Amb l’acord preelectoral tancat, caldrà esperar a veure la incidència que té el discurs de Joan Ignasi Pla, secretari general del PSPV-PSOE, i, encara més, l’anomenat “efecte Zapatero”, en la titànica feina dels socialistes per retallar els onze punts que el PP va treure’ls el 2007. Si són capaços de retallar aquesta distància, l’objectiu del pacte –“oposar-nos en qualsevol cas al PP”– serà ben a prop. Caldrà veure, també, si aquest compromís dels contraents implica que no puguen haver pactes amb el PP a cap municipi, una qüestió que no seria gaire ben rebuda per determinades esferes dels nacionalistes.Més coses a la crònica de Tribuna.cat.
dijous, de novembre 30, 2006
Analitzant el pacte
Amb dos collons!
La cosa té bemols. L'autoritat portuària de València, la mateixa que va carregar-se la Punta en un zal i no res i que ara sospira per fer més gran la casa sense importar-li els possibles efectes en la platja del Saler, lliura uns premis de Gestió Ambiental a través de la Fundación Valenciaport. Si això ja té delicte, l'empresa guardonada, Spanish Depot Service, encara en té més: fa temps que ocupa sense llicència sòl protegit al parc de l'Albufera. I li donen un premi --mediambiental!!--, com si res.
La punta de l'iceberg
La investigación abierta por el PP de Murcia sobre los negocios del alcalde de San Javier (Mar Menor, La Manga) indica que ese asunto es la punta de un iceberg con conexiones societarias y políticas que alcanzan a la provincia limítrofe de Alicante, al corazón de la Comunidad Autónoma de Murcia e, incluso, a otros municipios murcianos gobernados por el PSOE.I quines són les poblacions alacantines afectades? Bingo! Pilar de la Horadada (o de la Foradada, com la conya que li faig a una amiga que hi viu). Llegiu, llegiu...
El cotó-en-pèl
Si l'hagueren inventat abans...
Qui sap. Potser personatges com el de la imatge, retratat genialment junt amb el seu ego, s'haurien dedicat a coses tan productives i innòcues com el conreu de tomaques en el cas d'haver conegut abans a Jock, Wonder Jock.
dimecres, de novembre 29, 2006
1 euro per a Espe
Interessant i divertida iniciativa cuinada en un temps rècord al recomanadíssim blog de Periodismo Incendiario. Més d'un espe local es mereix un regal semblant. A què esperem?
Nou periodisme?
El arzobispo de Valencia, monseñor Agustín García-Gasco, visitó ayer la redacción de Valéncia hui. Llegó a las cinco en punto de la tarde y fue recibido por los accionistas del diario, Juan Lladró y Héctor Gimeno, y por el director, Baltasar Bueno.Tanto él como su amplio séquito recorrieron las instalaciones y comprobaron los medios técnicos con los que cuentan. Después procedió a su bendición y a desear suerte a todos los profesionales que se han embarcado en este novedoso proyecto.
"Veo gente joven y con ganas de resonancia. En vuestras manos está hacer lo que necesita Valencia, Y de aquí llegar al ámbito nacional e incluso internacional", observó el arzobispo.
Monseñor Agustín García-Gasco animó a los redactores a "descubrir día tras día que la diversidad y la complementariedad son necesarias para la unión. Así podréis conseguir que vuestro trabajo no sólo contribuya al bien común, sino también que entre en la familia".
Encara no li hem donat una ullada a l'edició en paper del nou pamflet de Lladró i Baltasar. La cita l'hem tret de la seua web. La pàgina principal encara no és accessible, però podeu curiosejar ací.
Ah, i per descomptat, la notícia s'intitola El Arzobispo bendice Valéncia Hui. La cosa promet...
Zaplana, el perfil
Ara que el diari El Mundo ha alliberat els seus arxius històrics a Internet, podem rescatar de l'oblit un escandalòs perfil hagiogràfic de l'aleshores flamant nou minijtre de Treball. Aquest subproducte periodístic del genere pilota que tant li agrada conrear a Pedrojeta conté unes declaracions que mereixerien ocupar, amb drets propis, un lloc privilegiat en l'extensa biografia del personatge.Avisats esteu:
Cuando le preguntas qué haría de tener en su mano el poder para cambiar el curso, a veces inevitable de las cosas, responde rápido sin darse un respiro: “Si tuviera ese poder eliminaría el hambre, la miseria, las desigualdades. Ojalá con sólo desearlo pudiéramos ayudar de verdad a los más desfavorecidos".Desconeixem què ha fet Edu per la pau mundial des què toca poder, però sí sabem que de plorar per no poder aconseguir un Opel Vectra (.pdf) ha passat a tindre grans propietats immobiliàries. Tammateix, encara li queda molt a aquest gran somiador per superar la misèria i les desigualtats que el distancien de prohoms com Bill Gates o l'amic Paco el Pocero. Cal seguir lluitant.
dimarts, de novembre 28, 2006
Fumata blanca!
El culebrot de l'any, que s'ha allargat més de l'estrictament necessari, ha acabat finalment en matrimoni. Per les xemeneies de Vilaweb podeu veure el primer senyal de la fumata blanca. Els d'EU-Bloc ja ho intuïen aquest matí. Ara només queda la consumació en forma de presentació oficial. Seguirem informant.
Actualització: podeu llegir la primera declaració programàtica ací (.pdf) i ací (web).
Actualització: podeu llegir la primera declaració programàtica ací (.pdf) i ací (web).
dilluns, de novembre 27, 2006
700.000 forats diaris
Que l'ajuntament de València no té ni un clau és cosa sabuda. No ho és tant la magnitud de la tragèdia d'unes xifres que maregen. Per als pressuposts de 2007, de 830 milions d'euros, hi ha previst un deute que supera els 968 milions d'euros. Un 36 per cent més que el 2006!Segons explica El Boletín en un reportatge de lectura obligatòria, el deute està creixent ara mateix al vertiginós ritme de 30.000 euros per hora o, el que és el mateix, 700.000 per dia. O siga, que en el minut que em costa escriure aquesta entrada Rita Barberà haurà aconseguit que els seus administrats li deguen 500 euros més als bancs. Quin vertigen, no?
Justícia a Vila-Real
"A Ecks empresonem els polítics només elegir-los. Ens estalviem tràmits".Traducció lliure d'una cita de Terry Prachett, autor de la meravellosa i descollonant saga de Discworld (per a quan en català?).
Podeu llegir una bona anàlisi sobre la delicada situació del Dioni de Vila-Real ací.
Creuem els dits
Aquesta vesprada EU i el Bloc desfullen definitivament la margarida del pacte. Tot i que tampoc seria descartable un nou aggiornament d'eixos a què ens tenen tant acostumats. Com diuen al blog d'EU-Bloc, "no pactar ens sembla una burrada, però ajornar la burrada només servirà per fer-la més gran". Atents, doncs, a la bloguesfera. Estarem a l'aguait.
divendres, de novembre 24, 2006
dimecres, de novembre 22, 2006
Pareguts raonables
La troballa l'ha fet la gent de Nocapencapcap -als qui de pas saludem i felicitem pel seu blog- . A qui s'assembla José Manuel Miralles, eixe ecologista d'ocasió que actualment fa de president d'Unió Valenciana? Uiiiii... us esteu congelant més que un esquimal empatxat de frigos... la resposta la teniu ací.
Per cert, ja posats en el tema, Malva-Rosa Connection ens cita una nota de premsa de la nova parella de fet de Miralles, Los Verdes (?)-Ecopacifistas (?). Ojo al dato, que diria aquell:
Per cert, ja posats en el tema, Malva-Rosa Connection ens cita una nota de premsa de la nova parella de fet de Miralles, Los Verdes (?)-Ecopacifistas (?). Ojo al dato, que diria aquell:
"En la reunión (...) se acordó por mayoría considerar la tendencia política-filosófica de Los Verdes-Ecopacifistas como de: CENTRO MODERADO"Festival de l'humor.
dilluns, de novembre 20, 2006
L'estranya parella
Que Unió Valenciana es coaligue amb Los Verdes-Ecopacifistas és com si un grup de maltractadors s'ajuntaren amb unes feministes. Podeu llegir la notícia ací. A qui li semble una marcianada això de Los Verdes-Ecopacifistas caldria recordar-li que el 2003 obtingueren 21.199 vots en solitari, uns milers més que ERPV, els quals, units als 72.594 de la formació de José Manuel Miralles, apropen els regionalistes a les portes de la barrera del 5 per cent.Però el conte de la lletera s'acaba ací. A les eleccions de 2007 s'espera una sagnia de vots blaus cap a Coalición Valenciana, no sabem de quina dimensió però suficient per preveure que l'estranya parella no creixerà per eixe costat. La pota verda també falla: a desgrat dels mateixos partits verds, que ara defugen el combat en solitari emprant resultats anteriors com a moneda de canvi per pactar llocs d'eixida en altres formacions, una part gens menyspreable dels seus hipotètics votants només fan l'esforç d'acostar-se a les urnes si hi ha paperetes exclusivament del seu color, sense tonalitats afegides. És la "llei de la marca verda". Bona part dels abans impensables resultats de Los Verdes-Ecopacifistas de 2003 s'expliquen en què eren l'única opció verda que s'hi presentava en solitari, mentre que les opcions tradicionals ho feien, dividides, uns amb l'Entesa i els altres amb el Bloc.
Això, per no parlar que hi ha sumes que resten. A veure com li explica Unió Valenciana al seu votant-de-tota-la-vida que ara s'han tornat com eixos odiats i temuts "ecologistes"; o com convencen Los Verdes-Ecopacifistas als seus antics electors que ara toca votar per eixe partit tan associat a l'epidèmia dels PAI com és Unió Valenciana. Una estranya parella, sí senyor.
Per cert: hauran acordat la línia política a seguir en el fantasiós cas d'arribar a les Corts i ser clau del Govern? Us imagineu un quadripartit PSOE-EU-Bloc-UV, o un govern del PP amb vots ecologistes? La política, veritablement, és l'art de l'impossible.
diumenge, de novembre 19, 2006
Les mentides de l'aigua
Escola Valenciana ha editat un rigurós estudi sobre el territori valencià que, entre altres coses, treu unes conclusions esfereïdores sobre l'aigua que trenquen molts mites i mentides perpetrades pel Partit Popular i la Generalitat valenciana. Aquestes són algunes de les seues dades:
- Al País Valencià la demanda humana d'aigua per unitat de superfície és més del doble que al conjunt d'Espanya.
- Els valencians consumim el 80 per cent de les aportacions mitjanes del cicle hidrològic. Unes xifres que contrasten amb la mitjana mundial, d'un 10 per cent, europea, d'un 20 per cent i espanyola, d'un 30 per cent.
- El ritme de consum valencià doblaria l'espanyol i triplicaria a l'europeu encara que igualàrem els nivells de pluja.
- Per aconseguir un euro de PIB es necessita el doble d'aigua al País Valencià que a la Unió Europea.
- Consumim un 31 per cent d'aigua per unitat de superfícies que la mitjana de l'Arc Mediterrani.
Això vol dir que sense una nova cultura de l'aigua consensuada entre totes les forces polítiques, empresarials i socials, ni amb quatre transvasaments de l'Ebre se soluciona el sempitern problema hídric valencià, que no es resumeix en una simple qüestió de camps de golf. A altres zones mediterrànies amb nivells semblants de pluviositat i urbanisme descontrolat el consum d'aigua està força més racionalitzat que a casa nostra. Però el PP sembla estar còmode rere la barricada del PHN en compte de voler agafar el bou per les banyes...
- Al País Valencià la demanda humana d'aigua per unitat de superfície és més del doble que al conjunt d'Espanya.
- Els valencians consumim el 80 per cent de les aportacions mitjanes del cicle hidrològic. Unes xifres que contrasten amb la mitjana mundial, d'un 10 per cent, europea, d'un 20 per cent i espanyola, d'un 30 per cent.
- El ritme de consum valencià doblaria l'espanyol i triplicaria a l'europeu encara que igualàrem els nivells de pluja.
- Per aconseguir un euro de PIB es necessita el doble d'aigua al País Valencià que a la Unió Europea.
- Consumim un 31 per cent d'aigua per unitat de superfícies que la mitjana de l'Arc Mediterrani.
