegat, s’imposaren a les primeres eleccions les forces de la dreta (una dreta immensament provinent del Movimiento Nacional, rebajetada com UCD i com AP)… Així va anar la cosa…, i perquè quedara meridiànament clar com eren les coses, quasi una dècada després, i per acabar de destrossar les restes del naufragi esquerrà, ens muntaren un 23F amb Tejero i Milans: poca broma. No se li tus a la monarquia heretada del franquisme ni se li tus a la Sagrada Unidad de la Patria (espanyola, és clar)".No us sentiu una mica així, després del 27-M?
divendres, de juny 15, 2007
30 anys de desil·lusió
Joan S. Sorribes recorda a Anna Notícies el desengany de les primeres eleccions de la Transició:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada