divendres, de setembre 15, 2006

Imaginem-nos

Imaginem-nos un dia qualsevol, posem per cas l'endemà de les eleccions de 2007.

El PP revalida la majoria absoluta pels pèls i Esquerra Unida i el Bloc orbiten per separat fora de les Corts, a un milímetre de distància del mur granític del 5 per cent, vell conegut per a uns, convidat inesperat per als altres.

En fi... coses del pactus interruptus.

Des de l'Astoria Palace un emocionat reporter de Canal 9 retransmet les ja tradicionals imatges de Rita Barberà dalt de la tribuna d'oradors cantant l'"Asturiaaaas patria queridaaaaaa", mentre al seu darrere Francesc Camps i Juan cotino ballen el cumbaià.

Déu meu, el cumbaià!

No us entra un calfred per l'engonal que us travessa l'espina dorsal fins arribar al cervell en forma d'una mala hòstia de cagar-se i no torcar-se?

Ara projecteu eixos electrons i positrons negatius cap a fora... quin rostre conegut veieu? No és ell, però calent, calent...

2 comentaris:

Tirant al cap ha dit...

Redéu, a mi sí que m'ha entrat el calfred eixe. L'escena que relates posa els pèls de punta. I, en canvi, sembla tan pròxima...
Enhorabona pel vostre bloc. Imprescindible ja.

pixel ha dit...

Gràcies!! Fa goig veure que hi ha algú a l'altra banda.