De pilotes i pilotassos

Els veritables cracks de la pilota han deixat de ser noms com Ronaldiño, Zidane o Morientes. Els partits es guanyen fóra del camp amb personatges com Florentino Pérez, el traspassat Jesús Gil o Bautista Soler. La seua fórmula per arribar al gol és el pilotasso. Malva-Rosa Connection ens explica amb senzillesa les claus de l'operació Mestalla, mentre que El País xifra avui en 1.000 milions d'euros (1.000 milions!) els beneficis que han tingut els clubs de futbol en els darrers anys només amb les requalificacions urbanístiques. Atenció a la rotunditat del primer paràgraf:

"El fútbol español juega al pelotazo. Aunque los futbolistas raseen el balón, sus millonarios sueldos salen en buena medida de recalificaciones urbanísticas, de la publicidad institucional y de otros apoyos públicos. En los últimos cinco años, una decena de clubes de primera y segunda división han ingresado más de 1.000 millones de euros sólo con cambios de uso del suelo. Las operaciones inmobiliarias han saneado las cuentas y mejorado los resultados deportivos."

Fins en la sopa

La pressió urbanística és tan gran que arriba fins els indrets més insospitats, per exemple la versió en castellà de la Wikipedia. Atenció al que s'hi pot llegir sobre El Puig:

"Las empresas Promotoras estan expandiendo la oferta inmobilaria de El Puig e incluso el Grupo TERESA tiene su sede principal en el municipio, ofreciendo empleo a más de 300 personas y promoviendo una media de 500 viviendas anuales.

La futura urbanización de un sector de 2.500.000 metros cuadrados con Campo de Golf garantizan una constante expansión y revalorización del Pueblo de El Puig."

Tela marinera.

Eliseu, optimista

- Vostè és optimista respecte a les perspectives de canvi al País Valencià?

- Fa sis mesos no li hauria contestat amb optimisme, però avui crec que ara la qüestió està més encarrilada. D’entrada, sembla que Zapatero s’està implicant més en aquest canvi, amb una actitud força més oberta. El PSPV en tindria prou amb un parell o tres de diputats més, sempre i quan les forces que se situen a la seva esquerra nacional finalment es posin d’acord per fer una coalició electoral. Per tant, per poder fer fora el PP de la Generalitat és fonamental que els socialistes valencians s’espavilin, que les forces nacionalistes, que representen més de 300.000 vots, s’uneixin i que Zapatero jugui a fons aquesta carta."

Eliseu Climent entrevistat per la Gemma Aguilera a Tribuna Catalana durant els Premis Octubre.

Jo no he sigut

Desconeixem a quant es cotitzarà la barra de pa al PP valencià. Perquè en tenen molta. Especialment Rita, la de l'Homo Zapping News (sense segones).

València col·lapsada i apareix la dona de roig assenyalant el Govern apanyol com el roïn de la pel·lícula. "Si plou o fa sol, er soe éj lo peó".

Potser li han llevat les competències de llicència d'obres i policia local i no ens n'havíem adonat (somiar és de bades). L'unic que podem garantir és que, en tot cas, aquesta senyora demostra tindre una gran competència en allò que més fa: fugir d'estudi. Una incompetència digna d'estudi.

Gràcies, Senta!

A la ciutat de les flors i de l'amor existeix un milhomes que ell tot solet ha fet més per la unitat de la llengua que quaranta escamots de Maulets empaperant el Carme. Parlem de Juan García Sentandreu, l'advocat i aprenent de polític que aspira a liderar la tribu anticatalanista a cops de boomerang judicial i putschs de 9 d'octubre fustrats.

Ell, i no cap altre, és el pare putatiu de l'abundant jurisprudència -i conseqüent blocatge- en favor de la unitat de la llengua que s'està donant a totes i cadascuna de les instàncies que composen el sistema judicial estatal.

El seu és un mètode científic amb pell de toga. Tracta de falsejar el reconeixement legal de la unitat lingüística forçant que se li passe el cotó-en-pèl del veredicte dels tribunals, amb el resultat que cada volta aquest ix més net i polit.

Ara és la Real Acadèmia de la Lengua Española qui, a instàncies de Coalició Valenciana, ha avalat davant el Tribunal Suprem (que marca la doctrina a seguir pels jutges) que "valencià i català són dos noms d'una mateixa llengua" i que "el català de València" és quelcom com l'espanyol de Mèxic. D'ací a poc hi haurà sentència...

Allò que Pompeu Fabra no va aconseguir unir legalment -en els seus temps no calia, per obvi- ho està fent el Senta. Ànim!

Les lliçons d'Iniciativa (II)

Molt s'ha parlat per la bloguesfera valenciana de les lliçons que EU podria aprendre dels seus companys catalans, únics guanyadors morals de l'equip tripartit 2.0 en l'sprint electoral cap a la Generalitat d'allà dalt.

Per a Glòria Marcos, la coordinadora que repeteix -i per tant per a la majoria de la coalició-, no hi ha res a imitar. La realitat política valenciana i la catalana són diferents. Santa raó. Però una cosa no lleva l'altra. Fins i tot és probable que, en virtut d'eixa diferenciació, la fam de tripartit siga major al sud que al nord del Sènia entre l'electorat d'esquerres. Citant a la mateixa Marcos, és evident que "CiU no és el PP". I si al nord no volen CiU ni en pintura...

Fent amics

Fa uns anys, per a ser més exactes el 2003, hi havia qui cercava acords prelectorals amb la lletania "neoblaver dretà de merda, pacta amb mi". Ara la truita s'ha capgirat i abunda més el "comunista espanyol de merda, pacta amb mi". Qualsevol diria que la intenció és fer amics...

De moment ens hem lliurat

El possible desembarcament a Canal 9 del periodista més objectiu que mai haja tingut RTVE, eixe model de manipulació anomenat Alfredo U-R-D-A-C-I, haurà d'esperar. L'home ha fitxat per Onda 6, la televisió autonòmica madrilenya de Vocento, on presentarà un magazine anomentat Locos x el PP..., perdó, volia dir Madrid.

Els valencians podem estar d'enhorabona. Els madrilenys no tant, però almenys s'han lliurat de pagar-li les factures.

Més raó que un sant

"Per ara, no hi ha vacuna contra els PAI. En totes les sigles polítiques hi ha malalts de rajola i formigó. És pandèmia."

L'escriptor xativí Toni Cucarella, durant la conversa d'aquesta setmana a El Temps, on també s'ha queixat que "l’esquerra en el poder sol comportar-se com la dreta. I això crea bona part d’aquest desencís i la consegüent abstenció".

Cal remarcar que, més enllà dels discursos i les proclamacions d'intencions, al País Valencià no hi ha cap partit amb vocació institucional -ni verd (Villena...), ni nacionalista (Cullera...), ni d'esquerres (Canet...), ni republicà (Sueca...)- que no tinga cap PAI amagat sota la catifa de les pròpies vergonyes.

Això no lleva el reconeixement públic que caldria fer-li a tota una heterogènia, variada i rica colla de regidors resistents que -ells sí- no s'han deixat endur pel corrent i han aconseguit paralitzar o minimitzar la pandèmia a les seues respectives poblacions, durant el que està sent la legislatura més agressiva de la democràcia contra el territori valencià.

En compte de competir pel "tu, més" o el "tu, també", caldria que els partits apostaren per canviar les regles del joc de mode que qui haguera d'anar contracorrent i lluitar contra el vent dels temps foren els malalts de ciment, i no a l'inrevés.

Les lliçons d'Iniciativa (I)

El Levante entrevista avui, per partida triple, els candidats al càrrec de coordinador d'EU que es decidirà durant l'assemblea d'aquest cap de setmana, peça clau per albirar el futur de la hipotètica coalició amb el Bloc i els diferents Verds.

Amb el precedent immediat de l'èxit electoral dels seus companys al nord del Sènia, l'entrevistador els formula la inevitable mateixa pregunta, "¿En vista del éxito de Iniciativa, en qué medida cree que es un modelo que puede ser reproducible en la Comunitat Valenciana?". La importància està en els matisos. Hi ha qui no hi veu cap lliçó...

Pasqüal Mollà:
-Creo que ese modelo debería ser reproducible con las especificidades que aquí tenemos. Iniciativa es también Esquerra Unida i Alternativa. Allí lo que ha funcionado es la coalición. En las autonómicas de 1999 fue el desacuerdo entre Iniciativa y Esquerra Unida la que hizo que Convergència continuara gobernando. De aquella lección se aprendió y en 2003 acudieron en coalición. Aquí lo que no tendríamos que repetir son los fracasos, sino los éxitos. Los referentes aquí de Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa serían ese espacio del Bloc, Els Verds y Esquerra Unida. Pero aquí el nacionalismo no es el radical ni de centro, sino está el nacionalismo en el que se sitúan algunos sectores de Iniciativa.

Josep Bort:
No deja de ser una apuesta por un pacto electoral entre Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa. Apuestan por una opción de gobierno alternativa donde la participación ciudadana, el ecologismo y el nacionalismo son claves. Pero sobre todo apuestan por una tranquilidad interna que hace años que en Esquerra Unida no hay. Sin eso no podremos conseguir ser una izquierda fuerte. Ese modelo hay posibilidad de hacerlo dentro del seno de Esquerra Unida El objetivo es aglutinar todo lo que hay a la izquierda del PSOE, y cuando digo todo es todo, pero siempre desde dentro de Esquerra Unida, a partir de la cual se puede ir sumando.

Glòria Marcos:
-No lo creo. Quien ha tenido unos magníficos resultados son Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, no quisiera olvidarme de esta pata importantísima. Me parece que nosotros somos el referente de la izquierda. Me preocupa exportar modelos políticos de otras comunidades cuando las coyunturas históricas, políticas y culturales son diferentes. ¿Dónde está aquí el referente de Convergència? La sociedad valenciana es diferente y nosotros somos la alternativa de la izquierda transformadora ecosocialista y del valencianismo progresista.