Aquests dies estem assistint a una macabra dansa de declaracions i manifestacions damunt dels cadàvers encara desapareguts dels dos equatorians assassinats per ETA. Una ball d'hipòcrites i sectaris que produeix arcades. La fotografia és d'una concentració dels Peones Negros a Barcelona on, com a València i Castelló, hi abundaven els elements d'extrema dreta mesclats amb dirigents del PP.
El PP viu de la mentida perpètua. Va mentir sobre l'autoria dels atemptats de l'11-M. Des d'aleshores està alimentant, amb menor o major intensitat depenent de la cojuntura, la teoria que la massacre va ser producte d'una estranya confabulació dels serveis secrets marroquins, el PSOE, ETA i elements de les forces de seguretat provinents del GAL [sic]. Durant la treva s'ha servit de tot el seu aparell mediàtic per fer creure que ZP estava cedint a les pressions d'ETA, quan la crua realitat és que el mateix Aznar va arribar més lluny durant la treva de 1998. No hi ha ètica, ni decència, ni escrúpol que ature els populars en la seua lluita desesperada per tornar a tallar el bacallà. Ni els cadàvers de dos equatorians que, d'haver continuat amb vida, molts dels seus oportunistes i falsos planyidors haurien expulsat del país per immigrants a la menor ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada