L'ou ferrat hispà

Mmmmm.... donen ganes de sucar-hi pa, no? Al blog d'Alberto hi trobareu altres suggeridores composicions. Bon profit.

Hòstia!!

Una plataforma catòlica finança una campanya publicitària perquè no s'empre la palaula hòstia com interjecció.

Ací teniu la web en qüestió. Ah, per cert: bones festes!

And the oscar goes to.... ¡¡Pedroooooooooo!!

Imagineu-vos l'estadi del Bernabéu. El Madrid perd tres a zero davant del València C.F però a l'acabar l'encontre ix feliç un alt càrrec de l'equip dient, com si no anara amb ell la cosa, que el que ha passat en realitat és que els madridistes han guanyat per golejada. Tot això ve a conte dels rumors de la possible fugida del director de RTVV, l'excel·lentíssim Pedro García, a la casa dels amors de Zaplana. Un treball força més estable amb els vents que bufen: siga qui siga el president galàctic, sempre hi guanyen els blaus.

Si finalment es tanca el fitxatge, Pedro hauria de corregir la seua manera psiquedèlica de veure les coses. Els encontres futbolístics tenen massa testimonis com per colar gols deformatius del tamany dels del Notícies Nou. I el navier valencià Vicente Boluda fent de vicepresident del club, com ens recorda l'amic Malva-Rosa Connection. Segons conta el cronista de Tribuna.cat, no hauria sigut ell la celestina, sinó el mediàtic Melchor Miralles, responsable de la secció de bàsquet i alhora capo de la productora televisiva El Mundo TV, un dels proveïdors de teleescombreria pseudoinformativa preferits per Pedro. Favor per favor...

¿Podemos hablar en confianza?

Javier del Olmo (Delegado de FCC). ¿Podemos hablar en confianza? Yo he hablado con Pere Mayor [ex secretario general del Bloc], que es quien tienen ellos para estas cuestiones, el arreglador de cuestiones. Creo que no quiere...

Pascual Codina (concejal del PSOE). ¿Y por qué no llegasteis a un acuerdo?

Del Olmo. Por varias razones. Puede ser porque tiene un interés especial, aunque no tengo pruebas. No sé. Ni puedo ni debo. Pero no me hace caso.

Del Olmo. Lo antiguo... (se oye mal) y a lo moderno voy con un 2%.

Del Olmo. El contacto con vosotros fue Cataluña [Josep Maria Cataluña, ex secretario de Finanzas del PSPV-PSOE]. Eso fue hace tiempo. He hablado con él. Él me dice que ha hablado con la comarca.

Codina. A nosotros no nos ha llegado nada.

Del Olmo. Es evidente que no ha hecho nada. Todo queda en casa y no hay que repartir.

José Luis Sánchez Matilla (asesor del grupo municipal del PSPV en Xàbia). ¿Quién va a pagar la campaña al Bloc?

Del Olmo. Nosotros no vamos a pagar ninguna campaña. Estamos colaborando.

Del Olmo. Ni el uno resuelve ni el otro hace nada.

Sánchez Matilla. Hay alguien que ya lo tiene hecho. Pascual tiene un mensaje que lo apremia. Pero luego no llaman.

Sánchez Matilla. Lo mismo que tú has pensado que con Pepe Cataluña lo tenías hecho, éste piensa que ya lo tiene hecho con el alcalde.

Del Olmo. Me cuesta creerlo. Ese [Jesús Porta, representante de Cespa en la zona] no tiene experiencia y tiene una crisis importante en la delegación. Jesús está perdido. Esta cazando moscas y no se entera de nada.

Del Olmo. La oposición está conmigo. Yo conozco desde hace tres años a Ferrer [Salvador Ferrer, concejal de Ciudadanos por Xàbia] y mantengo muy buena relación. Y confió en él. Y él tiene buena relación con [Juan] Moragues (ex alcalde del PP).

Sánchez Matilla. A la oposición la tienes depende de lo que le hayas dado.

