A guanyar diners

El concepte que subjau a la Fórmula 1 és l'actualització d'una idea més vella que la cocacola, que va ser patentada enllà pels boscos de Serwood per un tal Robin Hood, "furtar-li els diners als rics per donar-li'ls als pobres". En el cas que ens pertoca els rics són l'Estat, la Generalitat valenciana (i els pagans que la sostenim) i els pobres una joint venture formada per abnegats i patriòtics empresaris de la construcció, una multinacional del motor i un pilot jubil·lat. En l'entrevista que el mercantil li publica avui a Jorge Martínez 'Aspar', el rostre públic de Valmor S.L., l'empresa encarregada d'explotar comercialment el Circuit d'Europa, destaca l'exquisita conjugació que l'home fa de les persones verbals. "A principios de julio nos darán la obra finalizada de la pista y a partir de ahí comenzaremos el montaje". Més clar, l'aigua: primer la Generalitat, o siga, nosaltres, fem les obres, i després Valmort, o siga, ells, instal·len les grades i posen les màquines expenedores. I a guanyar diners...

Rajoles per a tots

Després dels pilotassos del València C.F. i el Llevant U.E., el Pamesa diu que també vol. Clar que sí! Prou de discriminacions al bàsquet, o suquem tots o la Rita al riu. I què passa amb el handbol, el futbol de base o el waterpolo? Requalificacions per a tots! El president de l'equip de Juan Roig, Manolo Llorente, diu mig en broma que "compraremos un campo de alfalfa y pediremos que nos lo recalifiquen para construir un pabellón". Eixa està sent la quintaessència de l'urbanisme valencià, que en la seua vessant esportiva porta temps amb les caretes llevades. Amb el pas que anem no seria estrany que d'ací a poc apareguera al Laboris un anunci del rotllo "Constructor arruinado busca club deportivo para pegar pelotazo". Però la gallineta dels ous d'or cada volta està més prima i famolenca. Que li ho pregunten a Juan Bautista Soler, l'amo del València C.F., que ja no sap a qui encolomar-li el caríssim solar de Mestalla. Però no us preocupeu. Si la jugada li ix malament, la factura anirà -com és tradició- a càrrec dels pressupostos de la Generalitat. El futbol som tots. I el bàsquet també, què collons!

Torrente desfila per Ontinyent

Aquest cap de setmana els fatxes més evidents desfilaren per Ontinyent, en pla pasarel·la Gaudí hitleriana però amb menys models i sense públic. Fidels a la seua tradició, enguany torna a portar-se el negre. No siguen mal pensats, ens referim als pantalons negres i les camises pardes (que és una altra manera de dir negre). També podia veure's una línia, més arriscada, de roba de xàndal estil mascatxapes. La majoria dels pentinats, d'al·lopècia artificial, tot i que el temps no perdona i a alguns se li veia molt natural. Aquest és el cas d'Antonio Vicedo, líder d'Alianza Nacional i amant de les línies dures (les del partit, s'entén). El seu mostatxo estil Caudillo imperial li faria tremolar les cames a les dones més àries. Ens recorda tant a José Luís Torrente (veure imatge de baix) que sembla que el personatge s'haja escapolit del cel·luloide.



Més fotos i crònica de la desfilada, ací.

El mal que ve del sud

Aprofitant la marxa del valencià Vicent Sanchis de la direcció de l'Avui, el director de la revista El Triangle, Jaume Reixach, fa una reflexió demolidora sobre el paper que han jugat històricament, al seu parer, els valencians "immigrats" a Catalunya.

Heus ací unes perles:

"Jordi Pujol, furibund antisocialista, va trobar en els “exiliats” valencians una eficaç “quinta columna” per tal d’afeblir per l’esquerra i l’independentisme el PSPV i, d’aquesta manera, desallotjar els socialistes de la Generalitat valenciana".

"Resulta molt fàcil per a un valencià –penso en Vicent Sanchis, en Eliseu Climent o en Alfons López Tena– donar lliçons de nacionalisme radical als catalans, mentre per activa o per passiva han fet que el PP més extrem governi al País Valencià. Abans que intentar “salvar” Catalunya, els valencians “exiliats” tenen l’obligació de “salvar” el País Valencià i això, o bé no els interessa o, en el fons, ja els hi va bé com estan les coses per tal de poder vendre (i cobrar) tones de victimisme a Barcelona".

