Transició

Quan, ara fa 30 anys, se celebraren les primeres eleccions per sufragi universal després de la desaparició de la República, el PCE estava legalitzat però no partits com ERC o els trostkistes del Movimiento Comunista. Per això seria arriscat qualificar aquelles eleccions de democràtiques. Si de cas van ser les primeres de la Transició, que no és poc.

Sobre aquell període d'il·lusió i incertesa s'ha vessat molta tinta. Però encara queden moltes zones fosques per aclarir. Aquesta setmana, a través de les ones de La Ventana de Gemma Nierga, Miguel Herrero de Miñón li engegava a Santiago Carrillo, que s'ha fet el sorprès, una cosa sabuda: "Santiago, la Ley d'Hont la hicimos contra ti". Leopoldo Calvo-Sotelo no es queda curt, i li confessa avui a El Mundo que "por miedo a que el PCE arrasara, UCD ayudó con dinero al PSOE". Ara sabem d'on va provenir una part dels diners de Felipe González i Alfonso Guerra:

P: ¿Cómo se contemplaba a la izquierda desde la UCD?

R: Los que andábamos arreglando UCD entonces no hablábamos con la izquierda. Y estábamos todos profundamente equivocados, pues creíamos que el Partido Comunista podía arrasar en votos. Nos equivocamos completamente y ése fue un error que se mantuvo en los Gobiernos de UCD de Suárez, en los míos, y hasta en los de Felipe. Tal era nuestra impresión que ayudamos con dinero para sus campañas al PSOE de Felipe sobre todo. Nos dijimos: "Vamos a dar dinero a éstos que están muy débiles, para que no se los coma el PCE".

P: ¿Dinero procedente de…?

R: Había muchas fórmulas legales: subvenciones, ayudas, ministerios que tenían dinero para estas cosas, como Presidencia, los sindicatos… Había cantidades utilizables de una manera seria y no prevaricadora. Muchos decían: «Ojo con el Partido Comunista». Por lo tanto, «atendamos a la izquierda razonable, que es la izquierda socialista».

D'ací uns quants decennis, un ancià Carlos Fabra o un Francesc Camps més encorbat podrien confessar-se davant la premsa amb arguments semblants: "Aquell maig de 2007 ens pensàvem que guanyaria un embull d'esquerra irracional i férem tot el possible per evitar-ho. Unflàrem censos. Férem el xantatge de la F-1. Finançàrem un partit alternatiu al PSOE, el PSD, i compràrem vots d'immigrants. Tanmateix, estàvem equivocats. No calia".

(Sobre la Transició espanyola, el que va poder ser i no va ser, hi ha un treball de l'historiador Francisco Espinosa que denuncia el "pacte de silenci" en què es va basar, així com els successius intents de fer passar per just i democràtic el comportament que aleshores van tindre les èlits governants i l'oposició homologada. Ací el teniu).