Del Olmo. Lo que tengo, lo tengo y no me puedo dar cabezazos contra la pared. La oposición está conmigo. Con el Bloc, nada y con vosotros pensaba que sí, pero ahora tengo dudas.

Sánchez Matilla. No estábamos ni estamos.

Del Olmo. Ahora me he dado cuenta y que el pacto que tenía con Cataluña, nada de nada.

Del Olmo. Nuestra desgracia es que con Dénia confiamos en un concejal, pero cuando empezó lo duro de la batalla, se hundió.

Del Olmo. Yo te he dicho lo que Salvador [Ferrer, Ciudadanos pro Xàbia], le dije que 25.

Sánchez Matilla. Más uno del máximo. Tú tienes a la oposición con equis, yo equis más un euro, porque tengo más votos que nadie.

Del Olmo. ¿Entonces, 26?

Codina. Yo no he visto a nadie trabajar para vosotros como a Salvador [Ferrer].

Del Olmo. ¿Tú te fías de mí?

Sánchez Matilla. Te repito equis más un euro. No me interesa Dénia ni Pedreguer. Equis más uno.

Del Olmo. No lo quiero perder [la adjudicación del servicio de basura] porque me echan a la puta calle. Porque no se pueden perder dos contratos tan rápido en la misma comarca. Esa es nuestra miseria (...). Dos grupos por 50. Salvador [Ferrer] está asegurado, y Juan [Moragues] está en ajo.

Sánchez Matilla. Después de las elecciones van a ser sólo tres partidos. Será la campaña más dura de los últimos años.

Del Olmo. ¿Vamos cerrando cuentas?

Sánchez Matilla. Dame un cuarto de hora.

Del Olmo. [Me voy] muy satisfecho porque lo tengo todo muy claro, pero un lado salgo algo más jodido, pero no importa porque lo cuenta es lo otro.

La transcripció de la conversa ha estat publicada a El País. Si no apareix cap prova més sòlida que els jocs dialèctics del trepa que volia la concessió, la precipitació del regidor del PSOE a fer-la pública abans que la Guàrdia Civil enxampés els sospitosos, amb les mans en la hipotètica pasterada de bitllets, té tots els visos de convertir aquest tèrbol assumpte en una (nova) tempesta en un got d'aigua. Per molt contaminada i pudenta que siga.

Rita ha d'actuar

La majoria dels que insultaren Rita Barberà durant els premis literaris Ciutat de València pertanyen a les joventuts del GAV. Aquesta organització barrufetaira en l'òrbita del fatxa Juan García Sentandreu gaudeix del privilegi de ser una de les poques organitzacions juvenils que l'Ajuntament convida tots els anys a participar a Expojove, que precisament se celebra entre els propers 26 de desembre i 7 de gener. Les altres són la Plataforma Jovenil Valencianista i la ultraconservadora Asociación Juvenil Española.

Només fa un mes que un col·lectiu de joves antifeixistes va demanar-li a Rita que deixara de facilitar-li al GAV la cobertura que suposa Expojove. Un grup que, per ressenyar els casos més recents, ha estat expulsat del Consell de la Joventut de València pel seu tarannà violent i conflictiu, té un exdirigent condemnat per assaltar un casal Jaume I i va participar en l'assalt a la facultat de Dret del passat mes de juny.

Després dels incidents que acaba de viure en primera persona, amb ella i Figueres com a víctimes propiciatòries, què més necessita l'alcaldessa per vetar-los l'entrada? Al pas que anem Expojove acabarà amb skinheads repartint caramels a les portes i Blas Piñar recitant-li rondalles als xiquets.

Aquest titolar d'El País no podia ser més explícit: El GAV boicotea a la alcaldesa, tiene subvenciones y está en Expojove.

Un testimoni de la 'kale barraka'

El director de publicacions de Bromera, Joan Carles Girbés, va ser una de les persones que hagueren d'aguantar estoicament la disputa domèstica entre Rita Barberà i un grup de joves exhaltats del GAV en l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de València de dilluns passat. Podeu llegir-ne els detalls i les impressions del viatge al túnel de temps al seu Tirant al Cap.

