Obrir Diario de Valencia i mirar la seua publicitat és seguir la crònica d'un vaixell que s'enfonsa. Els menys de (siguent generosos) quatre mil exemplars - entre venuts i regalats- que distribueix el pamflet de Jesús Sánchez Carrascosa donen per a anuncis de compromís i compadreig, i poca cosa més.
Des que va trencar palletes amb Fernando Giner, l'excoronel de Zaplana cada volta té menys gent que li finance la paradeta. Per això sobta veure -un dia sí, l'altre també- una plana sencera de publicitat de La Caixa, eixa institució financera on la majoria dels octagenaris lectors de Diario de Valencia no deixarien els seus estalvis ni que els hi anés la vida.
Quina mena "d'obra social" compleix la institució de Ricardo Fornesa pagant-li 1.805 euros la peça? Quina és la utilitat comercial? Ho saben a Barcelona, això?
2 comentaris:
Doncs sí que estem bé.
Fa un temps (desconec si ho continuen fent, perquè ja ni fullege el pamflet) hi havia de forma permanent publicitat de la UOC, sí, sí, de la Universitat Oberta de Catalunya. A veure si al final resulta que els catalans, no són tan i tan dolents com dia a dia des de les seues pàgines mateix ens volen fer creure...
No crec que a la seu general de La Caixa tinguen la més mínima idea d'on va un pessic de la seua inversió publicitària a València. Això deu ser cosa de l'agència de distribució d'anuncis o d'un alt càrrec local que tinga amistat amb Carrascosa. Les agències s'emporten un percentatge de comissió per cada publicitat que insereixen, i no m'estranyaria gens que en el cas de Diario de Valencia -tan necessitat d'anuncis- aquest siga escandalós.
Estaria bé que Fornesa fóra conscient d'on van els seus diners per ací.
Publica un comentari a l'entrada