Això vol dir que sense una nova cultura de l'aigua consensuada entre totes les forces polítiques, empresarials i socials, ni amb quatre transvasaments de l'Ebre se soluciona el sempitern problema hídric valencià, que no es resumeix en una simple qüestió de camps de golf. A altres zones mediterrànies amb nivells semblants de pluviositat i urbanisme descontrolat el consum d'aigua està força més racionalitzat que a casa nostra. Però el PP sembla estar còmode rere la barricada del PHN en compte de voler agafar el bou per les banyes...
divendres, de novembre 17, 2006
El preu de la Copa
Rita Barberà li ho acaba de comunicar a les associacions de veïns: als pressupostos de 2007 toca apretar-se el cinturó i no hi haurà diners per a parcs ni -atenció- més faroles (Rita sense plantar faroles...!). L’Ajuntament ha tocat fons per moltes raons, però una d'important són els 90 milions d'euros que li ha pagat als suïssos d'ACM per haver triat València com l'organitzadora de la Copa Amèrica. Una xifra que va motivar la deserció de la que en realitat era la principal candidata, Marsella, que va rebutjar la Copa al considerar que el preu que demanaven a canvi era “un robatori”. Allí governa una coalició d’esquerres. A València... ehem... algú sap qui dimonis governa a València?
Cinc cèntims de la Gramàtica
A l'espera que algú -o la mateixa AVL- penge a la xarxa l'acabada d'eixir del forn Gramàtica Normativa del Valencià, al fòrum de Valencianisme.com l'usuari Captallat ha publicat el que sembla ser la Introducció. Ací la teniu.
PD. Si algú troba una adreça amb el document sencer, que avise als comentaris, plis.
PD. Si algú troba una adreça amb el document sencer, que avise als comentaris, plis.
Hipòcrita i farsant
A principis de la dècada dels 80, un conegut periodista apanyol escrivia sobre el GAL coses com les que segueixen:
"Para estos cómodos vigilantes de la doble moral sería bueno que la policía acabara por todos los medios con el terrorismo, pero sin que la sociedad se enterara demasiado de la sangre, el sudor y las lágrimas que cuesta defenderla”
“A Barrionuevo no habría que cesarle por estar consintiendo acciones irregulares en el sur de Francia, sino por cosechar tan pocos éxitos, a pesar de la infinita buena voluntad con que ejerce el cargo. ¿Existe alguna fuerza política o social de cierta relevancia dispuesta a reclamar la cabeza de González por esta circunstancia? Desde luego que no”
“A las bestias se las encierra tras los barrotes más gruesos que existan en la celda. Para ello, primero se las caza mediante todo tipo de tretas. Y si en la aventura muere alguna, mala suerte (o buena suerte). La muerte de ETA es nuestra vida. No hay derechos humanos a la hora de cazar el tigre. Al tigre se le busca, se le acecha, se le acosa, se le coge y, si hace falta, se le mata. Podrían caer cincuenta etarras en combate y las manos de España continuarán limpias de sangre humana… A los policías que disparen contra ellos se les recibirá como a valientes…”
"La lucha contra ETA debe planearse como una campaña de ‘desratización’ aplicando una serie de técnicas tan viejas como la historia del mundo…”
“[El terrorisme d'Estat té]legitimidad moral para recurrir a métodos irregulares”
No parlem de cap redactor d'El Alcázar o la revista interna de Fuerza Nueva, sinó del mateix Pedrojeta Ramírez. Un hipòcrita professional que canvia de jaqueta i juga amb la mort en funció dels propis interessos.
"Para estos cómodos vigilantes de la doble moral sería bueno que la policía acabara por todos los medios con el terrorismo, pero sin que la sociedad se enterara demasiado de la sangre, el sudor y las lágrimas que cuesta defenderla”
“A Barrionuevo no habría que cesarle por estar consintiendo acciones irregulares en el sur de Francia, sino por cosechar tan pocos éxitos, a pesar de la infinita buena voluntad con que ejerce el cargo. ¿Existe alguna fuerza política o social de cierta relevancia dispuesta a reclamar la cabeza de González por esta circunstancia? Desde luego que no”
“A las bestias se las encierra tras los barrotes más gruesos que existan en la celda. Para ello, primero se las caza mediante todo tipo de tretas. Y si en la aventura muere alguna, mala suerte (o buena suerte). La muerte de ETA es nuestra vida. No hay derechos humanos a la hora de cazar el tigre. Al tigre se le busca, se le acecha, se le acosa, se le coge y, si hace falta, se le mata. Podrían caer cincuenta etarras en combate y las manos de España continuarán limpias de sangre humana… A los policías que disparen contra ellos se les recibirá como a valientes…”
"La lucha contra ETA debe planearse como una campaña de ‘desratización’ aplicando una serie de técnicas tan viejas como la historia del mundo…”
“[El terrorisme d'Estat té]legitimidad moral para recurrir a métodos irregulares”
No parlem de cap redactor d'El Alcázar o la revista interna de Fuerza Nueva, sinó del mateix Pedrojeta Ramírez. Un hipòcrita professional que canvia de jaqueta i juga amb la mort en funció dels propis interessos.