Futbol o Monopoly?

"El apoyo institucional a esta jugada urbanística se utiliza para tachar de antivalencianista a todo aquél que ose cuestionarla, sin darse cuenta de que la hinchada se está percatando de que lo que se dirime no es una cuestión de orgullo patrio, sino un pelotazo de aquí te espero, y eso no hace ninguna gracia a nadie, ni a los más fieles. Porque no hay que confundir la velocidad con el tocino. El Valencia está persiguiendo la realización de su partida magistral de Monopoly en la que nuestra ciudad y sus alrededores no se han tenido en cuenta ni para disimular."

Podeu llegir més a l'article de Matilde Alonso, Carmen Blasco i Francisco J. Martínez que publica avui El País.

Responent a la pregunta del títol de l'entrada: et done cent xalets a Porxinos per un Albelda i un Cañizares. Les cases les construisc jo, o alguna empresa amiga, i el que sobre de l'operació se'l repartim com a bons germans. El futbol és així.

Lectura de premsa en valencià

Curiosejant per la web de l'AVL ens hem retrobat amb el Llibre Blanc de l'Ús del Valencià, una enquesta sobre la situació social del valencià que es va fer l'any 2004 i que esperem que s'actualitze prompte. Crida l'atenció l'apartat relatiu a la lectura de premsa en valencià en les zones més valencianoparlants (pàgina 13):

"Com és lògic, la lectura de premsa en valencià està condicionada per la situació del sector i per l'oferta existent.
- El percentatge de població de la zona de predomini lingüístic valencià que llig habitualment (almenys un dia a la setmana) premsa en valencià se situa en el 9% dels que lligen, mentres que la que ho fa de tant en tant arriba al 17%. Per tant, tres quartes parts dels entrevistats no lligen mai o quasi mai premsa en valencià.
- Les regions on més es llig premsa en valencià són, per este orde: Castelló (el 15%, un dia o més a la setmana, i el 17%, esporàdicament), Àrea Metropolitana de València (l’11%, un dia o més a la setmana, i el 20%, esporàdicament) i Alcoi-Gandia (el 8%, un dia o més a la setmana, i el 22%, esporàdicament).valencià. Per tant, podem deduir que només al voltant d'un 15% de la població entrevistada ha llegit algun llibre en valencià durant l’any anterior a la recollida de dades de l’enquesta.
- Entre les regions, destaquen per tindre més lectors de llibres en valencià la de València i Alcoi-Gandia (17% de la població entrevistada) i la de Castelló (16% de la població entrevistada)."

Seria interessant que hagueren preguntat pels nivells de lectura de premsa en castellà, per comparar. Segons l'EGM de 2002, l’audiència mitjana de premsa diària era d’1.114.000 lectors a tot el País Valencià, si fórem 4 milions exactes un 27, 8 per cent de la població. I el Llibre diu que a les zones valencianoparlants un 9 per cent llig premsa en valencià com a mínim una volta a la setmana i un 17 per cent ocasionalment. Les xifres no són per llençar cohets, però hi ha teles locals i no tan locals com ara Cuatro o la Sexta, així com emissores de ràdio i publicacions especialitzades, que els ixen els comptes amb índexs d'audiència més baixos. A veure què en diu el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.

La Gramàtica

A la secció de Documents de la web de l'AVL ja pot descarregar-se la Gramàtica Normativa Valenciana. Per cert, el substantiu web és masculí o femení?

La Reyna es confessa

Corria l'any 1973. Franco estava agonitzant però el seu règim seguia viu i punitiu. Amb l'addicte José Ramón Izquierdo d'alcalde digital de València i una societat ofegada pel corsé autoritari de la dictadura, el ministre d'Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora, anunciava la seua intenció d'asfaltar bona part del vell llit del Túria per fer-hi una via aorta. El diari Las Provincias, amb el poeta Vicent Andrés Estellés com a redactor en cap i una jove Maria Consuelo Reyna de subdirectora, encetà una campanya d'oposició --l'únic que permitia el règim-- a través de cartes al director i articles d'opinió signats per destacats membres de la societat civil i dirigents de l'oposició política clandestina. El 1974 el ministre canviava de parer i, dos anys més tard, el 1976, el nou cap de l'Estat li concedia a València la propietat del llit del Túria, esfondrant-se per sempre el malson d'una autopista al pulmó verd de la ciutat.

