La web morta del Bloc

Internet és ple de cadàvers. Pàgines en desús que de tant en tant se t'apareixen com espectres per mitjà del Google o altres cercadors. Així pots topetar-te amb www.bloc-nacionalista.org, la web del Bloc entre 1999 i 2001, any en què va passar al seu domini actual: www.bloc.ws. Segons www.who.is el domini continua pertanyent al Bloc, tot i que salta a la vista que la tenen més que descuidada. L'únic enllaç t'envia a una pàgina porno i, junt a un text en què es convida a manifestar-se contra la guerra d'Iraq, els crackers han deixat un comunicat dels antixavistes veneçolans!

La web original, evidentment, no hi té res a veure. Qui tinga curiositat pot fer un viatge en el temps a través de Time Machine. És interessant veure, per exemple, els dissenys i missatges de la formació a l'octubre 1999 (sembla una Nafarroa Bai!) i seguir-ne l'evolució posterior fins febrer de 2001, últim mes actiu de la web, on s'introdueix en el disseny un blau fosc "convergent" i hi ha referències a eixe "tercer espai" que tanta literatura produïria després.

Votoyón virtual

Hi ha publicitat viral que fufa i d'altra que ni fu ni fa. Els analgèsics han fet estralls amb una pàgina que va crear l'equip de campanya d'IU que segurament li sonarà a xinès a molta gent. Votoyon (les referències a què remet són clares, no?) es basava en difondre vídeos de suposat impacte penjats també al Youtube, com ara una suposada versió censurada del vídeo electoral d'IU o una conversa entre dos suposats candidats del PP i el PSOE molt especial. Els autors esperaven que el contagi s'estendria com un èvola cibernètic. Una altra vegada serà.

Objectiu aconseguit

No aprén (o sí)

La líder còsmica de la pota coixa del Compromís assegura haver pres nota de la desfeta electoral. Com a mostra de bona voluntat renuncia a presentar-se a les eleccions de 2011, però que la deixen fer de parlamentària durant aquests quatre anys. No se n'adona la camarada Marcos que eixe costum purificador de cremar cada legislatura les naus parlamentàries no ha beneficiat gens a Esquerra Unida? Hi ha qui diu que aquesta volta no serà així, que a EU li queden quatre telediaris i Marcos, efectivament, no es presentarà sota unes sigles que desapareixeran. Però qui sap si ho farà sota una mena de "reunificació comunista" de nou encuny...

Joan Ignasi l'optimista

Un conegut socialista em comentava fa poc que Joan Ignasi Pla és un socialista clàssic de la vella escola. D'aquells que només abandonen la cadira pel mètode democràtic de la patada al cul. Que si s'aferra al càrrec com un ionqui a la xeringa no és per evitar desgastar el partit de cara a les properes eleccions estatals, sinó senzillament perquè pretèn optar a la reelecció com a secretari general.

Esperem que aquest optimisme "planià" estiga tallat de la mateixa fusta que el va fer confiar que, amb ell de candidat, els seus derrotarien el PP el 27 de maig. I que la reparadora patada al cul vinga prompte...

Tornem del silenci

L'altre dia, abans d'eleccions, un amic em preguntava perquè teníem abandonat el blog. La resposta és senzilla: només se'ns ocorrien crítiques a la campanya socialista i a la del Compromís i per desmoralitzar a la tropa ja està l'enemic. Així i tot, la desfeta ha sigut pitjor que el que vaticinaven els nostres més terribles malsons. Ara més que mai calen noves veus i noves reflexions. Cal un tsunami que canvie de dalt a baix la fesomia i els discursos de l'esquerra valenciana. El present és magre però el futur encara pot ser nostre si volem i podem. Parlem-ne, doncs.

Tenim els polítics que ens mereixem?

Sàvies paraules, les d'Enric Castelló al Bloc pel País:

El problema valencià no és si hi ha més o menys blau a la bandera, el problema valencià és l'atur, el problema d'accés a la vivenda, la manca d'infrastructures tecnològiques, la qualitat de l'ensenyament, la competitivitat de les empreses mitjanes, la modernització del camp, la desertització del territori, etc. Eixos problemes són més difícils però infinitament més urgents que qualsevol debatet sobre valencià-català. Alguns polítics només tenen respostes tan fàcils com inútils i demagògiques: ala, muntem una manifestació "!Agua para todos!". Jo, sincerament, només veig una solució: més democràcia. O siga: canvi, canvi i canvi. Els valencians no ens mereixem això.

Només un apunt: seguir que a l'altra banda tenen ben clars quins són els veritables problemes dels valencians?

Manipulació de primera

Confesse que em tenia prou mosca l'atribució que els mitjans de comunicació li donen a Tele Espe com la pitjor televisió pública de l'Estat. "I Tele Camps, què?", em preguntava. "Ai, ja estan els mesetaris mirant-se el melic com sempre..." .

Qüestions lingüístiques al marge, sí és veritat que a Canal 9 la manipulació activa se centra més en el telenotícies. A la resta, senzillament, desinformen: espectacles, successos, premsa del cor i futbol (i si poden anar junts, millor).

Telemadrid és una altra cosa. És la manipulació contínua: en quasi totes les franges horàries hi ha espais on es repeteixen les consignes del PP.

Aquesta setmana s'ha emportat la palma Ciudadanos de Segunda, un documental de prop de 50 minuts on, amb una mentida com argument principal (la suposada persecució del castellà a Catalunya), s'exposen tots els tòpics espanyoleitors contra els malèvols catalans, eixos jueus-menja-xiquets del segle XXI.

Algú ha penjat l'esperpent al Youtube. A Tele Camps li ha eixit un alumne avantatjat. Ací teniu la prova. Cuideu-vos.

Comando G

La campanya sembla començar a estendre's pel Youtube. Ací teniu una nova parida visual: el comando G-eneralitat, que encara no hem sabut esbrinar si està a favor o en contra del Compromís... vosaltres direu...

Trencant el silenci

La mandra i la inèrcia són els pitjors enemics dels blocaires. Després d'una temporada en silenci tornem a la càrrega amb les piles renovades. Fins aviat!