Més tripis blaus

En la recent reforma de l'Estatut els socialistes acceptaren la proposta del Partit Popular de llevar-li el gentilici de "valenciana" a la Generalitat. Una mesura que Camps justificà en equiparar-la en dignitat a la catalana, que no duu cap gentilici, simplement és "la Generalitat". Un gest que algú podria considerar blau si no fóra perquè els blaus practiquen una visió tan distorsionada i psicodèlica de la realitat que no s'han donat per al·ludits, sinó més bé el contrari. El libel de Baltasar Bueno, el Valéncia Oi!, publica ara que "el catalanisme vol desposseir a lo valencià del nom per a absorbirlo", mentre que l'escrivà d'El Palleter enlllaça l'article amb la següent carta de presentació: "El PP i PSPV acordaren rebatejar la Generalitat Valenciana simplement com Generalitat. La majoria de llibres de text parla de "la llengua", "la llengua comuna" o "la nostra llengua" sense cap referencia al nom de la mateixa". Ja ho diu Baltasar Bueno: "bendita manipulación".

Pitjor, impossible

La notícia té la mateixa credibilitat que el mitjà que la difon, és a dir, poca. La qüestió és que Valencia Hui, el diari de Baltasar Bueno, publica avui que Zapatero estaria pensant en Leire Pajín com a possible substituta de Joan Ignasi Pla en el cas que els socialistes valencians perderen les eleccions de maig. Així, a la catàstrofe de veure al PP quatre anys més en el Govern valencià, s'hi sumaria la presència al capdavant del principal partit de l'oposició d'un personatge tan fosc, autoritari i desconnectat de la realitat valenciana com Pajín. Quina por...

Acudit reial

"-¿Sabéis por qué los de Lepe no podrán pertenecer nunca a la mafia? Silencio expectante en la Sala VIPS. -¡Porque les pides coca y te traen Pepsi...!"

O almenys això és el que diuen els d'El Confidencial. A l'article es parla de passada dels negocis del monarca, que ha passat de la misèria absoluta a ser una de les fortunes més riques de l'Estat apanyol. Tot això, i més coses, podeu trobar-les a una recomanadíssima i perseguida biografia no autoritzada del rey. Fa temps que circul·la per internet. No diu res de nou que no s'haja sabut abans, però tot juntet impressiona i de quina manera! Here you are.

Cultura de saldo improvisada

La Copa Amèrica no seran només veles i vents. També hi haurà música i espectacle. El turista mana, i cal que vinga i disfrute, com en el circ. Per això Ajuntament i Generalitat acaben d'anunciar a bombo i platerets que la societat pública Vive Valencia (participada per ells) destinarà sis milions d'euros "a actes culturals i lúdics per complementar la competició". Em comenten que l'anunci ha agafat per sorpresa a molts promotors musicals i culturals -ningú els havia dit res-, però que la sorpresa ha sigut encara més majúscula quan han descobert que, tot i que els espectacles comencen en pocs dies, el programa encara no està tancat i els de la Copa van desesperadament a la cerca i captura de continguts amb què omplir l'artefacte. D'entre els pocs noms anunciats hi ha els britànics d'Il Divo. De moment, a la seua web no figura per enlloc la teòrica actuació d'aquest 28 de febrer, el que dóna idea de la improvisació d'aquesta tramoia.

Qualsevol programació cultural d'envergadura que es pretenga seriosa té pràcticament tancat i perfilat el programa mesos abans de la seua celebració. Més encara si la broma val sis milions d'euros i hi ha administracions públiques per enmig. L'Ajuntament i la Generalitat, en canvi, segueixen la pràctica del pensat i fet. Així no es munta cap programació coherent. Simplement s'intenta complir la nota cultural a colp de talonari. L'important no és que vinguen grups bons i atractius, que hi haja espectacles poderosos i una programació interessant, sinó que la gent veja que es fan coses, encara que siga penosament. Tot i així, esperem que en la pedrega vinga algun grup que pague la pena, i no, no m'estic referint a Il Divo...

Què li passa a Izquierda Unida?

Les diferències entre les distintes famílies que conformen Esquerra Unida van marcar els prolegòmens de la signatura del Compromís pel País Valencià. Però no són res -absolutament res- comparades amb les que atien la formació mare, Izquierda Unida. El periòdic Diagonal analitza aquesta setmana els casos més sagnants, que podeu llegir en valencià ací (cortesia de la gent d'Espai Alternatiu). El cas valencià, un joc de xiquets.

Falles light versus falles papals

Llig al provincial que la Junta i els artistes fallers "vigilaran que no hi haja figures ofensives en l'exposició del ninot". En el record queda la censura de l'any passat que va patir un ninot de l'artista Toni Fornés. La cosa anava de sotanes. De fet consistia en un grup de monges mirant-se un consolador en forma de ciri. Tot plegat molt faller, irreverent i grotesc, que és com eren la majoria dels monuments fallers abans d'imposar-se la moda light que s'estrenà amb el franquisme.

I què dimonis voldran dir amb allò de "figures ofensives"? Si ens posem en el terreny del políticament correcte, a dures penes hi hauria cap ninot que se salvés de la porga. La cosa olora a què la fatwa només dóna llicència per ofendre's a la santa Església catòlica de Roma. Posats a queixar-se, les feministes, els gais, els funcionaris, els polítics o els simples estetes podrien dir molta missa, però de segur que poques veles tindran en l'enterro. Amb la visita del Papa encara recent, els seus representants en la terra de les flors i de l'amor deuen d'estar tremolant amb la visió dels Ratzingers de cartró-i-pedra o cotó sintètic que els esperen a la cantonada. Front a la cultura light, no hi ha res com una bona dieta mediterrània.