En el trenta aniversari d'aquella concessió, una de les protagonistes de la campanya, Maria Consuelo Reyna, torna de les tenebres de la mà del director de Valéncia Hui, Baltasar Bueno, per atribuir-se en exclusiva, a ella i al seu particular mode d'entendre el periodisme, la paternitat de l'actual llit verd del Túria. Si no hagués estat pel seu empeny, diu, no hi hagués hagut un inexistent clamor popular.

I ho fa a través d'una confessió:

"Usted ha dicho en alguna ocasión que, para defender el cauce como zona verde había manipulado la información...
Sí, y no me arrepiento lo más mínimo. Ahí está el cauce para demostrar que estaba en lo cierto e hice bien.

¿En qué consistió la manipulación?
Muy sencillo. Por ejemplo, siempre había sitio en las páginas del periódico para las Cartas al Director en defensa del cauce, siempre había sitio para los artículos en los que se apoyaba el cauce como zona verde y, fíjate tú qué mala suerte, las páginas estaban a tope cuando llegaban artículos o cartas en las que querían carreteras o parecidas barbaridades. Gracias a ello, el ministerio de Obras Públicas y autoridades varias creyeron que había un auténtico clamor popular. Años más tarde lo hubo, pero en aquel momento no. Había que inventárselo. Y se inventó."

Baltasar Bueno, que deu enyorar els temps que ell i la Reyna podien marcar l'agenda política valenciana, tombar un conseller, cremar una senyera o rebentar plens a cops de titolars, resumeix la confessió, que fa seua, en la nota editorial. Tota una declaració de principis:

"Lo hizo manipulando la información. Creando opinión, sagaz y aguda creadora de opinión, salvó el viejo cauce, El Saler, la Real Senyera i la Lengua Valenciana. Bendita manipulación".

Disputa domèstica

Tripis blaus

Com està el pati. Això és una octaveta d'una pseudocampanya titolada "Espanya es aixina" dels tronats de Llenguavalencianasí. Aquest seria el mapa d'Espanya sense els catalans, que no sense el territori de Catalunya, doncs el que es proposa senzillament és l'eliminació -qui sap si ètnica- dels catalans. No deixa de ser una simple boutade (creiem), però l'odi i el desficaci ja cansen.

Els avantatges de ser espanyol

Com deia el ministeri de Turisme franquista en temps de Fraga: Spain is different. I de retruc, un joc de pareguts raonables. Bon profit!

La guerra (independentista) dels móns

Per cert: els independentistes flamencs són d'ultradreta.

Vist a Escolar.

País Valencià esbiaixat

L'editorial d'El Temps d'aquesta setmana critica la imatge negativa i "esbiaixada" que donen del País Valencià els mitjans de comunicació principatins. El que no diu la revista és el percentatge de responsabilitat que hi té el seu editor i com de còmodes s'hi troben molts valencians nacionalistes amb eixa transmissió deformada i victimista de la pròpia realitat. Que ve a ser molt.

Com que renoven la portada setmanalment, ací teniu el text sencer:

València esbiaixada

Sembla inexplicable que la premsa del Principat destaque molt les notícies vingudes del País Valencià quan són negatives i, en canvi, relativitze, rebaixe o matise les informacions positives. Els fets luctuosos, l’activitat dels blaveros o el boicot contra el cava poden ocupar la primera plana d’un diari barceloní, però el pacte d’Esquerra Unida (EUPV), el Bloc i els Verds no mereix el mateix tractament, sinó un breu o un terç de l’última pàgina de la secció de política.
No és només un problema de la premsa escrita. La televisió i la ràdio pública de Catalunya cauen sovint en el mateix parany, encara que tenen una audiència gens menyspreable al País Valencià. És evident que no pensen a augmentar els oients o televidents, perquè si ho feren mirarien de donar una informació equilibrada, tot explicant allò que és notícia a València o Alacant i discriminant allò que no ho és.
L’exemple més clar d’això es va produir fa dues setmanes, quan El Matí de Catalunya Ràdio va incloure unes declaracions del feixista Juan García Santandreu en què reclamava un nou boicot al cava mitjançant un “cava anti-Estatut”, unes manifestacions que ningú a València no va sentir en cap ràdio ni va llegir en cap diari. Senzillament, perquè ni aquell dia ni el dia anterior no hi havia hagut declaracions de Santandreu. El diari Avui –dirigit pel valencià Vicent Sanchis– també publicava en portada una referència al cava anti-Estatut, tot prenent com a excusa els resultats de Freixenet, que l’any passat van experimentar una baixada atribuïble, segons ells, al boicot. El diari La Vanguardia també havia dedicat una plana sencera al tema, unes setmanes abans.
És legítim rescatar una notícia que ha passat desapercebuda i és cert que els feixistes valencians existeixen. Una altra cosa és destinar un espai desproporcionat a aquestes informacions i no matisar-ne l’abast real: enguany els diaris valencians no parlen de boicot i els seus impulsors són quatre gats.
A més, aquesta imatge no es corregeix amb una informació àmplia i acurada que permeta als lectors fer-se una idea dels avenços i retrocessos de la societat, la política, l’economia o la cultura. Els lectors de la premsa catalana no podran saber que la majoria dels empresaris valencians són partidaris d’un potent eix ferroviari per unir Barcelona i València, ni que el nou pacte EUPV-Bloc podria portar canvis a la Generalitat Valenciana.
Tot plegat és poc honest, perquè falseja la realitat nacional, i gens rendible: no vendran més pel fet d’esbiaixar la imatge del País Valencià.

Diego Gómez, entrevistat

Un dels diaris més llegits de València publica avui dijous una entrevista a Diego Gómez, president d'Escola Valenciana. I la publica, per més senyes, en valencià. Si voleu llegir-la no aneu a la web del Levante ni a la de Las Provincias perquè no la trobareu enlloc. L'entrevista ha aparegut a ADN-València, un diari que publica tots els dies articles en valencià i que malgrat pertànyer al grup dels estigmatitzats "gratuïts" de tant en tant conté coses que valen la pena. Malgrat les limitacions gibaritzadores del format, el fet de ser distribuït de bades en llocs estratègics com les boques del metro o les universitats fa que probablement aquesta haja sigut una de les ocasions en què més gent diversa haja pogut llegir les paraules de Diego. Gabinetaires de premsa i aspirants a líders d'opinió: tingueu sempre present la premsa gratuïta. Ací teniu l'entrevista.

Missatge de S.M., el Juanca

Molts ja l'haureu vist. En el moment de penjar el vídeo hem comprovat que ja té 121.500 lectures i aquesta setmana figura en el lloc 71 del rànquing mundial de vídeos més visitats de YouTube. La cosa promet...

Justícia poètica

La dona de la foto és Lucía, la filla major de Pinochet, a qui sembla no haver-li agradat gens el tractament que ha rebut la mort del seu pare a la premsa internacional. Des d'aquest humil blog celebrem que siga així (a excepció de mitjans com la Cope o Libertad Digital...), i li recordem a Lucía que té un judici pendent pels seus vincles amb els més de 27 milions de dòlars que el seu pare li va furtar a punta de pistola (mai millor dit) al poble xilè.

Però del que volíem parlar és de la justícia poètica d'aquest vídeo. A banda de salutacions hitlerianes, el dictador va rebre l'adéu que es mereix.

Devoció

Pinoxetistes en estat pur

Trobat a Escolar. Dels millors vídeos de CQC.

Déu els cria...

José Luís Roberto, president d'España 2000

El happenning dels Peones Negros ahir a València semblava una quedada dels oïents de la Cope. Podeu llegir la torrentiana crònica i veure més fotos al fòrum d'España 2000. Entre crits de Queremodesabé i els Vivaspaña!, encara els restaria temps per plorar la mort del company Pinochet.

