Amb un parell!!

L'alcalde d'Albaida -personatge gris on els hi haja- és un Stalin d'anar per casa. D'eixos que quan parlen de "ciutadans" en realitat volen dir "súbdits". Si una imatge li espatlla la propaganda, encarrega quatre retocs de Photoshop i a volar. Però els súbdits no són imbècils, i la misteriosa permuta de la ministra Salgado per Camps en la foto de la visita dels Reis cantava massa per a tan poca carbassa. Aquestes són les explicacions que, amb setmanes de retard, ha donat sa il·lustríssima eminència enmig d'un solemne ple municipal orquestrat per a l'ocasió: "han salido los que tenían que salir". Si és que...

Mariano Rajoy el classista

"El pasado martes, Mariano Rajoy decía en una entrevista que "para ser presidente del Gobierno deberían exigir algo más que ser mayor de 18 años y ser español". Según informa la Cadena SER el líder del PP tiene una idea negativa de la igualdad que viene de antiguo. En 1983 y 1984 publicó sendos artículos en los que defendía la idea de que la desigualdad es algo natural al género humano y que toda búsqueda de la igualdad es "radicalmente contraria a la esencia misma del hombre".

Vist a El País. Podeu llegir un d'aquells articles a la web de L'Avanç, on el líder del PP afirma coses com que "la desigualdad natural del hombre viene escrita en el código genético", o que els models progressistes de pensament "constituyen un claro atentado al progreso, porque contrarían y suprimen el natural instinto del hombre a desigualarse, que es el que ha enriquecido al mundo y elevado el nivel de vida de los pueblos".

Expulsió a Rajoy

"Bé, entre xarra que te xarra hem arribat a la conclussió que políticament tot seria més fàcil si el Parlament espanyol fos com un Gran Hermano. I he ficat l’exemple de la darrera edició d’eixe programa, no patiu que no faré com Blair.

M’explique, estava mirant la tele i vaig escoltar un èsser que parlava d’una manera de, i a, les dones que em vaig indignar de tal manera....Vaig agafar el telèfon ràpidament per ficar: EXPULSIÓN PULPILLO i ho vaig enviar al 7777 (o a no se quin número, no ho recorde), però vamos, d’eixe estil.

Doncs mirant l’altre dia a Rajoy al Parlament espanyol em van entrar unes ganes de poder fer-lo fora amb un simple sms! Us imagineu a la xica que ix al costat de la pantalla de la TVE2 parlant el llenguatge dels signes fent l’anunci d’expulsión Rajoy al 7777???"

Vist al bloc de Sara Gómez.

Foto anecdòtica

No tota la dreta s'absentà de la manifestació per la pau a Madrid del passat 13 de gener. Els de Falange Auténtica hi assistiren, com es pot comprovar en el cartell que apareix a la dreta de la foto. L'home que hi ha somrient pel costat esquerre és Pepe, Pepe Bono. No deixa de ser una anècdota que alguns -curiosament fatxes- han volgut convertir en categoria. Això sí: molts companys del partit de Bono haurien escampat només veure la pancarteta. L'exministre i amic de Paco el Pocero hi continuà fins el final de la mani.

Torrefiel al Youtube

A algú li sembla que Rita Barberà té oblidat el barri de Torrefiel i ha penjat un vídeo al Youtube per denunciar-ho. Advertim que és un tant cutre i caspós, però precisament eixa és la virtut del Youtube: que qualsevol amb els mínims coneixements tècnics pot dir-hi la seua.

Martí Domínguez

El premi Pla d'enguany, un dels més veterans de la literatura catalana, té sabor valencià. Un fet que, com es lamenta Tirant al Cap, ha passat desapercebut per la majoria de la premsa valenciana. El biòleg i escriptor Martí Domínguez l'ha guanyat amb El retorn de Voltaire, una novel·la històrica sobre el pensador francès que tanca la seua trilogia sobre la Il·lustració. Però millor si llegiu l'entrevista que li fa El Temps aquesta setmana, que trobareu ací.