dijous, de novembre 16, 2006
El pensament polític del negre de Giner
La Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) presentarà dijous de la setmana vinent un llibre d'eixos que estan destinats a ocupar el lloc més humit, abandonat i fosc dels soterranis d'alguna institució a l'ús. Aquesta contribució desinteressada a l'extermini dels boscos porta per nom Valencianisme i municipalisme sempre: ahir, hui i demà, i constitueix un compendi dels discursos d'eixe prohom i intel·lectual de la política que és Fernando Giner.En la foto fixa de l'acte hi haurà un gran absent, a qui paradoxalment li agrada eixir en les fotos més que una llepolia a un xiquet: el mateix Giner. Les raons? Segons el diari mercantil s'hauria desvinculat del llibre al no poder participar en la selecció dels textos. També és evident que un home que ha transitat de Fuerza Nueva al PP via Unió Valenciana, i del zaplanisme al campsisme, puga preferir que no li recorden coses del seu passat, ni que siga el més immediat.
Qui si podria ser-hi present, dissimulat entre el públic, és el veritable autor de la major part de la producció literària de Giner durant la seua estada a la Diputació de València, el seu negre de cambra particular. Què se n'ha fet d'aquells membres de l'antiga Joventut Valencianista, amants de la tercera via i del "valencianisme de conciliació", que a diferència dels seus excompanys, en compte d'engrossar les files del nacionalisme decidiren practicar l'entrisme en el PP prometent canviar-lo des de dins? A un d'ells la UNED li acaba de publicar un llibre...
Actualització: al final guanyaren les ganes d'eixir en la foto i Giner va assistir a la presentació de l'obra. La crònica de la cerimònia pot llegir-se al mercantil. Creiem que l'home va tindre un lapsus lingüístic, i que quan va amollar que "desde que tengo uso de razón, el amor de mi vida ha sido mi tierra, el Reino de Valencia", en realitat volia dir "mi solar".
dimecres, de novembre 15, 2006
La propaganda que ve (II)
El Boletín d'aquesta setmana entrevista José María Mas Millet, president de Televisión Popular del Mediterráneo, que serà un dels dos canals autonòmics de televisió privada que apareixeran amb la TDT. L'altre serà el de Las Provincias...Amb un nom de reminiscències tan populars, el capital d'aquesta tele està format pels següents accionistes: l'Arquebisbat de Sogorb-Castelló (10 per cent), l'Obispat d'Oriola (10 per cent), Iniciativas Audiovisuales-Grupo Cope (30 per cent) i TPL Cartera de Medios Audiovisuales (40 per cent). Aquesta darrera és una societat creada ad hoc que té al mateix Mas Millet com a únic accionista. Tot i això, l'home, que sap tant de gestió televisiva com pot saber-ne un advocat, assegura voler incorporar-hi "empresarios y profesionales de esta Comunidad que estén dispuestos a ello y que compartan plenamente y sin fisuras nuestro modelo de televisión".
I quin és el model de televisió plantejat? "Valenciana, entretenida, amena, cercana, que transmita optimismo y que sea eminentemente de carácter familiar, haciéndonos eco del mensaje que nos dejó Benedicto XVI en su visita a Valencia de que la família sí que importa".
Això fa por, molta por...
La propaganda que ve (I)
El canal és Libertad Digital TV, propietat de Federico Jiménez Losantos i portaveu mediàtic de la dreta més extrema del PP. Malgrat ser una televisió forània i sense cap tipus d'experiència en el món audiovisual, al País Valencià emetrà per imposició del PP a les demarcacions d'Elx, Sagunt, Torrent i Alzira. Unes zones que són, veges tu quina casualitat, governades majoritàriament per l'esquerra.