Per cert: hi anà cap dirigent del PP valencià? Queremodesabé...

Se desarmó el Belén!

El robatori de figueretes, un esport molt valencià, sembla ser més propi de les Falles que del Nadal. Però en aquest cas no hem confós el calendari perquè el que s'han endut els cacos ha estat una figureta del Betlem que ha instal·lat Bancaixa davant l'Ajuntament de València.

No és un Betlem qualsevol, no. Es tracta del Betlem més gran d'Europa, i la figureta en qüestió -una peça de conjunt on hi ha sant Josep, la Verge i el Jesuset- valia 6.000 ronyons de res. Encara n'hi ha 1.199 escultures més, de diferents tamanys, realitzades "en fang de forma artesanal" en un espai que ocupa 300 metres quadrats.

El llistat confés del material emprat per armar el Betlem dóna idea del gegantisme de la iniciativa: 6.000 quilos de guix, 1000 quilos d'espart, 200 quilos de claus, 175 quilos de cola, 300 quilos de pintura, 25.000 vats de llum i so, 300 focus d'il·luminació, 6 quilòmetres de cable elèctric, 3 camions de suro expandit, 1.200 figures i més de 10.000 hores de treball.

Arribats a aquest punt, ja no sabem de quin robatori estem parlant, si del de la figureta dels dimonis (amb perdó), o del de Bancaixa als seus inversors, socis i clients. Perquè si bé hi veiem certa funció social (qüestionable com puga ser-ho el finançament d'una exposició d'art), tanta despesa és absolutament innecessària, injustificable i arbitrària. Tres adjectius que per desgràcia defineixen a la perfecció la tònica predominant en l'obra ¿social? de Bancaixa. I si voleu parlem de Terra Mítica...

Una mort impune patrocinada per Aznar

La foto és demoledora. Són el traïdor i el traït posant davant les càmeres dies abans que Augusto Pinochet decidís convertir la democràcia més sòlida d'Amèrica Llatina en un oceà de sang. Podeu veure més imatges curioses ací (atenció a les explicacions de la falla).

L'assassinat del sacerdot valencià Antoni Llidó és una de les més de 300 causes pendents que han sigut vençudes per la mort, tot i que la majoria no morirà amb el personatge del dictador. L'horror ha sigut patrimoni de molts i hi ha responsabilitat civil per un tub.

Una mort que hagués pogut ser diferent. Però la principal iniciativa per sentenciar i condemnar el carnisser de Xile va ser avortada per un personatge funest, José María Aznar.

Mentre la direcció del PP condemna amb la boca petita l'assassí, no és gens estrany que els hooligans i ideòlegs de la cadena dels bisbes es dediquen a honrar-li les cendres. Noblesa obliga. Era un dels seus.

Actualització:

- Recomanem encaridament la visita al web d'Íñigo Sáenz de Ugarte, Guerra Eterna, que aquests dies està publicant reculls de reaccions i anàlisis sobre Pinochet, així com recollint lamentables escenes poc conegudes del personatge.

- Tirant al Cap ens convida a la lectura d'una recopilació de les cartes del sacerdot valencià "desaparegut" a Xile sota la dictadura, que ha estat editada per Tàndem. Per fer justícia i no oblidar.

Una incident massa freqüent

Agustí Cerdà va presentar fa uns mesos una proposició no de llei (.pdf) sobre l'actuació del Govern davant l'allau d'agressions feixistes a València, que va acompanyar d'una pregunta parlamentària sobre les indagacions policials. La resposta va arribar aquest divendres 1 de desembre: "La actuación policial es inmediata y constante tanto para prevenir como para investigar este tipo de hechos" (.pdf).