Dues Valències

"Y es que si uno es consciente, sabrá que habrá quien tendrá motivos para que los impuestos de los ciudadanos se vuelquen en inversiones para hacer de Valencia una capital para el turismo mundial: los constructores, los hosteleros, los restauradores de alto rango (que no los propietarios de los bares de barrio, esos no verán a un guiri en su barra que no sea un inmigrante -que bienvenido sea, por cierto-), los dueños de pubs de las zonas selectas (que tampoco los más asequibles para los jóvenes, a esos ¡zas!, que nos los corrompen), los propietarios de tiendas en las calles más chics... Todos esos se deben estar frotando las manos, no lo duden. Y eso, claro está, si los turistas son de los que gastan (recuerden en qué quedaron los ingresos que decían que originaría por la visita del Papa).

En cambio, los trabajadores por cuenta ajena o simples currantes, los que no hemos visto subir nuestro sueldo con el cambio al euro, pero sí vemos que tomar un "cubata" en el Carmen ahora vale 10 € o 2€ un cortado en la Plaza del Ayuntamiento porque hay turistas que pueden permitírselo, no sé qué motivos tenemos para estar tan contentos. Y más cuando a nuestro Ayuntamiento no le queda un duro para gastarse en las necesidades de nuestros barrios porque los ha malgastado en estos fuegos de artificio. Ante esta tesitura, sin duda creo que las cabezas pensantes detrás de tanto autobombo emitido a discreción, se han pensado que los segundos somos tontos y nos tragamos la patraña, saliendo a recibir los fastos que encarecen nuestras vidas con total alegría, como decía la canción de Bienvenido Mr. Marshall. Yo, que no soy tonto, aunque reconozca que se ha hecho una gestión provechosa para los empresarios de los sectores antes mencionados, desde luego no la aplaudiré porque para mí, los míos y la gran mayoría de mi ciudad, no lo ha sido . ¿Y usted, mi querido conciudadano?".

Reflexió de Testigo Accidental.

Amenaça

Miguel Domínguez, regidor de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de València, parlant sobre la promo d'Alonso:

“Estamos dispuestos a hacer un evento de este tipo cada trimestre”

Glups...

Autoodi?

"Moltes vegades he comentat a valencians amics, coneguts i saludats, que si la Ciutat de les Arts i les Ciències de Vàlència l'hagueren plantificada a Barcelona, els catalans n'haurien fet un emblema de modernitat. De la mateixa manera, si les falles hagueren sigut un invent català, els cauria la bava, com els hi cau davant d'una parsimoniosa sardana. I no ho dic com una crítica als catalans, sinó com la constatació d'una mancança dels valencians, que col·labora (i molt!) a no lligar el nostre teixit social de cap de les maneres".

Extret d'una interessant reflexió d'Ignasi Mora al Bloc pel País. Paga la pena llegir-la sencera.

Ducat regnícola

Astorats i bocabadats ens hem quedat amb la notícia de l'atorgament per via judicial d'un oblidat ducat de València a un ramader extremeny descendent del general Narváez. Subscrivim fil per randa les reflexions que n'ha fet V d Cabyla (qui a més a més aporta una recomanable contextualització i explicació de la falla) i n'afegim una altra d'inevitable: què se n'ha fet dels aguerrits defensors de les essències regnícoles valencianes davant de l'episodi? Els colen un Ducat a la capital de lo Regne i ningú obri la boca, ni que siga per fer una tèbia protesta. Ara imaginem-nos què hauria passat si als descendents del general els hagués donat per instal·lar-se a Catalunya...