Sense complexos: el presentador de la promo és Españoleitor, el Borja Díaz de Pecado Original. Tota una declaració de principis.
dilluns, de novembre 13, 2006
De pilotes i pilotassos
"El fútbol español juega al pelotazo. Aunque los futbolistas raseen el balón, sus millonarios sueldos salen en buena medida de recalificaciones urbanísticas, de la publicidad institucional y de otros apoyos públicos. En los últimos cinco años, una decena de clubes de primera y segunda división han ingresado más de 1.000 millones de euros sólo con cambios de uso del suelo. Las operaciones inmobiliarias han saneado las cuentas y mejorado los resultados deportivos."
diumenge, de novembre 12, 2006
Fins en la sopa
La pressió urbanística és tan gran que arriba fins els indrets més insospitats, per exemple la versió en castellà de la Wikipedia. Atenció al que s'hi pot llegir sobre El Puig:
"Las empresas Promotoras estan expandiendo la oferta inmobilaria de El Puig e incluso el Grupo TERESA tiene su sede principal en el municipio, ofreciendo empleo a más de 300 personas y promoviendo una media de 500 viviendas anuales.
La futura urbanización de un sector de 2.500.000 metros cuadrados con Campo de Golf garantizan una constante expansión y revalorización del Pueblo de El Puig."
Tela marinera.
"Las empresas Promotoras estan expandiendo la oferta inmobilaria de El Puig e incluso el Grupo TERESA tiene su sede principal en el municipio, ofreciendo empleo a más de 300 personas y promoviendo una media de 500 viviendas anuales.
La futura urbanización de un sector de 2.500.000 metros cuadrados con Campo de Golf garantizan una constante expansión y revalorización del Pueblo de El Puig."
Tela marinera.
dijous, de novembre 09, 2006
Eliseu, optimista
- Vostè és optimista respecte a les perspectives de canvi al País Valencià?- Fa sis mesos no li hauria contestat amb optimisme, però avui crec que ara la qüestió està més encarrilada. D’entrada, sembla que Zapatero s’està implicant més en aquest canvi, amb una actitud força més oberta. El PSPV en tindria prou amb un parell o tres de diputats més, sempre i quan les forces que se situen a la seva esquerra nacional finalment es posin d’acord per fer una coalició electoral. Per tant, per poder fer fora el PP de la Generalitat és fonamental que els socialistes valencians s’espavilin, que les forces nacionalistes, que representen més de 300.000 vots, s’uneixin i que Zapatero jugui a fons aquesta carta."
Eliseu Climent entrevistat per la Gemma Aguilera a Tribuna Catalana durant els Premis Octubre.
dimecres, de novembre 08, 2006
Jo no he sigut
Desconeixem a quant es cotitzarà la barra de pa al PP valencià. Perquè en tenen molta. Especialment Rita, la de l'Homo Zapping News (sense segones).València col·lapsada i apareix la dona de roig assenyalant el Govern apanyol com el roïn de la pel·lícula. "Si plou o fa sol, er soe éj lo peó".
Potser li han llevat les competències de llicència d'obres i policia local i no ens n'havíem adonat (somiar és de bades). L'unic que podem garantir és que, en tot cas, aquesta senyora demostra tindre una gran competència en allò que més fa: fugir d'estudi. Una incompetència digna d'estudi.
Gràcies, Senta!
A la ciutat de les flors i de l'amor existeix un milhomes que ell tot solet ha fet més per la unitat de la llengua que quaranta escamots de Maulets empaperant el Carme. Parlem de Juan García Sentandreu, l'advocat i aprenent de polític que aspira a liderar la tribu anticatalanista a cops de boomerang judicial i putschs de 9 d'octubre fustrats.Ell, i no cap altre, és el pare putatiu de l'abundant jurisprudència -i conseqüent blocatge- en favor de la unitat de la llengua que s'està donant a totes i cadascuna de les instàncies que composen el sistema judicial estatal.
El seu és un mètode científic amb pell de toga. Tracta de falsejar el reconeixement legal de la unitat lingüística forçant que se li passe el cotó-en-pèl del veredicte dels tribunals, amb el resultat que cada volta aquest ix més net i polit.
Ara és la Real Acadèmia de la Lengua Española qui, a instàncies de Coalició Valenciana, ha avalat davant el Tribunal Suprem (que marca la doctrina a seguir pels jutges) que "valencià i català són dos noms d'una mateixa llengua" i que "el català de València" és quelcom com l'espanyol de Mèxic. D'ací a poc hi haurà sentència...