Doncs bé. Això és el que li va ocórrer ahir -tan sols quatre dies després- a un usuari de Valencianisme.com:

Hui he anat a la Llibreria 3i4 i en eixir he sigut escridassat per quatre individus jóvens, que en castellà (naturalmente) han repetit consignes anticatalanistes i s´han enrecordat, entre altres coses, de ma mare. Més lamentable, si cap, ha sigut l´actitud d´indiferència dels policies nacionals que s´hi trobaven molt prop d´allà, només en girar cap a la Plaça de l´Ajuntament.

Si voleu llegir la resta de la història podeu fer-ho ací. L'incident compta amb els dos ingredients que constitueixen el modus operandi bàsic d'aquestes agressions cavernícoles i barrufetaires:

1) Un grup de joves intolerants amb ganes de muntar gresca

2) L'eterna passivitat dels cossos de seguretat de l'Estat.

Malgrat les respostes parlamentàries del Govern.

Quina castanya!

Aquest és el logo que figura a la web en obres de la coalició EU-Bloc-Verds-Compromís pel País Valencià, que comença a ser coneguda per les sigles CpPV. Esperem que tot plegat -web i logo- siguen simples esbossos d'urgència i que les tasques de disseny li les encarreguen a algú que sàpia dissenyar.

El color de la manipulació

Fa temps que circula per Internet una cançó aberrant, no per roïna (que també), sinó per constituir un bast intent de propaganda viral política de la xunga. La lletra, que sembla escrita per un Yomuss post-adolescent passat de birres, és tota una apologia del barrufetisme lingüístic i mental. Hi ha frases que no farien cap lleig en un himne NS. Ni el mateix Barrufet Pare (aka Lizondo) s'hauria atrevit a tant. Ja sospitàvem la paternitat de l'engendre, i un parell d'enllaços que s'han afegit a la web ens la confirmen. Seria curiós conèixer els músics que s'han prestat a l'aventura. Atenció a la versió (?) en valencià. És clarivident.

Santa especulació

El president del València C.F. vol que el Papa beneïsca la primera pedra del nou estadi. No és broma! Seria el primer pilotasso urbanístic valencià que comptaria amb butlla papal, per si no hi haguera prou amb el vist-i-plau de Camps i Rita.

Bautista Soler volia aprofitar la visita a Roma per al partit de la Champions perquè Ratzi li glorifiqués la roca davant la plana major de l'equip i una delegació de la Generalitat liderada pel mateix Camps i família. La idea no sembla haver-li fet molta gràcia al Vaticà, que mitjançant una nota oficial ha posposat la trobada fins una nova data -desconeixem si amb pedra o sense pedra-.

La dona de Camps, Consuelo Rubio, estava tan il·lusionada que s'havia dedicat a trucar (pressionar?) a les parelles dels jugadors del València C.F. per tractar de convèncer-les que s'apuntaren a l'expedició. Pobreta.

Xavi Castillo li diu adéu al PP

Vist a la web del Bloc Jove.

Actualització: Morera se seveix del vídeo per respondre a les declaracions de Camps des del seu blog.

L'enèsima (i la primera) manipulació de Canal 9

Així de fort va desinformar Canal 9 sobre el pacte entre EU i el Bloc l'endemà de l'anunci, reduïnt-lo a una unió d'interessos per fer fora el PP, en el que va ser el primer episodi d'un serial que promet comptar amb moments encara més vergonyosos. Podeu trobar un anàlisi de la manipulació a Racó Català. Ja hi ha hagut bajanades més fortes (com la de vincular-los amb Carod-Rovira, l'home del sac), però de moment no són a Internet.

Per la seua banda, des del blog EU-Bloc plantegen tot un seguit de propostes per combatre les manipulacions de la ràdio-televisió valenciana i aconseguir traslladar a l'opinió pública que l'estan enganyant i mentint com amb els atemptats de Madrid. Les subscrivim fil per randa. És més: proposem la creació d'un grup internàutic que es coordine per penjar al Youtube els moments més estelars del Notícies 9. Que les seues manipulacions en brut arriben al màxim nombre de persones. L'U.R.D.A.C.I. valencià és Lluís M.O.T.E.S. Que córrega la veu.

El vídeo l'ha penjat La Mírada Crítica.