Publirreportatge

La retransmissió per Canal 9 de la presentació del nou McLaren de Fernando Alonso va superar totes les expectatives. Ni en el més funest dels nostres somnis ens imaginàvem la imatge de Paquito Camps entrevistant el pilot només acabar l'exhibició, com si fóra un 'Lluís Motes' més de la casa. La seqüència va ser repetida fins la sacietat, en alguns casos amb so ambient, amb el presi preguntant coses com "¿Qué te ha parecido Valencia?". Un episodi que supera aquell de la ministra socialista fent un speech en l'estrena de l'informatiu de Gabilondo a Cuatro, que al capdavall no deixa de ser, a diferència de Canal 9, una tele privada.

Per a Gerardo Camps el publirreportatge ha costat 1.200.000 euros, dels quals només la meitat -en contra del que s'havia promés- ha estat finançada pels patrocinadors privats. La resta l'ha posat la Generalitat, que és el mateix que dir que tu i jo. A això cal afegir tot el desplegament tècnic de la televisió valenciana, que si ens atenem a la despesa de la visita papal podria doblar la xifra. Però això, clar, serà més complicat saber-ho...

Actualització: Enric Castelló parla de la festa de McLaren al nou blog col·lectiu Bloc pel País. Aprofitem l'ocasió per donar-li la benvinguda a aquest projecte que reuneix les plomes dels germans Castelló -Enric i Rafael- junt amb la de l'escriptor Ignasi Mora per aportar "idees, pensaments i raons per a la construcció valenciana".

L'ajuda fantasma

Algú coneix un lloguer a l'àrea metropolitana de València -i si m'apureu, a tot el País Valencià- que siga menor a 312 euros mensuals? Per les principals webs de recerca immobiliària -Fotocasa, Idealista- no n'hi ha per enlloc. Doncs bé, aquesta és la quantitat màxima que t'ha de costar el pis si vius a soles i aspires a rebre una ajuda de l'IVAJ. Complicat, no? La lectura és que si ets jove i no disposes dels suficients recursos per disposar d'un pis l'hauràs de compartir sí o sí. Per a la Generalitat, els joves no tenim dret a la completa independència. Haurem de compartir casa amb els amics, un desconeguts, o plantejar-nos el dilema preferit pels organitzadors de la visita del Papa, de continuar vivint a casa dels pares o fer-ho amb la parella, que cal promoure la família...

Estratègies electorals

"En términos electorales, es muy posible que, cara a las municipales de mayo, los dos grandes partidos, PP y PSOE, prefieran el enfrentamiento sobre ETA, la tregua y el diálogo, que sobre la corrupción urbanística. El primer tema moviliza a los militantes y simpatizantes, los enardece y reafirma en dos o tres ideas y les empuja a reagruparse en la defensa de sus siglas y de sus líderes. El segundo, mucho más enraizado en la injusta, pero muy poderosa, idea de que todos son iguales a la hora de recalificar terrenos y de crear fortunas de la noche a la mañana, desmoviliza a unos y a otros e incomoda a los dirigentes, incapaces de solucionar esas dudas con las mismas frases publicitarias que son tan eficaces en el otro enfrentamiento".

Soledad Gallego-Díaz, a El País. Vist a Guerra Eterna.

Una gran veritat

Valencia se convierte en la capital mundial del espectáculo circense

Llàstima que la notícia no acompanye el titolar...

Urbanisme creatiu, pilotasso amagat?

Curiosa iniciativa, la de Llombai. El seu alcalde, David Cervera (del PP), vol aprovar una norma que prohibisca vendre terreny municipal a les persones que porten menys de deu anys empadronades al poble. Amb això diu pretendre evitar que "arribe un promotor que adquirisca centenars de metres quadrats per desenvolupar plans urbanístics de 2.000 o 3.000 vivendes", els famosos PAIs que assolen el País Valencià.

El nou PGOU contempla dos milions de nova zona residencial, més de la meitat dels quals són de propietat municipal. La mesura impediria, certament, que cap gran promotor forani pogués urbanitzar la zona mitjançant un PAI hostil. Teòricament, també evitaria un encariment del sól residencial i afavoriria que persones que ja viuen al poble hi puguen romandre.

