La Caixa finança Diario de Valencia

Obrir Diario de Valencia i mirar la seua publicitat és seguir la crònica d'un vaixell que s'enfonsa. Els menys de (siguent generosos) quatre mil exemplars - entre venuts i regalats- que distribueix el pamflet de Jesús Sánchez Carrascosa donen per a anuncis de compromís i compadreig, i poca cosa més.

Des que va trencar palletes amb Fernando Giner, l'excoronel de Zaplana cada volta té menys gent que li finance la paradeta. Per això sobta veure -un dia sí, l'altre també- una plana sencera de publicitat de La Caixa, eixa institució financera on la majoria dels octagenaris lectors de Diario de Valencia no deixarien els seus estalvis ni que els hi anés la vida.

Quina mena "d'obra social" compleix la institució de Ricardo Fornesa pagant-li 1.805 euros la peça? Quina és la utilitat comercial? Ho saben a Barcelona, això?

Ni que siga com a segon de llista...

Ara ja és massa tard. Però quan centenars d'sms li demanaren a Zapatero que descartés la candidatura de De la Vega per liderar la batalla electoral de Madrid, se'ns va ocórrer una campanya semblant que li hauria ajudat a matar dos pardals d'un tret: "Joan Ignasi Pla, el mejor candidato para Madrid. Pásalo". I perquè fa temps que la corona espanyola va perdre les seues colònies d'ultramar...

Viure per a veure

Més d'un lector tradicional del provincial deu d'haver patit un atac de dislèxia induïda aquest matí, davant l'entrevista que li realitzen a la presidenta de la cosa acadèmica valenciana. No és que Ascenció Figueres s'haja descobert com la competent filòloga que no és, sinó que tot el text, de dalt a baix i pels quatre costats, està escrit en valencià.

Atenció a dos moments estelars de l'estranya entrevista:

"–Està polititzada l’Acadèmia?
–En absolut. Això es veu en les votacions, secretes o a mà alçada.

–Té por de les pressions d’un hipotètic tripartit?
–Si l’Acadèmia roman independent no té per què afectar-li el color polític del Govern."

Tela marinera...

Historiadors incòmodes

Inventariar el passat més tenebrós per millorar el present. Aquest és l'objectiu del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Una colla de professionals i universitaris de diversa procedència que treballa per recuperar la memòria de la Guerra Civil i la repressió franquista a unes comarques on el trànsit a la democràcia parlamentària va deixar -com a Galícia- pràcticament intactes les velles i assassines estructures de poder. Els seus treballs són incòmodes per a molta gent, encara, a Castelló. Com ho demostra la negativa del virrei Carlos Fabra a inscriure'ls en el registre d'associacions culturals de la Diputació.

Agricultura moderna

"Un campo de golf no es una fábrica ni una rotonda ni un edificio; es una de las formas en las cuales la naturaleza transformada produce rendimiento al ser humano. El golf, al igual que la agricultura, es otro aprovechamiento más del suelo natural, lo que pasa es que en lugar de aparecer en forma de naranja, arroz o espiga de trigo aparece en forma de brizna de hierba que se puede pisar y practicar un deporte".

El rei de la manipulació, Esteban González Pons, reedita i perfecciona la teoria del seu predecessor a Urbanisme, Rafael Blasco, sobre el golf com a branca rica de l'agricultura. Ara només li resta demanar-li a la Unió Europea que subvencione la "gespitosa" i tindrem la quadratura del cercle...

La llarga mà d'Aznar

La coexistència impossible

"A orillas del Ebro, el cierzo en invierno y el bochorno en verano agitan los campos de maíz. Éste último es fatal. El aire lleva el polen de unos cultivos a otros y las parcelas de maíz ecológico quedan contaminadas. Cuando los técnicos hagan sus análisis preceptivos, saldrá transgenia en las muestras de las mazorcas y adiós a los precios previstos por producción ecológica".

Un reportatge d'El País explica com el blat de moro transgènic contamina l'ecològic a través de l'aire, i de com la coexistència entre ambdós conreus s'està tornant impossible.

Els llauradors que arrisquen i inverteixen en agricultura ecològica es veuen obligats a vendre bona part de la seua producció, contaminada, a preus de blat de moro convencional; i la distribució ecològica del blat de moro i els seus productes derivats se'n resenteix, amb un increment dels preus de venda al consumidor i un estancament del mercat.

Greenpeace està duent a terme una campanya de sensibilització contra la introducció de productes trangènics en l'agricultura i els rebosts estatals.

L'EGM en català

La majoria dels mitjans de comunicació en català -sobretot la premsa escrita i per damunt de tot els valencians- no apareixen a les enquestes de l'Estudi General de Mitjans (EGM). Ni tan sols estan sota el control de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). Les raons són diverses però es resumeixen en una: val uns diners que no tenen.

Com un peix que es mossega la cua, aquesta situació impossibilita que tant els anunciants, les agències de publicitat com els propis mitjans en valencià tinguen uns coneixements mínimament justificats de la difusió real de les seues publicacions, així com del perfil i l'evolució de les seues audiències reals i potencials. La qual cosa suposa un entrebranc a afegir per a la seua supervivència, si més no comercial.

El passat 2 d'octubre, i sense fer molt de soroll, va començar la primera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un observatori permanent del mercat dels mitjans de comunicació i de les indústries culturals als territoris de parla catalana que ni més ni menys pretén ser l'EGM en català.

Un ambiciós projecte que vol enfortir l'anomenat espai català de comunicació mesurant les audiències de tots els seus mitjans de comunicació. En total es pretén fer anualment 39.154 entrevistes en 41 unitats territorials de Catalunya, 7 del País Valencià i 3 de les Illes Balears, repartides en tres onades quadrimestrals de 13.050 entrevistes cadascuna. Les primeres dades oficials es donaran a conèixer a mitjans de 2007. Potser hi ha sorpreses.

El monstre ja té Regne

A Sol-Malvarrosa li han xivat el nom de dues de les seccions que tindrà el monstre blau de Baltasar (no confondre amb Coco, si de cas seria un menjacocos). La d'esports es dirà Deports, i la de País Valencià -atenció- Regne. Una nomenclatura que fins la caverna més profunda tenia abandonada. És d'esperar que el ministre d'Hisenda hi apareixerà com de Facenda i parlaran de Mig Ambient, un nom que -tot siga dit- defineix perfectament la política mediambiental del PP. La cosa promet.

Sis anys de Revolta

Aquest 20 d'octubre Ca Revolta fa sis anys. Un aniversari que podem qualificar de miraculós donats els entrebrancs burocràtics i econòmics que travessa. Situat en la frontera difusa entre el Carme i Velluters -envoltat per sorollosos bars, pubs i sales de ball-, es tracta d'un centre social, cultural i lúdic amb una funció vital de la qual -com en tantes altres coses- segurament només serem conscients el dia que desaparega (que esperem que no siga mai).

Però deixem que ho expliquen ells mateixos:

"Des del 1998, l’Ajuntament no ha afluixat la pressió sobre la casa, en el punt més feble: l’econòmic. Perquè Ca Revolta no és un negoci i la gent hi treballa voluntàriament. La idea inicial era sobreviure dels seus socis, de la cafeteria, dels concerts i de les festes organitzats de cara als amics, al carrer, a la ciutat sencera. Però precisament per a les activitats que més possibilitats tenien d’esdevindre la font més significativa de finançament, els concerts i les festes, la Casa no ha aconseguit les llicències corresponents. I l’Ajuntament l’ha aclaparada amb multes. Cada actuació musical requereix d’una petició prèvia, molt concreta, que se sol concedir de mala gana i amb restriccions. La protesta per excés de soroll d’un sol veí es tradueix de seguida en una penalització econòmica, fins que el deute acumulat ha aplegat a l’alarmant xifra de 60.000 euros.

Per totes aquestes raons, Ca Revolta ha decidit aprofitar la celebració de sis anys d’intensa activitat cultural i ciutadana per encetar una campanya de sensibilització que faça visible la necessitat que gran part de les associacions i col·lectius ciutadans de València tenen de la Casa per a continuar amb la seua tasca imprescindible. Esteu tots convidats a gaudir de la inauguració dels actes el proper divendres dia 20, amb el show de Xavi Castillo, i també de la gran festa de dissabte 21".

Podeu llegir més a la web de L'Avanç.