Allò que Pompeu Fabra no va aconseguir unir legalment -en els seus temps no calia, per obvi- ho està fent el Senta. Ànim!
Les lliçons d'Iniciativa (II)
Molt s'ha parlat per la bloguesfera valenciana de les lliçons que EU podria aprendre dels seus companys catalans, únics guanyadors morals de l'equip tripartit 2.0 en l'sprint electoral cap a la Generalitat d'allà dalt.
Per a Glòria Marcos, la coordinadora que repeteix -i per tant per a la majoria de la coalició-, no hi ha res a imitar. La realitat política valenciana i la catalana són diferents. Santa raó. Però una cosa no lleva l'altra. Fins i tot és probable que, en virtut d'eixa diferenciació, la fam de tripartit siga major al sud que al nord del Sènia entre l'electorat d'esquerres. Citant a la mateixa Marcos, és evident que "CiU no és el PP". I si al nord no volen CiU ni en pintura...
Per a Glòria Marcos, la coordinadora que repeteix -i per tant per a la majoria de la coalició-, no hi ha res a imitar. La realitat política valenciana i la catalana són diferents. Santa raó. Però una cosa no lleva l'altra. Fins i tot és probable que, en virtut d'eixa diferenciació, la fam de tripartit siga major al sud que al nord del Sènia entre l'electorat d'esquerres. Citant a la mateixa Marcos, és evident que "CiU no és el PP". I si al nord no volen CiU ni en pintura...
dimarts, de novembre 07, 2006
Fent amics
Fa uns anys, per a ser més exactes el 2003, hi havia qui cercava acords prelectorals amb la lletania "neoblaver dretà de merda, pacta amb mi". Ara la truita s'ha capgirat i abunda més el "comunista espanyol de merda, pacta amb mi". Qualsevol diria que la intenció és fer amics...
dilluns, de novembre 06, 2006
De moment ens hem lliurat
El possible desembarcament a Canal 9 del periodista més objectiu que mai haja tingut RTVE, eixe model de manipulació anomenat Alfredo U-R-D-A-C-I, haurà d'esperar. L'home ha fitxat per Onda 6, la televisió autonòmica madrilenya de Vocento, on presentarà un magazine anomentat Locos x el PP..., perdó, volia dir Madrid.Els valencians podem estar d'enhorabona. Els madrilenys no tant, però almenys s'han lliurat de pagar-li les factures.
divendres, de novembre 03, 2006
Més raó que un sant
"Per ara, no hi ha vacuna contra els PAI. En totes les sigles polítiques hi ha malalts de rajola i formigó. És pandèmia."L'escriptor xativí Toni Cucarella, durant la conversa d'aquesta setmana a El Temps, on també s'ha queixat que "l’esquerra en el poder sol comportar-se com la dreta. I això crea bona part d’aquest desencís i la consegüent abstenció".
Cal remarcar que, més enllà dels discursos i les proclamacions d'intencions, al País Valencià no hi ha cap partit amb vocació institucional -ni verd (Villena...), ni nacionalista (Cullera...), ni d'esquerres (Canet...), ni republicà (Sueca...)- que no tinga cap PAI amagat sota la catifa de les pròpies vergonyes.
Això no lleva el reconeixement públic que caldria fer-li a tota una heterogènia, variada i rica colla de regidors resistents que -ells sí- no s'han deixat endur pel corrent i han aconseguit paralitzar o minimitzar la pandèmia a les seues respectives poblacions, durant el que està sent la legislatura més agressiva de la democràcia contra el territori valencià.
En compte de competir pel "tu, més" o el "tu, també", caldria que els partits apostaren per canviar les regles del joc de mode que qui haguera d'anar contracorrent i lluitar contra el vent dels temps foren els malalts de ciment, i no a l'inrevés.
Les lliçons d'Iniciativa (I)
El Levante entrevista avui, per partida triple, els candidats al càrrec de coordinador d'EU que es decidirà durant l'assemblea d'aquest cap de setmana, peça clau per albirar el futur de la hipotètica coalició amb el Bloc i els diferents Verds.
Amb el precedent immediat de l'èxit electoral dels seus companys al nord del Sènia, l'entrevistador els formula la inevitable mateixa pregunta, "¿En vista del éxito de Iniciativa, en qué medida cree que es un modelo que puede ser reproducible en la Comunitat Valenciana?". La importància està en els matisos. Hi ha qui no hi veu cap lliçó...
Pasqüal Mollà:
-Creo que ese modelo debería ser reproducible con las especificidades que aquí tenemos. Iniciativa es también Esquerra Unida i Alternativa. Allí lo que ha funcionado es la coalición. En las autonómicas de 1999 fue el desacuerdo entre Iniciativa y Esquerra Unida la que hizo que Convergència continuara gobernando. De aquella lección se aprendió y en 2003 acudieron en coalición. Aquí lo que no tendríamos que repetir son los fracasos, sino los éxitos. Los referentes aquí de Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa serían ese espacio del Bloc, Els Verds y Esquerra Unida. Pero aquí el nacionalismo no es el radical ni de centro, sino está el nacionalismo en el que se sitúan algunos sectores de Iniciativa.
Josep Bort:
No deja de ser una apuesta por un pacto electoral entre Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa. Apuestan por una opción de gobierno alternativa donde la participación ciudadana, el ecologismo y el nacionalismo son claves. Pero sobre todo apuestan por una tranquilidad interna que hace años que en Esquerra Unida no hay. Sin eso no podremos conseguir ser una izquierda fuerte. Ese modelo hay posibilidad de hacerlo dentro del seno de Esquerra Unida El objetivo es aglutinar todo lo que hay a la izquierda del PSOE, y cuando digo todo es todo, pero siempre desde dentro de Esquerra Unida, a partir de la cual se puede ir sumando.
Glòria Marcos:
-No lo creo. Quien ha tenido unos magníficos resultados son Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, no quisiera olvidarme de esta pata importantísima. Me parece que nosotros somos el referente de la izquierda. Me preocupa exportar modelos políticos de otras comunidades cuando las coyunturas históricas, políticas y culturales son diferentes. ¿Dónde está aquí el referente de Convergència? La sociedad valenciana es diferente y nosotros somos la alternativa de la izquierda transformadora ecosocialista y del valencianismo progresista.
Amb el precedent immediat de l'èxit electoral dels seus companys al nord del Sènia, l'entrevistador els formula la inevitable mateixa pregunta, "¿En vista del éxito de Iniciativa, en qué medida cree que es un modelo que puede ser reproducible en la Comunitat Valenciana?". La importància està en els matisos. Hi ha qui no hi veu cap lliçó...
Pasqüal Mollà:
-Creo que ese modelo debería ser reproducible con las especificidades que aquí tenemos. Iniciativa es también Esquerra Unida i Alternativa. Allí lo que ha funcionado es la coalición. En las autonómicas de 1999 fue el desacuerdo entre Iniciativa y Esquerra Unida la que hizo que Convergència continuara gobernando. De aquella lección se aprendió y en 2003 acudieron en coalición. Aquí lo que no tendríamos que repetir son los fracasos, sino los éxitos. Los referentes aquí de Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa serían ese espacio del Bloc, Els Verds y Esquerra Unida. Pero aquí el nacionalismo no es el radical ni de centro, sino está el nacionalismo en el que se sitúan algunos sectores de Iniciativa.
Josep Bort:
No deja de ser una apuesta por un pacto electoral entre Iniciativa y Esquerra Unida i Alternativa. Apuestan por una opción de gobierno alternativa donde la participación ciudadana, el ecologismo y el nacionalismo son claves. Pero sobre todo apuestan por una tranquilidad interna que hace años que en Esquerra Unida no hay. Sin eso no podremos conseguir ser una izquierda fuerte. Ese modelo hay posibilidad de hacerlo dentro del seno de Esquerra Unida El objetivo es aglutinar todo lo que hay a la izquierda del PSOE, y cuando digo todo es todo, pero siempre desde dentro de Esquerra Unida, a partir de la cual se puede ir sumando.
Glòria Marcos:
-No lo creo. Quien ha tenido unos magníficos resultados son Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, no quisiera olvidarme de esta pata importantísima. Me parece que nosotros somos el referente de la izquierda. Me preocupa exportar modelos políticos de otras comunidades cuando las coyunturas históricas, políticas y culturales son diferentes. ¿Dónde está aquí el referente de Convergència? La sociedad valenciana es diferente y nosotros somos la alternativa de la izquierda transformadora ecosocialista y del valencianismo progresista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)