El que calla l'Alcalde és que la mesura també pot permetre que els terrenys -que recordem que actualment pertanyen a tot el poble- es repartisquen entre un grup d'amics, a un preu per baix del de mercat, i que aquests després facen el negoci del segle muntant un PAI del paraguai. De moment li concedim el benefici del dubte, que ja és prou tractant-se d'algú que milita en el mateix partit que eixe capdavanter de l'enginyeria creativa urbanística anomenat González Pons AKA professor Bacterio.

Una simple úlcera

El periodista Javier Ortiz, amb qui compartim molts punts de vista, és un gran coneixedor d'ETA i l'esquerra abertzale. Avui ha publicat una entrada al seu blog amb una frase que sintetitza la situació i el paper actuals de la banda armada:

ETA vive marcada por una maldición histórica, que le persigue desde sus orígenes (y sé de lo que hablo). Cada vez que le surgen unos dirigentes que ponen cierto interés en pensar, aparecen otros que los quitan de enmedio. Éstos de ahora siguen sin asumir el cruel raciocinio que se atribuye a Luis María Ansón: para el Estado español, ellos no pasan de ser una úlcera, que duele y fastidia, pero no pone en peligro nada fundamental. El Estado español no sólo no corre riesgo, sino que se fortalece gracias a ellos, porque mientras estén ahí, poniendo bombas y matando, no habrá modo de plantear seria y serenamente otros problemas. El del federalismo, por ejemplo. O el del confederalismo.

Kramer contra Kramer

Al màxim accionista del València Club de Construcció li va la marxa. Ara que el Llevant està en venda, no descarta comprar-se un paquet d'accions "si se tercia". La idea no sembla tan descabellada: el constructor xe també és soci de l'equip granota. "On poses els collons no poses els torrons", diuen, i Juan Bautista Soler podria acabar amb un penjant del Nou Mestalla i l'altre envaint el camp del Llevant, si la Federació de la Lliga Espanyola ho permet, és clar, que està per veure si és legal això de jugar en Primera contra tu mateix.

Per si cola, l'home ja ha manifestat que li sembla massa precipitat remodelar el Ciutat de València: "¿Para qué gastar más dinero? Tiempo habrá cuando el Levante se consolide en Primera para remodelar el estadio". Traduït al romà paladí, això vol dir alguna cosa així com "xeeeeeeeeeeee, Villarroeeel, espeera't hoooooooooooome, que jo també vull una part del pastíííííís". Una de dues: o és un catxondo mental, o està fet un insaciable golafre...

Més clar, l'aigua

"Desde luego, ningún demócrata dejará de alegrarse del serio golpe recibido por el “proceso de guerra” a la Constitución y al estado de derecho, como le entristecerá el destino de las víctimas, causadas por aquellos a quienes tanto había favorecido el gobierno, corresponsable, por tanto."

Clarividents declaracions de Pío Moa al seu blog allotjat a Libertad Digital (web de Jiménez Losantos i representant mediàtic de l'extrema dreta del PP). Moa sap molt de terrorisme: va ser militant del Grapo a la transició. Actualment exerceix d'ideòleg de l'AVT i d'historiador de pega dedicat a criminalitzar la II República i lloar la revolta franquista. Segueix igual que a la transició, només que en un bàndol diferent. La seua inconsciència sectària expressa el que molts companys seus, començant per Alcaraz, senten però callen per prudència: alegria. Així de clar. Així de vomitiu.

Vist a Escolar.net

Bons Nadals...

Aquestes festes Asunció Figueres ens ha creat un problema filològico-existencial que perfectament podria requerir un nou dictamen dels acadèmics que presideix. Com que exergeix de líder de l'AVL presumim el seu verb infal·lible, com a màxima autoritat de l'ens normatiu que és, i clar, ara ja no sabem si felicitar el Nadal en plural, com ha fet ella, és -emprant la mateixa terminologia de l'AVL- (a) una expressió normativa formal, (b) una expressió normativa informal, (c) "genuïnament valenciana", (d) "convergent amb altres parlars" o (e) un castellanisme com una catedral, que és el que ha sigut sempre.