Podeu llegir-vos l'article senser ací. Al capdavall es tracta d'una oda al PSOE, que pel que sembla és el gènere que darrerament més conrea Reixach. Això sí, no sembla faltar-li raó en algunes de les coses que diu, no?

Abstenció

Miquel Real, d'Iniciativa del Poble Valencià (IPV) fa una afirmació molt curiosa avui al mercantil:

Un estudi aproximat al comportament electoral valencià ens diu que els votants d´esquerres difícilment canvien el sentit del vot. Les decepcions polítiques les solen transformar en abstenció electoral i els patits d´esquerres, en moltes ocasions, no traduïm adequadament aquest missatge.

A quants electors haurà espantat ja la crisi del Compromís? No calen molts estudis per endevinar que el bac a les properes estatals serà antològic a una i altra banda del Danubi.

Què celebren avui?

Combustió espontània? Norl!!

El daikiri fa temps que se'ns havia acabat. Així que tornem de les eternes i immerescudes vancances i reprenem l'activitat al blog, que la cosa està que crema. De tota la palla que s'ha escrit sobre el major incendi d'aquest estiu que no acaba de marxar (parlem de retrats reials, no d'arbres), ens quedem amb els deliris del creatiu de la teoria conspiranoica de l'11-M, Luís del Pino, l'home que no va nàixer sinó que el van plantar (d'ací l'expressió castellana "plantar un pino"). La pel·li és la següent: l'Estat s'infiltra en tots els moviments antisistema, a dreta (extrema) i a esquerra (extrema), i si als vailets de l'independentisme català els ha donat per cremar borbons bidimiensionals ha sigut perquè des de les clavegueres de l'Estat tenen un pla. Exacte: el sempitern pla per destruïr Ejpaññña. Del Pino aspira a guionista de 24. De moment, al pobre, només el deixen escriure remakes de Torrente.

Vacances pàtries

Tenim una exclusiva: els nostres agents infiltrats han descobert l'indret on estiueja l'angelical Ángel Acebes.

La imatge pertany a Gorka Limocho.

Rita a bord

No se si sabeu que jo treballe per ACM, l' empresa organitzadora de l' event.

Doncs bé ahir quan va guanyar Alinghi, anaven a entregar-li la copa en una plataforma de conglomerat de fusta. Eixa plataforma estava pensada per suportar el pes de màxim 30 persones, o siga els tripulants i pocs més. Però heus ací que als senyors tripulants no se'ls ocorre millor cosa que pujar a les dones i els xiquets, a això li afegim a Camps, a Castellano, Rambla i companyia i per a mes inri la Rita (passadíssima de tot) pegant bots... els responsables de la plataforma tremolant, no se'ls en va anar la suor freda fins que tot acabà pq per un costat la plataforma va començar a quebrar-se i van estar a puntet d' anar tots al aigua...en serio vos dic que la van afonar...collons haguera sigut una imatge digna del millor sketch de Xavi Castillo.

També com a anècdota vos dire que en l' acte quan l' speaker va dir, nomes pujar Camps i Rita"saludemos a nuestras autoridades que nos han traido la Americ's Cup a Valencia" es van sentir xiulits, uns quants.

Extret d'un fil de Valencianisme.com.

L'estratègia de l'escorpí

Marcos explicó ante los dirigentes del resto de federaciones de IU que buena parte de la hecatombe electoral del partido en la Comunitat Valenciana se explica porque se vieron obligados por las circunstancias a pactar con el Bloc, que, según dijo, es el referente de Convergència i Unió (CiU) en la Comunitat y que esa especie de interferencia ideológica ha creado confusión respecto a la esencia de Compromís.

Llegiu més a l'article del mercantil. Al·lucinant. Pràcticament no hi ha cap analista polític, siga del color que siga, que no haja vist en el Compromís la taula de salvació que ha lliurat Esquerra Unida de l'extraparlamentarisme. Glòria Marcos menteix descabelladament per salvar els mobles davant la federal d'IU o definitivament ha perdut l'oremus polític. Els d'Esquerra i País també semblen ser d'una altra galàxia, si realment es pensen que el Bloc està per la llavor d'una Iniciativa per Catalunya a la valenciana. Tots plegats semblen decidits a seguir l'estratègia de l'escorpí, que quan es troba envoltat de perill opta per punxar-se amb el seu propi verí i suïcidar-se.