Els populars tenen una manera molt estranya de
comptabilitzar els abusos de poder i els atacs als
drets humans.
Cal tindre en compte que estem parlant d'una gent que sosté que l'11-M va ser confabulat per un trust d'islamistes, etarres, forces de seguretat i socialistes àvids de poder.
Ara
acusen el Govern espanyol de ser
el primer des del franquisme que pretén tancar un mitjà de comunicació, en referència al segon canal de Telemadrid,
La Otra, que només té llicència digital i emet il·legalment en canal analògic.
Ho diu un partit que va tancar dos periòdics, els bascos
Egin i
Egunkaria, a més de la revista
Ardi Beltza, empresonant els seus responsables en base a unes acusacions que no han acabat prosperant.
Un partit que a Cantàbria va carregar-se el setmanari
La Otra Realidad i al País Valencià ofega els mitjans
en llengua pròpia i va protagonitzar un groller intent de contraespionatge d'anar per casa per amordassar les emissions de
TV3.
Damunt ho sosté a la
Comunidad de Madrid, on la presi
Esperanza Aguirre pretén finiquitar
a cop de decret la trajectòria de més de 20 anys d'història televisiva d'un canal pioner que actualment compta amb més audiència que a casa nostra té
la otra de Canal 9,
Punt 2.
Estem parlant de la primera televisió comunitària de l'Estat,
TeleK , que malgrat la seua consolidació i trajectòria (o precisament a causa d'ella) ha sigut
apartada a dit de l'olimp de la TDT a Madrid.
És normal que les declaracions del partit de
los hilillos de plastelina destil·len una visió distorsionada de la realitat. Però
tant?
No és que les hosts d'
Espe vegen la palla en l'ull aliè i ignoren la viga en el propi. És que dins de la retina ocular amaguen tota una
indústria siderúrgica de la mentida que algú haurà de
contar.
D'ací l'interès en què l'afortunat comunicador siga La Otra i no
"les altres". Tot siga per la llibertat d'expressió sense llibertinatge.
"Este cap de setmana València i la seua paella han estat a Nova York. Em sembla perfecta la iniciativa. La paella és un plat excepcional, el més universal, diuen. Jo mateix quan vivia a Brusel.les feia paella cada diumenge i convidava els amics. També com han fet a Nova York duïa de casa la verdura. Mentre dinàvem, explicava als meus companys irlandesos, italians, belgues, alemanys, grecs o espanyols, quina era la meua ciutat, la quantitat d’escriptos, músics, empresaris, comerciants, viatgers, reis, artistes i papes que havia donat a la història de la humanitat, i m’umflava d’orgull. A Nova York han fet paella i ha cantat Francisco. Eixa combinació deu ser la que veritablement entenen els nostres governants d’allò que ha de ser una ciutat i un país cosmopolita".