Autorretrat d'un hipòcrita

Jesús Sánchez Carrascosa és un digne continuador i superador del particular estil de periodisme/manipulació que va practicar la seua exmuller Mª Consuelo Reyna al capdavant de Las Provincias, imitat també, tot i que amb menys mestria, per Baltasar Bueno al seu Valéncia Wii. Tota una escola d'antiperiodisme marca barrufetaire de la casa. Les quatre veritats que des de fa un temps li ha donat per escampar sobre l'abans company de conspiracions i fatigues Juan García Sentandreu, no fan més que retratar-lo com el que sempre ha sigut: un oportunista arrimat al sol que més escalfa, que ara dispara a tort i dret a la cerca d'un astre que l'aculla. Podeu llegir l'article amb un major tamany fent clic a l'imatge.

Ballar damunt dels morts

Insistim en el tema de la macabra dansa. La policia acaba de trobar el cadàver d'una de les dues persones desaparegudes a l'atemptat d'ETA. Entre els falsos planyidors no manquen els qui, fidels a la seua ideologia, dubtaven de la veracitat de l'assassinat basant-se en la nacionalitat de les víctimes:

Yo cuando vi que los "RECLAMENTES DE DINERO AL ESTADO ESPAÑOL" eran INMIGRANTES ECUATORIANOS, y después de que los perros de la Unidad Canina de la Policía NO ENCONTRARAN NI RASTRO HUMANO entre los escombros fue la primera hipótesis que consideré como seria: UNA NUEVA ESTAFA DE LOS INMIGRANTES SUDAMERICANOS al Estado español (a los impuestos de los españoles), teniendo en cuenta lo EXPERTOS QUE SON ESTOS SUDAQUITAS EN ESTAFARNOS.

Hi ha més bajanades semblants entre els comentaris que podeu trobar ací, ací i ací. Perquè després vinga Alcaraz a criticar les vinyetes de l'Avui que parlen sobre el tema i que encara es queden curtes.

Polèmica vinyeta

Els de la dansa macabra han posat el crit en el cel per aquesta vinyeta publicada aquest dimecres al diari Avui. El comunicat de l'AVT bufa totalitarisme pels quatre costats, sobretot quan confon la mesquinesa d'uns pocs que s'hi deuen d'haver sentit al·ludits, començant pel seu líder Alcaraz, amb el conjunt de la societat espanyola.

Dansa macabra

Aquests dies estem assistint a una macabra dansa de declaracions i manifestacions damunt dels cadàvers encara desapareguts dels dos equatorians assassinats per ETA. Una ball d'hipòcrites i sectaris que produeix arcades. La fotografia és d'una concentració dels Peones Negros a Barcelona on, com a València i Castelló, hi abundaven els elements d'extrema dreta mesclats amb dirigents del PP.

El PP viu de la mentida perpètua. Va mentir sobre l'autoria dels atemptats de l'11-M. Des d'aleshores està alimentant, amb menor o major intensitat depenent de la cojuntura, la teoria que la massacre va ser producte d'una estranya confabulació dels serveis secrets marroquins, el PSOE, ETA i elements de les forces de seguretat provinents del GAL [sic]. Durant la treva s'ha servit de tot el seu aparell mediàtic per fer creure que ZP estava cedint a les pressions d'ETA, quan la crua realitat és que el mateix Aznar va arribar més lluny durant la treva de 1998. No hi ha ètica, ni decència, ni escrúpol que ature els populars en la seua lluita desesperada per tornar a tallar el bacallà. Ni els cadàvers de dos equatorians que, d'haver continuat amb vida, molts dels seus oportunistes i falsos planyidors haurien expulsat del país per immigrants a la menor ocasió.